Ara llegiràs un text narratiu, és a dir, un text on apareixen uns personatges, que viuen en un lloc
i un temps determinats, i als quals els passen coses. A l'hora de llegir, cal que et concentris en la història. Per això:
- Acosta't al text esperant passar una estona entretenguda.
- Llegeix a poc a poc i en silenci.
- Tracta d'imaginar els espais i els personatges.
- Si hi ha cap paraula que no entens, marca-la per cercar-ne després el significat.
N'Alfred i n'Elisabet són dos joves primitius d'una tribu que viu dalt d'una muntanya. Per fer-se entendre, els de la tribu traginen uns sacs enormes plens d'objectes. No tothom hi porta el mateix, és clar.
Quan un membre de la tribu té ganes de parlar fa un gest amb les mans ben esteses i comença a treure coses del sac. De vegades s'ajuden amb altres gestos o fent algun dibuixet a terra amb un branquilló. Però l'única manera que tenen de comunicar-se és arrossegar les coses dins del sac, com si fos un diccionari.
N'Alfred sempre va carregat com un ase, per si de cas li ve la xer-rera. És un dels més inquiets de la tribu i li agrada comunicar-se amb tothom. Abans de sortir de casa s'està una bona estona provant d'imaginar-se quines coses voldrà dir per veure quins objectes posa al sac. Si li sembla que tendrà gana agafa un os gran, per poder-se'l posar a la boca i fer veure que el rosega mentre crida NYAM NYAM NYAM. Si creu que potser tendrà set agafa un coco que li serveixi per fer veure que beu a galet mentre demana aigua tot cridant GLUC GLUC GLUC. Com que, a n'Alfred, li agrada molt menjar, al seu sac mai no falten ni l'os ni el coco.
Avui n'Alfred ha sortit tan carregat de casa que quasi li fa por que el sac es foradi pel cul. Per això l'arrossega molt a poc a poc per damunt de l'herba fins que s'asseu en una penya molt gran des d'on es domina un petit salt d'aigua.
—Querf —esbufega.
Però avui és un dia especial, perquè just davall de la seva pe-nya preferida hi ha una al·lota que es banya al riu. N'Elisabet. N'Alfred no l'havia vista mai fins ara i troba que és molt bonica.
—Blésquere!
En sentir la veu, la jove mira enlaire i distingeix a contrallum l'estranya figura que formen n'Alfred i el sac. Sembla un monstre geperut, i n'Elisabet s'espanta.
—Grrrrrriiiii!
Quan s'adona que la bèstia salvatge salta a la riba del riu, com si anàs a atacar-la, n'Elisabet torna a grinyolar.
N'Alfred cau de cul i el sac se li obre, tot sembrant el terra d'objectes escampats. El sol revela que el presumpte monstre només és un jove. N'Elisabet es relaxa i somriu.
—Blésquere! —hi torna l'home del sac mentre guarda tan de pressa com pot tot l'escampall de coses.
—Blésquere?
Una de les últimes coses que queden fora del sac és un meló que serveix per dir que vol jugar. N'Alfred l'aixeca amb les dues mans, el mou un poc i després el llança amb força cap al riu, just allà on es troba n'Elisabet. Ella l'agafa, somrient.
—Uala uala! —crida n'Alfred, picant de mans.
N'Elisabet entén que vol jugar amb el meló i l'hi torna. PIM-PAM. Així s'estan una bona estona, meló amunt meló avall, feliços. Cada vegada se'l llancen més fort, fins que les mans mullades de n'Elisabet no poden controlar el meló i li patina. N'Alfred, atent, es llança al riu per aferrar-lo abans que el corrent no se l'endugui, i encara hi és a temps. Ara és ella qui l'aplaudeix.
—Uala uala! —l'imita somrient.
N'Alfred s'aixeca i enlaira, triomfal, el meló. N'Elisabet cerca alguna cosa esfèrica al seu sac, però no hi troba res que li pugui servir.
—Uala uala! —torna a cridar per indicar que vol continuar jugant.
Adaptat de L'arca de Babel. Màrius Serra. Ed. 62
Beure a galet: beure fent caure el raig de líquid que surt pel foradí d'un càntir, d'un porró, etc.
Geperut: que té una protuberància òssia anormal a l'esquena.
Grinyolar: fer crits de dolor, d'impaciència, etc., com els del moix.
- T'ha costat entendre la manera d'expressar-se dels personatges?
- Has pogut imaginar com són n'Alfred i n'Elisabet i com és el lloc on viuen?
- Has tengut dificultats per entendre el vocabulari? En cas afirmatiu, has consultat immediatament el diccionari, has preguntat a algú o has descobert el significat de les paraules a mida que has continuat llegint?
- T'agradaria llegir la història sencera? Raona la resposta.