La fragmentació de l'Imperi romà

Ús de galetes

Fem servir galetes per millorar i analitzar la teva experiència de navegació al nostre web. Pots acceptar-les, rebutjar-les o modificar-ne la configuració amb els botons corresponents. Tingues en compte que rebutjar les galetes pot afectar la teva experiència de navegació. Per a més informació, pots consultar la nostra política de galetes.

Configurar les galetes

Les galetes són una part essencial del funcionament del nostre web. L’objectiu principal de les galetes és que l’experiència de navegació sigui més còmoda i eficient per a tu i que nosaltres millorem els nostres serveis i el web en si. Aquí, hi podràs obtenir tota la informació sobre les galetes que fem servir i les podràs activar i/o desactivar d’acord amb les teves preferències, tret d’aquelles galetes que són estrictament necessàries per al funcionament del web. El bloqueig d’algunes galetes pot afectar la teva experiència al web i el seu funcionament. Per a més informació, pots consultar la nostra Política de galetes.

Galetes estrictament necessàries (tècniques)

Aquestes galetes són necessàries perquè el web funcioni i no es poden desactivar als nostres sistemes. En general, només s’estableixen en resposta a les accions que puguis dur a terme, com ara una sol·licitud de serveis, establir les teves preferències de privacitat, iniciar sessió o completar formularis. Pots configurar el teu navegador perquè bloquegi o t’avisi sobre l’ús d’aquestes galetes, però sense elles algunes parts del lloc web no funcionaran. Informació sobre les galetes

Galetes analítiques

Aquestes galetes ens permeten comptabilitzar el nombre de visites i les fonts de trànsit perquè puguem mesurar i millorar el rendiment del nostre web. Ens ajuden a saber quines pàgines són les més populars, les menys populars, i observar com els visitants es mouen pel web. Tota la informació que recopilen aquestes galetes és agregada i, per tant, anònima. Si no permets l’ús d’aquestes galetes, no sabrem quan visites el nostre web. Informació sobre les galetes

Galetes a tercers

Aquestes galetes es fan servir per analitzar la teva activitat a fi de mostrar-te anuncis personalitzats. Informació sobre les galetes

Per personalitzar Llapis prem Alt + fletxa avall

Per personalitzar Recalcador prem Alt + fletxa avall

Error - verifiqui la seva connexió a internet...

Nota global

Mode revisió

L'any 449 dC, Honòria va enviar a Àtila, rei dels huns, una gran quantitat de diners, juntament amb una carta i un anell. A la missiva demanava ajut a Àtila per evitar un matrimoni que el seu germà, l'emperador, li volia imposar.

Àtila va interpretar la carta de la princesa imperial com una oferta de matrimoni, per això va decidir ajudar-la i reclamar la meitat de l'Imperi romà d'Occident com a dot. L'emperador va mirar de justificar-se argumentant que la proposta d'Honòria no havia estat de matrimoni i que no tenia cap dret sobre aquells territoris. Però Àtila va insistir que la proposició era legítima i va reclamar la seva «futura muller» i també les terres.

Valentinià s'hi va negar i Àtila va trobar l'excusa que necessitava per aconseguir aquells territoris. El 451 va començar la invasió, i l'any següent havia conquerit gairebé tot Itàlia. La seva mort, el 453, va frustrar els plans de l'expansió.

Després de la traïció, Honòria va desaparèixer de la història. Per tant, no se sap si es va casar o si l'emperador la va castigar.

Honòria, la princesa que es va oferir a Àtila

Després de llegir el text i consultar l'enllaç, resol les activitats següents:

Quin emperador governava a l'Imperi romà d'Occident l'any 449?

Per què Honòria va desafiar l'emperador i va enviar una carta a Àtila? Reflexiona sobre els drets de les dones romanes i els matrimonis de conveniència en la història. Podien escollir amb qui es casarien? Quins privilegis obtenia Àtila si es casava amb una princesa imperial?

Qui va ser Àtila? De quin poble era originari? Investiga per quins motius l'anomenaven l'Assot de Déu.

Busca informació sobre la relació que Roma mantenia amb els pobles anomenats bàrbars que habitaven fora de les fronteres de l'Imperi.

Per què es va esfondrar l'Imperi romà.

Qui eren els pobles bàrbars.

Atrets pel bon clima i les riqueses de Roma, diversos pobles es van acostar a les fronteres de l'Imperi.

/useruploads/ctx/a/362121734/r/s/132503170/rec_pm_316893_pantalla_53767_mov_20220324184913.mp4?idcurso=4025722

Assenyala les afirmacions correctes.

Tria l’opció correcta en cada cas.

En el segle iii, l’Imperi romà va experimentar una expansió / crisi / dispersió i els pobles del sud / africans / bàrbars en van aprofitar la feblesa / fortalesa / resistència per defensar / envair / protegir el territori romà.

L’any 395, l’emperador August / Constantí / Teodosi va dividir l’Imperi per facilitar-ne la defensa / l'atac / la fragmentació. Ho va fer en dues parts: l’Imperi romà d’Occident, amb capital a Tàrraco / Constantinoble / Roma, i l’Imperi romà d’Orient, amb capital a Tàrraco / Constantinoble / Roma.

Relaciona cada concepte amb la característica corresponent.

Bàrbar
Huns
Germànics
Honori
Arcadi

Imperi romà d'Occident.
Habitaven les estepes inhòspites i àrees muntanyenques de l'Àsia.
Estranger, inculte, salvatge.
Imperi romà d'Orient.
Provenien del nord i l'est d'Europa.

/useruploads/ctx/a/362121734/r/s/132503186/rec_pm_316894_pantalla_53768_mov_20220324184941.mp4?idcurso=4025722

Completa el text amb les expressions següents:

Després de dividir l'Imperi per facilitar-ne la defensa, els emperadors d'Occident no van ser capaços de frenar les dels pobles .

En el segle v, els van atacar els germànics, que es van a les terres de l'Imperi romà d'. Van arribar fins a la , però els en van després de la batalla dels l'any 451. Tot i això, els es van establir definitivament al territori de l'Imperi.

La entre germànics i es va fer cada vegada més . El poder dels era tan feble que, l'any , el cap germànic va destronar l'últim romà d'Occident, un adolescent anomenat , i així va posar fi a l'Imperi romà d'Occident.

Resum

,
has completat el tema!

A continuació et mostrem el temps emprat i el nombre d'encerts.

Temps emprat

Qualificació

Com podem ajudar-te?

No has solucionat el teu dubte?

Descriu el més detalladament possible el teu dubte. Indica'ns el llibre, la classe, el dispositiu d'accés, el codi de llicència, l'usuari afectat i el navegador o si et succeeix a l'app:

Honòria, la promesa d'Àtila?

L'any 449 dC, Honòria va enviar a Àtila, rei dels huns, una gran quantitat de diners, juntament amb una carta i un anell. A la missiva demanava ajut a Àtila per evitar un matrimoni que el seu germà, l'emperador, li volia imposar.

Valentinià s'hi va negar i Àtila va trobar l'excusa que necessitava per aconseguir aquells territoris. El 451 va començar la invasió, i l'any següent havia conquerit gairebé tot Itàlia. La seva mort, el 453, va frustrar els plans de l'expansió.

Després de la traïció, Honòria va desaparèixer de la història. Per tant, no se sap si es va casar o si l'emperador la va castigar.

Has entès la informació? Reflexiona

Després de llegir el text i consultar l'enllaç, resol les activitats següents:

Comencem

Què aprendràs?

Per què es va esfondrar l'Imperi romà.

Qui eren els pobles bàrbars.

La divisió de l'Imperi romà

Atrets pel bon clima i les riqueses de Roma, diversos pobles es van acostar a les fronteres de l'Imperi.

Assenyala les afirmacions correctes.

Tria l’opció correcta en cada cas.

Relaciona cada concepte amb la característica corresponent.

Les invasions dels pobles bàrbars

Completa el text amb les expressions següents:

Recorda l'essencial

Comprova què has après