Use of cookies

We use cookies to improve and analyse your browsing experience on our web. You can accept these cookies, reject them or choose your settings by clicking on the corresponding buttons. Please note that rejecting cookies may affect your browsing experience. For more information you can consult our Cookies policy.

Configure cookies

Cookies are an essential part of how our web works. The main goal of cookies is to make your browsing experience more comfortable and efficient and to improve our services and the web itself.
Here you can find all the information about the cookies we use and you can activate and/or deactivate them according to your preferences, except for those cookies that are strictly necessary for the operation of the web. Blocking some cookies may affect your experience on the web and how the site works. For more information you can visit our Cookie Policy.

Strictly necessary (technical) cookies

These Cookies are necessary for the web to function and cannot be disabled on our systems. They are generally only set up in response to actions you may take such as requesting services, setting your privacy preferences, logging in or completing forms. You can set your browser to block or warn you about these cookies, but some parts of the web will not work. Information about Cookies.

Analytical cookies

These Cookies allow us to count the number of visits and traffic sources so that we can measure and improve the performance of our site. They help us to find out which pages are the most popular and least popular, and to see how visitors move around the web. All information collected by these Cookies is aggregated and therefore anonymous. If you do not allow these Cookies we will not know when you visited our web. Information about Cookies.

Third party cookies

These cookies are used to analyse your activity in order to show you personalised advertisements. Information about Cookies.

Accept Decline Configure cookies Confirm selected

tester
Search
×
Notes
Search
There are no notes
  • La novel·la cavalleresca > La novel·la del segle XV
  • To customise Pencil press Alt + Down Arrow
  • To customise Highlighter press Alt + Down Arrow

    Change theme

    Error - please check your internet connection...
    Back

    Blink Help

    x
    Error - please check your internet connection...

    How can we help you?

    No results

    View full manual

    Couldn't find what you were looking for?

    Please describe the issue you are experiencing and provide as many details as possible. Let us know the book, class, access device, licence code, username, used browser or if it occcurs in our app:

    Thickness:
    Font size:
    Filter
      No resources found
      Revision mode

      Revision mode

      Eraser
      Rich text editor
      Editor toolbarsBasic Styles Bold Italic Underline Strikethrough Transform Text Switcher Text Color Background Color Subscript SuperscriptParagraph Insert/Remove Numbered List Insert/Remove Bulleted List Decrease Indent Increase IndentLine spacingLine spacingparagraph2 Align Left Center Align Right JustifyInsert Link Table Insert Special CharacterStylesFontFontSizeSize

      Press ALT 0 for help
      Back to top
      close

      º

      • Actividades
      s

      ©

      º

      • ©

          1. La novel·la cavalleresca

          El crític literari Martí de Riquer proposa diferenciar les novel·les cavalleresques,  com el Tirant i el Curial, de les que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos, que s'estima més anomenar «llibres de cavalleries».  És d'aquestes darreres, i no de les novel·les cavalleresques, que Cervantes en fa burla en el Quixot.

          1

          La novel·la cavalleresca
          D’entre la massa de literatura que gira al voltant del món cavalleresc, cal destriar-ne els gèneres estretament lligats a la realitat històrica (tractats de cavalleria, lletres de batalla) i els que són producte de la imaginació (singularment les novel·les). I encara, dins el gènere novel·lístic, cal fer una distinció entre la novel·la de cavalleries i la novel·la cavalleresca.

          Així, en la primera part d'aquest llibre, quan Alonso Quijano retorna malferit a casa després de la primera eixida, els seus familiars demanen al barber i al capellà que li cremen els llibres de la biblioteca, perquè, segons ells, li han assecat el cervell. El capellà i el barber comencen a triar els llibres que han d'anar a la foguera, i en salven uns quants, entre els quals hi ha Tirant lo Blanc. Aleshores, Miguel de Cervantes posa en boca del capellà un elogi d'aquesta novel·la que constitueix un dels testimonis més coneguts de la fama de què va gaudir l'obra:

          2

          La cavalleria i els cavallers
          La cavalleria fou una institució medieval de caire militar o paramilitar que arribà a constituir una autèntica casta privilegiada dins la societat feudal europea. L’ideal cavalleresc (fidelitat, menyspreu del sofriment i de la mort, anhel de glòria) feia compatible la defensa del senyor feudal i la dels febles, a les quals s’afegí més tard la de la religió. Precisament, l’Església transformà la cerimònia d’armar un cavaller en un ritu religiós (vegeu els capítols LVIII i LIX de Tirant lo Blanc), d’on deriva l’atribució d’un significat simbòlic a les armes (com es pot llegir al Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull, a L’arnès del cavaller, poema de Pere March, o al capítol XXXV de Tirant lo Blanc).

          Portada de Tirant lo Blanc (1511).

          «—¡Válame Dios —dijo el cura dando una gran voz—, que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleison de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero. Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen».

          1.1.Característiques de la novel·la cavalleresca

          En el seu elogi, Cervantes remarca dues qualitats del Tirant: la capacitat d'entretenir i la versemblança de l'argument i dels personatges.

          La novel·la cavalleresca no conté elements meravellosos i increïbles ni herois extraordinaris i sobrehumans, i l'acció se situa en geografies conegudes i en un temps pròxim al dels seus autors.


          En efecte, Joanot Martorell planteja la seua novel·la dins dels límits de la versemblança: el marc geogràfic en què transcorren les accions és conegut i identificable, i els herois es mantenen dins d'uns límits estrictament humans. Tirant no té una força sobrenatural, i guanya les batalles perquè prèviament les ha planificades i perquè para paranys als enemics. Pateix accidents banals i mor d'una pulmonia, després d'haver-se refredat mentre passejava a la vora d'un riu.

          3

          La matèria de Bretanya: Chrétien de Troyes
          Les primeres narracions o novel·les escrites directament en una llengua romànica apareixen en la segona meitat del segle xii i van ser obra de Chrétien de Troyes, un escriptor del nord de França que va redactar la seua obra entre el 1160 i el 1190.

          Aquesta versemblança i aquest ambient de normalitat de la novel·la es veuen reforçats per l'humor i la ironia amb què Joanot Martorell tracta moltes escenes i molts personatges.

          Totes aquestes característiques es poden atribuir també, en part, a l'altra gran novel·la de la literatura catalana medieval, Curial e Güelfa.

           

          La novel·la cavalleresca
          La novel·la del segle XV
          Without background sound
          Logo

          La novel·la cavalleresca

          P

          D’entre la massa de literatura que gira al voltant del món cavalleresc, cal destriar-ne els gèneres estretament lligats a la realitat històrica (tractats de cavalleria, lletres de batalla) i els que són producte de la imaginació (singularment les novel·les). I encara, dins el gènere novel·lístic, cal fer una distinció entre la novel·la de cavalleries i la novel·la cavalleresca.

          La novel·la de cavalleries, que, víctima de l’esperit modern, s’extingí durant el segle XVII, deriva d’unes narracions que, des de mitjan del segle xii, donaren a conèixer personatges com el rei Artús, els cavallers de la Taula Rodona, Merlí, Morgana, Tristany i episodis com el del Sant Graal (calze sagrat on fou recollida sang de Jesucrist). El cicle artúric o matèria de Bretanya, nom que rep aquesta tradició narrativa, perquè en realitat es tracta de llegendes bretones, es divulga a França, i d’allí a tot Europa, gràcies a la figura de Chrétien de Troyes (c. 1135-1190); les seves novel·les, escrites en vers (Erec et Enide, Lancelot ou le Chevalier de la Charrette, Perceval ou le Conté du Graal), embolcallades en un ambient misteriós, sobrenatural i poètic i presidides per les fabuloses proeses d’un heroi llegendari, foren aviat objecte d’imitació (com en els dotze lais —novel·les breus— de Maria de França) i de continuació (com l’extensíssima compilació, en prosa, del Lancelot-Graal, coneguda també amb el nom de Vulgata). La línia novel·lesca traçada per Chrétien, seguida amb fidelitat per les novel·les de cavalleries, com ara Amadís de Gaula i el cicle que en deriva, per citar-ne un exemple pròxim, es caracteritza, segons Martí de Riquer, «per la presència d’elements meravellosos i inversemblants (dracs, endriacs, serpents, nans i gegants desmesurats, edificis fets per art de màgia, exageradíssima forca física dels cavallers, capaços de desfer, ells sols, exèrcits sencers, ambient de misteri i de fetilleria, etc.) i per situar l’acció en terres llunyanes i exòtiques i en un remotíssim passat».

          En contrast, ni a Curial e Güelfa ni a Tirant lo Blanc no s’hi troba res de tot això: són novel·les cavalleresques, mancades pràcticament d’elements meravellosos, localitzades en geografies conegudes i situades en un temps pròxim o immediat al dels seus autors. Els seus protagonistes, que sobresurten en intel·ligència, valentia i forca, no són mai desmesurats ni sobrehumans, ni, per descomptat, invencibles, i, amb la resta de personatges, ofereixen un perfil psicològic no lineal, complex, aspecte, aquest darrer, impensable en les novel·les de cavalleries, en les quals la psicologia de les figures humanes és el resultat de la repetició mecànica de qualitats i defectes abstractes i immutables. La novel·la cavalleresca, a més, incorpora aspectes de la realitat del seu moment i esdevé, així, si no un verídic relat històric, pel seu caràcter literari, sí un autèntic relat d’história-ficció.

           

          Manuel Llanas
          «La novel·la cavalleresca», dins Història de la literatura catalana
          Orbis / Edicions 62

           

          La novel·la cavalleresca
          La novel·la del segle XV
          Without background sound
          Logo

          La cavalleria i els cavallers

          La cavalleria fou una institució medieval de caire militar o paramilitar que arribà a constituir una autèntica casta privilegiada dins la societat feudal europea. L’ideal cavalleresc (fidelitat, menyspreu del sofriment i de la mort, anhel de glòria) feia compatible la defensa del senyor feudal i la dels febles, a les quals s’afegí més tard la de la religió. Precisament, l’Església transformà la cerimònia d’armar un cavaller en un ritu religiós (vegeu els capítols LVIII i LIX de Tirant lo Blanc), d’on deriva l’atribució d’un significat simbòlic a les armes (com es pot llegir al Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull, a L’arnès del cavaller, poema de Pere March, o al capítol XXXV de Tirant lo Blanc).

          En un sentit literal i primitiu, el nom cavaller designava el posseïdor d’un cavall i armes que servia un senyor, amb el qual sovint es lligava per un contracte de fidelitat. Sota l’imperi carolingi, els cavallers reberen compensacions territorials als seus eficaços serveis, i en el segle xii esdevingueren una classe jurídica i hereditària. Amb tot, a la Corona d’Aragó la cavalleria no fou mai un clos hermètic, ans es nodrí, també, de ciutadans i d’homes lliures, armats cavallers per un rei com a premi d’algun servei retut a la corona. En el territori de la Confederació, els cavallers rebien el tractament de magnífic mossèn o de, simplement mossèn, i gaudien de privilegis jurídics i d’exempcions fiscals. La major part d’ells vivien en les seves possessions rurals.

          Altrament, la tradició literària sorgida de les novel·les del cicle artúric (o de la matèria de Bretanya) divulgà la figura del cavaller errant, que protagonitzava fabuloses aventures i escometia empreses de dificultats sobrehumanes. Aquesta literatura influí poderosa-ment els cavallers dels segles XIV i XV, que imiten els herois de ficció en pràctiques com el vot cavalleresc o els passos d’armes.

           

          Tipologia de les lluites cavalleresques

          En síntesi, una lluita cavalleresca podia respondre a dues finalitats: una d’esportiva, d’entrenament i exhibició en l’ús de les armes, i una altra de jurídica, de resolució, per la via de l’enfrontament físic, de plets i de conflictes legals entre cavallers. En el primer cas es troben la justa, el torneig, el vot cavalleresc i el pas d’armes.

          Les justes (combats individuals) i els torneigs (combats entre grups de cavallers, dividits en quadrilles) eren autèntics espectacles de competició que engalanaven les festivitats ciutadanes i honoraven la visita de personatges il·lustres, Solien celebrar-se en amplis espais públics, com ara les places del Born de Barcelona i de la ciutat de Mallorca, i eren presidits per un jutge que determinava qui n’havia sortit vencedor. Els cavallers combatien a peu i a cavall, d’acord amb una reglamentació molt detallada, i sense pretendre la mort de l’adversari, desenllaç que, malgrat tot, no era gens inhabitual: per mencionar-ne un de ressonant, cal fer constar que un rei de França, Enric II, morí en un torneig l’any 1559.

          El vot cavalleresc era un jurament de caràcter profà que s’exterioritzava en un senyal, una mena d’esquer provocador de la lluita, que distingia el cavaller, el qual en quedava deslliurat en haver-lo satisfet. Una variant del vot cavalleresc és constituïda pels passos d’armes, en què un cavaller, el mantenidor del pas, sovint en companyia d’altres, se situa en un camí o lloc molt transitat amb la intenció de no deixar-hi passar ningú si no es compleixen les seves condicions, que, prèviament i públicament, ha exposat en els capítols de la prova. Aquests reptes, on solien acudir aventurers de tota mena (els joves per donar-se a conèixer i els coneguts per consolidar i augmentar el seu prestigi), comptaven amb jutges, notaris (que aixecaven acta del resultat dels combats) i un públic expectant i eren regulats per una complicada normativa. En el procés de la influència literària damunt la cavalleria, el pas d’armes constitueix una manifestació més de la tendència a novel·litzar la vida cavalleresca que, més acusadament que mai, s’adverteix en el segle xv. I és que en aquest segle, en paraules de Martí de Riquer, «quan la cavalleria encara és una classe que té certa raó de ser i que no es resigna a morir exagerant el luxe i el cerimonial, aquests passos d’armes, en el fons molt similars a les competicions esportives d’avui, són una cosa molt seriosa, en la qual s’inverteixen grans sumes de diners, i un espectacle que entusiasma tothom, fins i tot el poble baix, que el presencia embadalit i entusiasmat».

           

          Història de la literatura catalana, Orbis

           

           

          t2-multimedia
          La novel·la cavalleresca
          La novel·la del segle XV
          Without background sound
          Logo

          La matèria de Bretanya: Chrétien de Troyes

          Les primeres narracions o novel·les escrites directament en una llengua romànica apareixen en la segona meitat del segle xii i van ser obra de Chrétien de Troyes, un escriptor del nord de França que va redactar la seua obra entre el 1160 i el 1190.

          En les seues novel·les, escrites en vers —El cavaller del lleó, El cavaller de la carreta o El conte del graal—, va crear el prototipus del cavaller errant, com Yvain, Lancelot o Perceval, que ha de partir a la recerca d’una dama, raptada per un ésser de l’altre món, o d’un objecte desparegut i de gran valor. Chrétien de Troyes es va inspirar en relats i contes folklòrics que circulaven oralment en el seu temps, especialment en els de la tradició celta. Les seues obres estan plenes d’històries de boscos salvatges, habitats per personatges misteriosos, per castells amagats darrere de la boira, que apareixen i desapareixen als ulls del cavaller, o per bèsties extraordinàries que de sobte prenen rostre humà.

          Les narracions de Chrétien de Troyes i dels seus continuadors constitueixen el que s’anomena la matèria de Bretanya. Aquestes narracions ambientaven les aventures cavalleresques i amoroses a la cort del mític rei Artús i dels seus cavallers de Taula Redona i estaven destinades a un públic refinat i cortés, que hi va trobar una idealització del seu viure i dels seus afanys.

          El gran encert en la creació de figures, com Lancelot o Perceval, dotats de contingut psicològic i transcendental, la tècnica narrativa resolta a la perfecció, la traça a desenvolupar ambients de meravella i irrealitat, fan de Chrétien de Troyes un dels novel·listes medievals més notables.

          Enric Iborra

          http://www.laserpblanca.com

           

          t3-multimedia