2. Les plantes

A trenc d’alba, quatre persones comencen a picar i a cavar en una capa de roca calcària d’un tossal del desert. No són miners ni buscadors de tresors, sinó paleobotànics, és a dir, científics que estudien les plantes del passat a partir dels fòssils que troben a les roques.

Els fòssils es van formar quan les restes d’éssers vius quedaren enterrades en el llot del fons d’una llacuna que va ocupar aquest lloc fa 160 milions d’anys. Amb el pas del temps, el llot es va fer roca i les restes hi van quedar petrificades, i van conservar la seua forma amb molt de detall.

Aquests científics ja han trobat fòssils de troncs, de llavors i de fulles, i també d’ossos de dinosaures. Després d’haver estudiat aquestes restes, reconstruïxen com era el lloc en el període juràssic.

Creuen que era càlid i humit i que estava cobert de molses, falgueres enormes i boscos atapeïts d’arbres, com els ginkgos i d’altres semblants als pins i als avets. Com que no han trobat restes de plantes amb flors, suposen que, en aquella època, encara no existien.

Busca en un diccionari o en una altra font d'informació les paraules destacades en el text i escriu-ne el significat.

Busca paraules amb el prefix paleo- i explica'n el significat.

Segons el text, com es forma un fòssil?

Busca paraules que, com juràssic, facen referència a altres èpoques del passat de la Terra.

Treballe amb la imatge

Indica les diferències que hi ha entre la vegetació del paisatge en el qual excaven els paleobotànics i la que suposen que hi havia durant el període juràssic.

Intenta explicar quin treball fa cada un dels quatre científics que apareixen en el dibuix.

Pense i opine

Digues diversos motius pels quals creus que les plantes són importants.

Els científics solen treballar en equip. Cooperen. Com actuaries si hagueres de fer un treball amb quatre companys?

Com és una planta

Les espines dels cactus són, en realitat, les fulles. La paraula cactus procedix d'una altra paraula grega que vol dir fulla espinosa'.Però no totes les espines són fulles transformades; alguns arbustos produïxen espines que són branques o extensions de l'escorça de la tija.

Segons el que acabes d’estudiar, el regne de les plantes inclou éssers vius pluricel·lulars, amb teixits i amb nutrició autòtrofa.

La majoria d’aquests organismes són terrestres, viuen fixats al sòl, tenen parts de color verd i les seues cèl·lules estan organitzades
formant teixits.

En quasi tots els casos, els teixits formen òrgans especialitzats per a realitzar els diferents processos vitals, com les fulles, les arrels, les tiges…

L’excepció són les molses i altres plantes semblants, que tenen teixits però no tenen òrgans.

La majoria de les plantes tenen una organització corporal bàsica, amb arrel, tija, fulles i vasos conductors.

L'arrel

L’arrel és subterrània i subjecta la planta al sòl.

Pot tindre formes molt diverses i sol estar ramificada. Als extrems de les seues branques té uns pèls diminuts, anomenats pèls absorbents, que permeten l’entrada a la planta d’aigua i sals minerals del sòl.

a) Quina funció creus que tenen els tubs de color blau i rosa que apareixen en el dibuix?

b) Usa una lupa per a observar l'arrel d'una herba. Dibuixa allò que observes i compara el teu dibuix amb la imatge.

La tija

La tija generalment sobreïx del sòl i sosté la part aèria de la planta.

Pot estar ramificada o no. A més, pot ser prima, verda i flexible, o gruixuda i llenyosa; en aquest últim cas, s’anomena tronc.

Les fulles

Generalment, les fulles són verdes, tenen forma de làmina fina i estan travessades per nervadures. S'unixen a la tija a través d'un pecíol i tenen dues cares diferents:

L'anvers és la cara superior i és de color verd lluent.
El revers és la cara inferior. És més clara i menys lluenta que l'anvers i té uns porus, anomenats estomes, que es poden obrir i tancar, i que comuniquen amb l'exterior.

Els vasos conductors

Els vasos conductors són canals formats per fileres de cèl·lules en forma de tub, que recorren l'interior de l'arrel, de la tija, de les branques i de les nervadures de les fulles. Per l'interior circulen aigua i altres substàncies.

Per alguns vasos, les substàncies viatgen des de l'arrel fins a les fulles; per uns altres, des de les fulles fins a altres parts de la planta.