We use cookies to improve and analyse your browsing experience on our web. You can accept these cookies, reject them or choose your settings by clicking on the corresponding buttons. Please note that rejecting cookies may affect your browsing experience. For more information you can consult our Cookies policy.
Cookies are an essential part of how our web works. The main goal of cookies is to make your browsing experience more comfortable and efficient and to improve our services and the web itself.
Here you can find all the information about the cookies we use and you can activate and/or deactivate them according to your preferences, except for those cookies that are strictly necessary for the operation of the web. Blocking some cookies may affect your experience on the web and how the site works. For more information you can visit our Cookie Policy.
These Cookies are necessary for the web to function and cannot be disabled on our systems. They are generally only set up in response to actions you may take such as requesting services, setting your privacy preferences, logging in or completing forms. You can set your browser to block or warn you about these cookies, but some parts of the web will not work. Information about Cookies.
These Cookies allow us to count the number of visits and traffic sources so that we can measure and improve the performance of our site. They help us to find out which pages are the most popular and least popular, and to see how visitors move around the web. All information collected by these Cookies is aggregated and therefore anonymous. If you do not allow these Cookies we will not know when you visited our web. Information about Cookies.
These cookies are used to analyse your activity in order to show you personalised advertisements. Information about Cookies.
Change theme
Revision mode
El crític literari Martí de Riquer proposa diferenciar les novel·les cavalleresques, com el Tirant i el Curial, de les que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos, que s'estima més anomenar «llibres de cavalleries». És d'aquestes darreres, i no de les novel·les cavalleresques, que Cervantes en fa burla en el Quixot.
La novel·la cavalleresca
D’entre la massa de literatura que gira al voltant del món cavalleresc, cal destriar-ne els gèneres estretament lligats a la realitat històrica (tractats de cavalleria, lletres de batalla) i els que són producte de la imaginació (singularment les novel·les). I encara, dins el gènere novel·lístic, cal fer una distinció entre la novel·la de cavalleries i la novel·la cavalleresca.
Així, en la primera part d'aquest llibre, quan Alonso Quijano retorna malferit a casa després de la primera eixida, els seus familiars demanen al barber i al capellà que li cremen els llibres de la biblioteca, perquè, segons ells, li han assecat el cervell. El capellà i el barber comencen a triar els llibres que han d'anar a la foguera, i en salven uns quants, entre els quals hi ha Tirant lo Blanc. Aleshores, Miguel de Cervantes posa en boca del capellà un elogi d'aquesta novel·la que constitueix un dels testimonis més coneguts de la fama de què va gaudir l'obra:
La cavalleria i els cavallers
La cavalleria fou una institució medieval de caire militar o paramilitar que arribà a constituir una autèntica casta privilegiada dins la societat feudal europea. L’ideal cavalleresc (fidelitat, menyspreu del sofriment i de la mort, anhel de glòria) feia compatible la defensa del senyor feudal i la dels febles, a les quals s’afegí més tard la de la religió. Precisament, l’Església transformà la cerimònia d’armar un cavaller en un ritu religiós (vegeu els capítols LVIII i LIX de Tirant lo Blanc), d’on deriva l’atribució d’un significat simbòlic a les armes (com es pot llegir al Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull, a L’arnès del cavaller, poema de Pere March, o al capítol XXXV de Tirant lo Blanc).
«—¡Válame Dios —dijo el cura dando una gran voz—, que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleison de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero. Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen».
En el seu elogi, Cervantes remarca dues qualitats del Tirant: la capacitat d'entretenir i la versemblança de l'argument i dels personatges.
En efecte, Joanot Martorell planteja la seua novel·la dins dels límits de la versemblança: el marc geogràfic en què transcorren les accions és conegut i identificable, i els herois es mantenen dins d'uns límits estrictament humans. Tirant no té una força sobrenatural, i guanya les batalles perquè prèviament les ha planificades i perquè para paranys als enemics. Pateix accidents banals i mor d'una pulmonia, després d'haver-se refredat mentre passejava a la vora d'un riu.
La matèria de Bretanya: Chrétien de Troyes
Les primeres narracions o novel·les escrites directament en una llengua romànica apareixen en la segona meitat del segle xii i van ser obra de Chrétien de Troyes, un escriptor del nord de França que va redactar la seua obra entre el 1160 i el 1190.
Aquesta versemblança i aquest ambient de normalitat de la novel·la es veuen reforçats per l'humor i la ironia amb què Joanot Martorell tracta moltes escenes i molts personatges.
Totes aquestes característiques es poden atribuir també, en part, a l'altra gran novel·la de la literatura catalana medieval, Curial e Güelfa.