Treballe amb la imatge

1. El mapa d'aquesta pàgina es va elaborar en el segle XVI. Identifica quin és el territori que s'hi representa.

2. A quin tipus de mapa podria correspondre aquest exemple? Raona la resposta.

3. Compara un d'aquests mapes amb un altre actual de la mateixa zona. En el mapa antic, es reproduïx el territori amb una exactitud total? En què es diferencia del mapa actual?

Pense i opine

4. Actualment, els mapes s'elaboren amb l'ajuda de satèl·lits, fotografies aèries, els GPS, etc. Però, fa molts anys, aquests mitjans no existien. Com creus que s'elaboraven els mapes fa tres o quatre segles?

Els elements d'un plànol

Les marques d'orientació

Són les línies que permeten situar el plànol en relació amb l'entorn que reproduïx. Aquestes marques indiquen els punts cardinals, que es representen a través de la rosa dels vents o mitjançant una fletxa que indica on està el nord.

Els símbols o signes convencionals

Són els dibuixos, els nombres, els textos i els colors que s'usen en els plànols per a representar-hi la realitat, és a dir, les distàncies, els objectes, els edificis…

La llegenda

És la zona del plànol en què s'explica el significat dels símbols o signes convencionals.

L'escala

Informa de quantes vegades s'ha reduït la realitat en el plànol.

La toponímia

És el conjunt de noms de llocs, carrers… que apareixen en el plànol.

Els tipus de plànols urbans

Hi ha diferents tipus de plànols per a representar els diferents tipus de localitats rurals i urbanes:

• El plànol ortogonal quadriculat s'usa per a localitats, normalment ciutats, el traçat dels carrers de les quals s'ha fet en angles rectes. Així, hi apareixen les illes d'edificis amb una forma més o menys rectangular.

• El plànol lineal és un tipus de plànol usat per a representar les localitats de forma allargada, que van associades a una via de comunicació o a una carretera.

• El plànol radioconcèntric s'usa per a aquelles localitats que tenen avingudes circulars i carrers o avingudes radioconcèntrices, és a dir, que van des del centre fins a la perifèria, o a la inversa.

• El plànol irregular servix per a representar localitats, moltes de les quals són pobles, que no tenen una forma definida. Les seues illes de cases poden tindre formes i mides molt diferents entre si.

1. Recordes què és la cartografia i qui elabora els plànols i els mapes? I què és una localitat rural i una localitat urbana?

2. Fixa't en els plànols urbans d'aquestes pàgines. Identifica'ls i explica'n les característiques generals.

Els tipus de mapes

Segons la informació que continguen, els mapes poden ser de tres tipus: físics, polítics i temàtics.

• Els mapes físics. Representen el relleu d'una zona o d'un conjunt de regions, per exemple, amb les valls, els rius, les muntanyes i la resta d'accidents geogràfics. Moltes vegades, els colors d'un mapa indiquen diferències d'altura i, en alguns casos, de vegetació.

• Els mapes polítics. Són la representació gràfica que mostra com es dividixen els països, les ciutats o les localitats entre si. En els mapes polítics es mostren els límits entre països o entre estats, així com les capitals i altres ciutats importants.

• Els mapes temàtics. Actualment, gràcies als avenços tecnològics, és possible trobar una gran diversitat de mapes que representen informació sobre un tema concret. Per exemple:

– Els mapes climàtics oferixen informació de temperatures i de precipitacions o pluges.

– Els mapes de comunicacions informen sobre les diferents vies de comunicació: carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports…

– Els mapes demogràfics indiquen la demografia d'una població, és a dir, la taxa o la quantitat d'habitants que hi ha en una regió o en un país.

– Els mapes geològics servixen per a identificar els brolladors, les roques, els volcans, així com les zones on hi ha minerals, com l'or, la plata i el coure, entre d'altres.

– Els mapes històrics, en els quals es representen fets que han tingut lloc al llarg de la història.

– Els mapes d'activitats econòmiques reflectixen informació sobre allò a què es dedica la població d'un territori determinat.

– Els mapes topogràfics mostren els detalls de la superfície d'una regió. Per això, s'hi usen corbes de nivell, que són línies que pretenen representar les irregularitats de l'elevació del terreny. Ens donen informació de la realitat sobre un paper, encara que això augmenta la dificultat de la interpretació. Sempre són línies tancades, que representen punts situats a la mateixa altitud, de manera que les elevacions o les depressions del terreny hi solen aparéixer com figures concèntriques.

1. Quina diferència hi ha entre un plànol i un mapa? Indica què usaries per a representar la Comunitat Valenciana. Raona la resposta.

2. Observa els mapes d'a‑
questa doble pàgina i digues de quin tipus és cada un.

3. Quin tipus de mapa hauries d'usar si volgueres representar…... ?

– … ... la densitat de població d'un país.
– … ... els cursos dels rius.
–  ...… una batalla antiga.
– … ... una zona minera.

Com hem vist anteriorment, els mapes representen la realitat d'una forma reduïda. Per a saber quant s'ha reduït aquesta realitat usem l'escala.

Els mapes poden tindre diferents escales, segons el detall que s'hi vulga aconseguir. Les escales poden ser de dos tipus: gràfiques o numèriques.

L'escala gràfica

L'escala gràfica s'indica mitjançant una xicoteta barra o recta dividida en segments de la mateixa longitud. Sobre aquests segments es marquen les unitats que corresponen al mapa (en metres, en quilòmetres…).

Com mesurem la distància en aquesta escala

Per exemple: si aquesta barra fa dos centímetres i mig, i es diu que equival a deu quilòmetres, això vol dir que un centímetre del mapa equival a quatre quilòmetres en la realitat.

Si observes el mapa A, comprovaràs que la distància entre les localitats burgaleses de Melgar de Fernamental i Villadiego és de prop de 23 km.

L'escala numèrica

L'escala numèrica s'indica mitjançant una expressió que ens diu quantes vegades s'ha reduït la mesura real.
Un mapa 1/1 000 000 significa que 1 cm del mapa correspon a 
1 000 000 cm (10 km) en la realitat.

Com mesurem la distància en aquesta escala

Si observes el mapa B, comprovaràs que l'escala numèrica marca 1/4 000 000. Això vol dir que 1 cm en el mapa equival a 
4 000 000 cm (40 km) en la realitat.

Per això, la distància entre les capitals provincials de Lleó i Burgos, de 4 cm en el mapa, equival a 160 km en la realitat.

1. Imagina que uses el mapa C per a planificar un viatge entre Burgos i Villadiego. Calca en la vora d'una tira de paper l'escala gràfica que apareix a la part superior del mapa. Tria la carretera que vols agafar i superposa-hi la tira per estimar-ne la distància. Aproximadament, quants quilòmetres has de recórrer per a arribar d'una localitat a l'altra?

2. Podries planificar el viatge anterior entre Burgos i Villadiego en el mapa D? Per què? Té a veure amb el tipus d'escala o amb el valor numèric de l'escala? Raona la resposta.

3. Observa el mapa D i, amb l'ajuda de l'escala numèrica, calcula la distància que hi ha entre Lleó i Oviedo.

La representació de la Terra

Per a estudiar la superfície del planeta, usem globus terraqüis, que poden girar sobre un eix inclinat i simular la rotació del planeta, i mapamundis o planisferis, que són representacions en un plànol de la superfície terrestre. Hi podem distingir:

• Els dos pols, el nord i el sud, que són els punts pels quals podem imaginar que passa l'eix terrestre.

• L'equador, una línia imaginària que recorre la Terra per la part més ampla, i que la dividix en dues meitats, anomenades hemisferi nord i hemisferi sud.

Localització i orientació a la 
superfície terrestre

Partint dels pols i de l'equador, es poden dibuixar altres línies imaginàries que ens servixen per a localitzar punts de la superfície terrestre:

• Els paral·lels. Són circumferències paral·leles a l'equador, que marquen la latitud, o distància a l'equador, d'un punt de la superfície de la Terra. Parlem de latitud nord i de latitud sud, segons si el punt està al nord o al sud de l'equador.

• Els meridians. Són semicircumferències iguals dibuixades en els globus terraqüis de pol a pol. Es considera que el meridià que passa per Greenwich és el meridià zero. Indiquen la longitud, o distància al meridià zero, d'un punt de la superfície. Parlem de longitud est o de longitud oest, segons si el punt es troba a l'est o a l'oest d'aquest meridià.

Qualsevol lloc de la superfície terrestre es pot identificar a partir de les seues coordenades geogràfiques, formades per l'encreuament d'un meridià i un paral·lel. Així, per exemple, l'Everest és una muntanya situada, aproximadament, a 28° de latitud nord i a 87° de longitud est.

1. Digues què són els paral·lels i els meridians.

2. Indica en què consistixen la latitud i la longitud d'un lloc.

3. Indica, aproximadament, les coordenades geogràfiques de l'extrem meridional d'Amèrica i del punt més occidental d'Oceania

El nostre viatge de fi de curs

Els alumnes de 5é de Primària, amb l'acord previ de les famílies i dels docents, han decidit començar a organitzar i planificar el viatge de fi de curs per a l'any que ve. Per això, proposen triar la destinació que aconseguisca més vots entre tot l'alumnat. No obstant això, totes les propostes han de complir una sèrie de requisits:

• Ha de ser un lloc d'Espanya en el qual es visiten diferents zones i/o localitats.

• Hi ha d'haver programades visites a monuments i llocs d'interés de les localitats, així com les activitats que s'hi puguen fer.

• S'ha de triar el mitjà de transport que s'usarà i justificar-ne la tria.

• La durada haurà de ser d'una setmana aproximadament.

• El pressupost per alumne no podrà excedir els 300 euros.

• Ha de tindre una bona relació qualitat-preu.

1. En grups de quatre o cinc, feu una proposta de viatge per a presentar-la a la resta de companys, professors i famílies.

2. Quin tipus de mapes heu usat per a la planificació del viatge? I per a visitar els diferents llocs de les localitats?

3. Quins recursos (pàgines web, guies turístiques…) heu usat per a la planificació?

4. No oblideu esmentar el nombre de quilòmetres que recorrereu, els llocs on s'allotjareu, els preus, els dies que estareu en cada lloc…

Un viatge a Nova York

Enguany, la família d'Irene ha decidit viatjar a Nova York per visitar un cosí seu que treballa allà. Al major dels germans, li crida l'atenció que, quan hi arribaran, hauran de canviar l'hora. Son pare li contesta:

«Això es deu a l'existència dels fusos horaris, que són cada un dels 24 sectors en què s'ha dividit de manera imaginària la Terra per a determinar l'hora en tot el món. Aquest estudi va ser elaborat l'any 1859 per Filopanti.

El planeta Terra, en girar sobre el seu eix, tarda 24 hores a rotar completament (és a dir, a fer un moviment de 360 graus). Si dividim aquests 360 graus per les 24 hores que tarda a girar, s'obtenen 24 sectors de 15 graus cada un, que són els sectors en què es dividix la Terra, equivalents a una hora cada un. Cada un d'aquests sectors de 15 graus de longitud s'anomenen fusos horaris, i tots els països que es troben dins del mateix segment tenen la mateixa hora.

Com que la Terra gira d'oest a est, en passar d'un fus horari a un altre en direcció est, s'ha d'afegir una hora. Així mateix, en passar d'est a oest, s'ha de restar una hora».

1. Explica què són els fusos horaris i qui els va idear.

2. Si suposem que la família d'Irene ix a les 17.00 hores i el trajecte dura aproximadament 7 hores, a quina hora arribaran a Nova York? Raona la resposta.

3. Usant el mapa i tenint en compte que al lloc on vius són les 9.00 hores, indica quina hora serà a les ciutats següents: Buenos Aires, París, Roma, Moscou, Los Angeles i Sidney.

Escriu el que falta en els requadres A, B, C, D i E.