És una religió monoteista revelada al profeta Mahoma (570-632) i basada en els seus ensenyaments, que estan compilats a l’Alcorà.

L'expansió de l'islam va configurar un sistema cultural propi.

L'islam neix al començament del segle vii a la península Aràbiga, una regió desèrtica de l'Àsia Menor habitada per tribus nòmades de pastors i comerciants. Les ciutats més importants eren la Meca, com a centre religiós, i Medina, que concentrava gairebé tot el comerç de la regió.

Els pilars que han de complir els fidels de l'islam són cinc:

• La professió de fe: «No hi ha altre déu sinó Al·là, i Mahoma n’és el profeta.» 
• Resar cinc vegades al dia.
• El pelegrinatge a la Meca almenys una vegada a la vida.
• El dejuni durant el mes del ramadà.
• Donar almoina per ajudar les persones necessitades. 

Els comerciants rics de la Meca van combatre el missatge de Mahoma, perquè hi veien una amenaça per a l'ordre social, i l'any 622 va fugir a Medina. Aquesta data rep el nom d'hègira i marca l’inici del calendari musulmà.

Mahoma va organitzar un exèrcit i vuit anys després va conquerir la Meca. Quan va morir, l’any 632, l’islam s’havia eixamplat ja per l’oest de la península Aràbiga.

• En astronomia, van confeccionar catàlegs d’astres.
• En matemàtiques, van difondre l’ús del zero, van inventar l’àlgebra i van perfeccionar l’aritmètica i la trigonometria.
• En medicina, van utilitzar tècniques de cirurgia i anestèsia avançades, com descriuen les obres de metges com Avicenna i Averrois.
• En química, van descobrir l’àcid sulfúric i l’àcid nítric, i van posar en pràctica els primers mètodes de destil·lació de l’alcohol.
• Van portar de l’Índia i la Xina la pólvora, la brúixola i l’astrolabi.
• Van millorar els sistemes de reg amb la introducció de la sínia i els molins d'aigua, a més de conreus nous.

Els musulmans van crear un estil artístic propi combinant l’art dels pobles que conquerien.

L'arquitectura n'és la manifestació artística que trobem més sovint, amb mesquites, palaus i madrasses. Es caracteritza per l'ús de materials pobres, com el guix i el maó, sostres plans de fusta i voltes de diverses menes, i columnes amb una gran varietat d'arcs. Decorativament van fer servir motius geomètrics –llaceries–, vegetals –ataurics– i inscripcions, i també vidrieres, rajoles i gelosies per jugar amb la llum. L'aigua era un element estètic i simbòlic, i sempre hi era present.

També van excel·lir en les anomenades arts menors, com ara la ceràmica, el vidre, l'ivori i el cuir.

L'expansió de l'islam va imposar l'àrab com a llengua vehicular.

Van destacar com a poetes i autors de llibres de viatges, de geografia, faules i contes curts, com ara Les mil i una nits, i com a traductors de moltes obres d'autors clàssics.

El seu gust per la cultura els va portar a construir biblioteques per emmagatzemar-hi tot el saber, com les de Bagdad, Còrdova i el Caire.