L'emperadriu Teodora va ser un dels personatges més rellevants de la història de l'Imperi bizantí. Filla d'un entrenador d'ossos del circ de Constantinoble, va arribar a la màxima posició social de l'Imperi.

Justinià es va enamorar de Teodora, fet que va obligar l'emperador Justí I a aixecar la prohibició de matrimonis entre les persones patrícies i les plebees. Es van casar el 523 i, quatre anys després, Justinià va ser designat emperador. Teodora va ser coronada emperadriu i nomenada cogovernadora, i junts van dirigir la política de l'Imperi bizantí. La tasca de Teodora va tenir una gran rellevància, tanta que va salvar el càrrec de Justinià quan va impedir que fugís de Constantinoble durant la revolta de la Nika.

Durant el regnat dels dos cònjuges es va compilar i organitzar el dret romà en el Codi de Justinià i en altres de posteriors. Les seccions que fan referència a l'estatus legal de les dones revelen la influència de l'emperadriu Teodora: es van derogar lleis que legalitzaven el proxenetisme; es van equiparar els drets dels fills en les herències; van augmentar els drets de les mares sobre els fills, i els de les esposes, en cas de divorci; es va establir la pena de mort per al delicte de violació, i es va abolir la llei que permetia matar les dones que havien comès adulteri.

El reconeixement dels drets de les dones a l'Imperi bizantí va ser molt superior al de les dones de l'època a l'Orient Mitjà i a Europa.

Investiga sobre la revolta de la Nika.

La societat bizantina tenia una estructura piramidal:

• Al capdamunt hi havia el basileu.

• Per sota se situaven el patriarca de Constantinoble, que era el cap de l'Església, l'alt clergat i la noblesa palatina i militar. Tenien grans propietats agrícoles.

• El següent grup de l'estructura piramidal estava format per l'artesanat, els comerciants, els soldats i la pagesia lliure.

• A la base de la piràmide hi havia els servents i la població esclava, que conreaven les terres del clergat i la noblesa, i feien tasques domèstiques.

Assenyala les afirmacions correctes.

L'Imperi bizantí va heretar de l'Imperi romà l'organització bàsicament urbana. Les ciutats van tenir més rellevància que en els regnes germànics d'Occident i van conservar les funcions que tenien de l'etapa romana. Eren les seus dels bisbats, del govern i de l'exèrcit. Van destacar Constantinoble, Tessalònica, Alexandria, Efes i Damasc.

També eren el centre de les activitats econòmiques, ja que concentraven els mercats i els tallers artesans. L'artesania es va especialitzar en productes de seda, esmalts i tapissos de qualitat. A més, des de les ciutats s'organitzava un intens comerç exterior, que va posar en circulació gran quantitat de monedes bizantines. El centre comercial més destacat va ser Constantinoble, ciutat que tenia l'avantatge d'estar ubicada en l'encreuament de les rutes comercials entre Europa i l'Àsia.

Completa el text amb les paraules següents:

L'Església va exercir un paper important en la societat bizantina i va ser motiu de disputes que la població va seguir amb gran interès i que van arribar a provocar aldarulls greus. Per exemple, en el segle viii, els emperadors van prohibir el culte a les imatges religioses –les icones–, però la pressió dels monjos i les classes populars va obligar a derogar la prohibició.

Les diferències cada vegada més importants van portar, l'any 1054, al Cisma d'Orient, és a dir, a la separació definitiva entre l'Església catòlica romana, que reconeixia l'autoritat del papa, i l'Església bizantina o ortodoxa, que reconeixia la del patriarca de Constantinoble. Els monjos ortodoxos van evangelitzar els pobles de l'est d'Europa.

Assenyala si les afirmacions següents són certes o falses:

L'Imperi bizantí va mantenir inicialment la forma de vida romana, però, després del regnat de Justinià, va adoptar elements de la cultura grega. Així, la llengua grega va substituir la llatina, i l'Església bizantina es va començar a allunyar de la de Roma.

La situació geogràfica i el desenvolupament comercial de l'Imperi van permetre que rebés influències de l'Europa occidental, el món islàmic i l'Àsia, i que transmetés aquests coneixements. Durant molts anys va ser el centre cultural del Mediterrani.

Els bizantins van edificar esglésies de planta de creu grega cobertes amb una cúpula, com a la basílica de Santa Sofia, a Constantinoble. Destaquen també les esglésies de Sant'Apollinare in Classe i San Vitale, totes dues a Ravenna (Itàlia). L'interior estava ricament decorat amb mosaics i icones.

Relaciona els elements següents:

Resum

Mapa conceptual