Use of cookies

We use cookies to improve and analyse your browsing experience on our web. You can accept these cookies, reject them or choose your settings by clicking on the corresponding buttons. Please note that rejecting cookies may affect your browsing experience. For more information you can consult our Cookies policy.

Configure cookies

Cookies are an essential part of how our web works. The main goal of cookies is to make your browsing experience more comfortable and efficient and to improve our services and the web itself.
Here you can find all the information about the cookies we use and you can activate and/or deactivate them according to your preferences, except for those cookies that are strictly necessary for the operation of the web. Blocking some cookies may affect your experience on the web and how the site works. For more information you can visit our Cookie Policy.

Strictly necessary (technical) cookies

These Cookies are necessary for the web to function and cannot be disabled on our systems. They are generally only set up in response to actions you may take such as requesting services, setting your privacy preferences, logging in or completing forms. You can set your browser to block or warn you about these cookies, but some parts of the web will not work. Information about Cookies.

Analytical cookies

These Cookies allow us to count the number of visits and traffic sources so that we can measure and improve the performance of our site. They help us to find out which pages are the most popular and least popular, and to see how visitors move around the web. All information collected by these Cookies is aggregated and therefore anonymous. If you do not allow these Cookies we will not know when you visited our web. Information about Cookies.

Third party cookies

These cookies are used to analyse your activity in order to show you personalised advertisements. Information about Cookies.

Accept Decline Configure cookies Confirm selected

tester
Search
×
Notes
Search
There are no notes
  • 2. L'alimentació i la nutrició > 2. L'alimentació i la nutrició
  • To customise Pencil press Alt + Down Arrow
  • To customise Highlighter press Alt + Down Arrow

    Change theme

    Error - please check your internet connection...
    Back

    Blink Help

    x
    Error - please check your internet connection...

    How can we help you?

    No results

    View full manual

    Couldn't find what you were looking for?

    Please describe the issue you are experiencing and provide as many details as possible. Let us know the book, class, access device, licence code, username, used browser or if it occcurs in our app:

    Thickness:
    Font size:
    Filter
      No resources found
      Revision mode

      Revision mode

      2. L'alimentació i la nutrició
      2. L'alimentació i la nutrició
      Without background sound
      Logo

       

      P

      • Els nutrients són totes les substàncies que necessiten les cèl·lules per fer les seves funcions i que obtenim dels aliments.
      • Els principals nutrients són els hidrats de carboni, els lípids, les proteïnes, les vitamines, les sals minerals i l'aigua.
      • Segons els nutrients que contenen, els aliments es classifiquen en energètics, constructius i reguladors.
      • La dieta és el conjunt dels aliments i l'aigua que pren una persona cada dia.
      • Perquè ens resulti més fàcil elaborar dietes saludables, els aliments es classifiquen en grups, i es representen en la roda dels aliments.

      Pensam junts

      Formau grups per respondre a les preguntes següents:

      1. És el mateix alimentació que nutrició?

      1. Què és una dieta saludable?

      1. Quines conseqüències té una alimentació inadequada?

      1. Explicau per què és important ingerir aigua cada dia.

      1. Elaborau una taula amb els aliments que s'observen en la fotografia d'aquestes pàgines ordenant-los dins les categories següents:

      a) Rics en proteïnes.

      b) Rics en hidrats de carboni.

      c) Rics en lípids.

      d) Rics en vitamines i sals minerals.

      1. L'alimentació i la nutrició. Els nutrients
      2. L'alimentació i la nutrició
      2. L'alimentació i la nutrició
      Without background sound
      Logo

      1 L'alimentació i la nutrició. Els nutrients

      P

      1.1 La nutrició i l'alimentació

      «La nutrició és el conjunt de processos pels quals l'organisme obté la matèria i l'energia necessàries per elaborar la seva pròpia matèria i per fer les funcions vitals.»

      La nutrició és un procés inconscient, en el qual intervenen diferents òrgans i aparells que transformen els aliments en nutrients perquè les cèl·lules els utilitzin.

      «L'alimentació és el procés pel qual prenem els aliments que ens proporcionaran els nutrients.»

      A diferència de la nutrició, l'alimentació és un procés conscient o voluntari.

      1.2 Els nutrients

      «Els nutrients són les substàncies que necessiten les cèl·lules per fer les funcions vitals. Els obtenim dels aliments.»

      Els nutrients, anomenats també principis immediats, es classifiquen en inorgànics (aigua i sals minerals) i en orgànics (glúcids, lípids, proteïnes i vitamines).

      L'aigua

      És el component majoritari del cos, constitueix al voltant del 60% de la massa d'una persona adulta. Actua com a dissolvent dels nutrients, per la qual cosa és essencial per dur a terme les reaccions químiques de les cèl·lules. També transporta substàncies per l'organisme i regula la temperatura corporal.

      Les sals minerals

      Les sals minerals formen part d'algunes estructures del nostre organisme i en regulen el funcionament general. Per exemple, el calci i el fòsfor participen en la formació de les dents i dels ossos; el ferro transporta oxigen a les cèl·lules.

      Els glúcids o hidrats de carboni

      Aquestes substàncies aporten energia a l'organisme de forma immediata.

      Els més senzills són els sucres, com la glucosa, que és el principal component energètic de la cèl·lula, o la sacarosa o sucre comú, que s'usa per endolcir.

      Els més complexos, els polisacàrids o glúcids complexos, són el component principal de la nostra dieta. Exemples de polisacàrids són el midó dels cereals i de la fècula de la patata, i la fibra de les verdures i de les hortalisses.

      Les proteïnes

      Les proteïnes són cadenes formades per molècules més simples anomenades aminoàcids. Alguns aminoàcids són essencials, és a dir, no poden ser fabricats per l'organisme; per tant, han de ser ingerits amb la dieta. Les proteïnes són imprescindibles per a la formació i el creixement de les cèl·lules i dels teixits.

      Els lípids

      Poden ser de tipus distints, i compleixen diverses funcions. Per exemple, els greixos proporcionen energia i poden ser emmagatzemats a les cèl·lules del teixit adipós com una reserva energètica la qual, a més a més, ens ajuda a aïllar-nos del fred; o el colesterol o els fosfolípids, que formen part de les membranes cel·lulars.

      Les vitamines

      Les vitamines són substàncies de composició química molt variada. Són imprescindibles per al funcionament correcte de l'organisme encara que es necessiten en quantitats petites. Es coneixen tretze vitamines; algunes com el complex vitamínic B, la vitamina C, la vitamina A, la vitamina D, etc.

      1. Diferencia entre alimentació i nutrició.

      1. En la unitat anterior vàreu estudiar que els éssers vius estam formats per biomolècules. Fes una llista amb les biomolècules que componen el nostre organisme, i una altra, amb els nutrients. Comparau ambdues llistes i debateu sobre la frase «som el que menjam».

      1. Elabora una taula on indiquis les funcions que fa cadascun dels nutrients.
      1. Cerca informació dels distints tipus de vitamines i explica'n la funció.

      2. Els aliments
      2. L'alimentació i la nutrició
      2. L'alimentació i la nutrició
      Without background sound
      Logo

      2 Els aliments

      P

      La funció de cada aliment depèn fonamentalment dels tipus de nutrients més abundants que els componen.

      «Segons els nutrients que contenen, els aliments es classifiquen en energètics, constructius i reguladors.»

      2.1 Aliments energètics

      Els aliments energètics serveixen com a font d'energia. Són rics en glúcids o en greixos. Els aliments rics en proteïnes també poden aportar energia, encara que molta menys, i l'organisme les utilitza quan es troba en estat de desnutrició.

      Són aliments energètics, el pa, les pastes, las patates, els cereals i derivats, la mel, els olis vegetals, els greixos animals, la mantega, la nata, etc.

      L'energia dels aliments

      Quan els nutrients energètics arriben a les cèl·lules, sofreixen una sèrie de reaccions químiques que fan que alliberin l'energia que contenen. 

      «Aquesta quantitat d'energia s'expressa en quilocalories (1 kcal = 1000 calories) o en quilojoules (1 kcal = 4,18 kJ). Essent una caloria la quantitat d'energia que s'ha de subministrar a 1 gram d'aigua per elevar-ne la temperatura 1 °C.»

      Així, 1 g de glúcids ens proporciona 4 kcal (quilocalories), 1 g de greixos ens proporciona 9 kcal i 1 g de proteïnes ens proporciona 4 kcal.

      La nostra despesa energètica

      La nostra despesa energètica total és la suma de l'energia que gastam en:

      • El metabolisme basal, que és la quantitat mínima d'energia necessària per realitzar les funcions de l'organisme en repòs; manté, per exemple, la temperatura corporal, l'activitat cerebral, el ritme respiratori o el batec del cor. El valor del metabolisme basal varia segons la talla, el pes, el sexe i l'edat de la persona. També sofreix canvis durant l'embaràs i la lactància.
      • L'activitat física que feim cada dia. Així, les persones que duen una vida sedentària gasten menys energia que les que fan una activitat física intensa.
      • L'energia necessària per fer la digestió i l'absorció dels nutrients.

      2.2 Aliments constructius

      Els aliments constructius són necessaris per formar i reparar les cèl·lules, els teixits i els òrgans del cos. Són fonamentals tant durant el creixement com a l'edat adulta. Es diu que tenen una funció estructural o plàstica.

      Són aliments rics en proteïnes.

      Les proteïnes dels aliments són necessàries per aportar els aminoàcids essencials, és a dir, els que no poden ser fabricats per l'organisme.

      Són aliments constructius els llegums, les carns d'animals terrestres o marins, els fruits secs, els ous, la llet i derivats, com els iogurts i els formatges.

      2.3 Aliments reguladors

      Els aliments reguladores són imprescindibles per al bon funcionament del cos.

      Aquests aliments ens proporcionen fonamentalment vitamines i sals minerals.

      Es necessiten en quantitats molt menors que les proteïnes, els greixos i els hidrats de carboni però són essencials per a una bona nutrició.

      Són aliments reguladors les verdures, les hortalisses i las fruites.

      1. En la gràfica següent s'ha representat com varia la despesa energètica total segons l'edat de les persones en condicions d'activitat moderada.

      Quantes quilocalories diàries necessiten els al·lots i les al·lotes que tenen entre 9 i 12 anys?

      1. Durant el berenar, una persona ha consumit 100 g de pa, 50 g de mantega i 100 g de pernil dolç. Quina quantitat d'energia (kcal) li ha suposat haver menjat aquests aliments?

      1. Classifica els aliments de les imatges segons la funció principal que fan.

       

      1. Observa la taula següent i indica quin aliment conté més quantitat de proteïnes, quin més quantitat de lípids i quin més glúcids.
      Aliments (100 g) Pro. (g) Líp. (g) Glú. (g)
      Mongetes verdes 2,40 0,40 4
      Pèsols 6 0,5 10
      Patates 2,5 0,2 16
      Pasta 12,90 1,50 71
      Ous 12 12 0,7
      Arròs 7,0 0,90 83
      Pollastre sense pell 21,8 2,8 0

      Proteïnes

      Lípids

      Glúcids

      1. L'alimentació i la nutrició. Els nutrients
      3. La dieta i la roda dels aliments
      2. L'alimentació i la nutrició
      2. L'alimentació i la nutrició
      Without background sound
      Logo

      3 La dieta i la roda dels aliments

      P

      3.1 La dieta

      La dieta és el conjunt dels aliments i l'aigua que pren cada dia una persona. La dieta pot ser saludable o no; si és que no, pot causar malalties.

      La dieta varia depenent de diversos factors: edat, sexe, època de l'any, regió, activitat, etc. En qualsevol cas, ha de ser equilibrada.

      La dieta equilibrada és la que aporta a l'organisme la quantitat que necessita d'energia i de cadascun dels diferents nutrients. La dieta equilibrada és una dieta saludable.

      3.2 La roda dels aliments

      A fi que ens resulti més fàcil elaborar dietes saludables, els grups d'aliments es representen en l'anomenada roda dels aliments. Aquesta roda proporciona una orientació de la freqüència i de la quantitat amb què s'han de consumir els diferents aliments.

      Característiques de la roda dels aliments

      • Els aliments es classifiquen en sis grups amb numeració romana.

      Grups I i II, corresponen als aliments energètics (rics en hidrats de carboni o en lípids).
      Grups III i IV, corresponen als aliments rics en proteïnes.
      Grups V i VI, corresponen als aliments rics en vitamines i minerals.

      • Els colors dels grups indiquen la funció que fan a l'organisme els aliments que hi estan inclosos. Així, el color groc representa els aliments energètics; el vermell, els plàstics, i el verd, els reguladors.
      • Cada grup es representa amb una mida diferent que indica en quina proporció han d'estar en la dieta: com més gran és la mida, més aliments d'aquest grup hem de consumir. Per exemple, entre els aliments energètics, que es representen amb el color groc, s'ha de consumir més quantitat del grup I (patates, cereals o sucre) que del grup II (mantega, oli i greix en general).
      • Dins d'un mateix grup, la posició de l'aliment indica amb quina freqüència s'ha de consumir: com més al costat de la roda estigui, més freqüentment s'ha de prendre. Per exemple, entre els aliments del grup III han de consumir-se més sovint els llegums que els fruits secs.
      • A la roda s'inclouen, a més a més, l'aigua i l'exercici físic per assenyalar-ne la importància en el manteniment d'una bona salut.

      1. Observa la roda dels aliments. Dins del grup d'aliments que fan la funció estructural, de quin grup hem de consumir més quantitat? 

      1. Basant-te en la roda dels aliments, elabora una taula amb exemples d'aliments de cada grup que has de consumir amb molta freqüència (gairebé diàriament), i amb els que has de prendre de forma esporàdica. Valora i la teva die­ta habitual compleix amb el que s'estableix a la roda dels aliments.
      2. Els aliments
      4. Com fer una dieta saludable
      2. L'alimentació i la nutrició
      2. L'alimentació i la nutrició
      Without background sound
      Logo

      4 Com fer una dieta saludable

      P
      Per elaborar una dieta saludable o equilibrada, hem de tenir en compte que:
      1. Ha de ser variada, és a dir, ha d'incloure aliments de tots els grups en la quantitat adequada (ració alimentària), per assegurar l'aportació necessària de nutrients. Aproximadament, ha d'incloure de 3 a 5 racions diàries del grup I, de 2 a 4 del grup III, 2 racions del grup IV, 2 racions del grup V, 3 racions del grup VI i 3 cullerades d'oli.
      2. Ha de proporcionar l'energia necessària per fer les activitats diàries (ni més, ni menys); i aquesta energia depèn de la feina, del sexe, de l'edat, del pes, de l'estatura...
      3. L'energia diària ha de procedir: un 55-60% dels glúcids; un 25-30%, dels greixos, i un 10-15%, de les proteïnes.
      4. Els greixos que incorpori han de venir preferiblement de vegetals (oli d'oliva, per exemple) i del peix blau (verat, sardina, tonyina, etc.).

      Una ració o porció alimentària és una mesura poc exacta però que, no obstant això, s'empra de forma habitual per fer referència a quina quantitat hem de prendre d'un aliment. Sol considerar-se ració la quantitat habitual d'aliment que normalment es consumeix en un plat, i ve expressada habitualment en grams (g) o en mesures «casolanes» com «una cullerada».

      1. No ha de tenir més d'un 40% de proteïnes.
      2. Ha d'incloure fibra vegetal.
      3. La beguda fonamental ha de ser l'aigua, aproximadament, un litre i mig o dos litres diaris, a més a més de l'aigua que hi ha en els aliments.
      4. Tots aquests consells han d'anar acompanyats d'un exercici físic diari adequat.

      La fibra s'ha convertit en un component essencial de les dietes saludables. Es tracta d'una mescla de glúcids complexos de naturalesa diferent que es troben a moltes fruites, llegums i cereals.

      La fibra alimentària no s'absorbeix a l'intestí, i per això es eliminada amb els excrements. Aquesta particularitat fa que tengui unes propietats molt beneficioses per a l'ésser humà.

      Per exemple, facilita la motilitat intestinal i disminueix l'absorció de glucosa i de colesterol procedents dels aliments. A més a més, pareix que està relacionada amb la prevenció del càncer de còlon.

      Feis un llistat de cadascun dels aliments que observau en aquesta imatge. Valorau si aquests aliments formen part de la vostra dieta diària.

      1. Amb tot el que heu estudiat en aquesta unitat, elaborau una dieta equilibrada per a un dia. De la taula I elegiu un al·lot o una al·lota de l'edat que vulgueu i mirau les necessitats energètiques diàries que necessita cobrir amb la dieta.

      Heu de tenir en compte que la dieta que elaboreu, ha de ser variada, ha d'incloure 5 menjades (3 principals i 2 picades), ha d'aportar fibra i ha de considerar que l'energia diària ha de procedir dels nutrients en els percentatges que heu estudiat: 55-60% dels glúcids, 25-30% dels greixos i 10-15% de les proteïnes.

      Taula 1

        Edat
      (anys)
      Necessitats
      energètiques
      (kcal/dia)
      Al·lots 13-15 2.500
      16-19 2.400
      Al·lotes 13-15 2.900
      16-19 3.000

      Taula 2

      Ració d'aliment Quilocalories
      kcal/100 g
      Nutrient
      principal
      Ració d'aliment Quilocalories
      kcal/100 g
      Nutrient
      principal
      Llet sencera 65 Proteïnes Poma 50 Glúcids
      Llet semidesnatada 48 Proteïnes Taronja 40 Glúcids
      Iogurt de gust 91 Glúcids Plàtan 82 Glúcids
      Ou 160 Proteïnes Ametles 569 Proteïnes i greixos
      Pollastre 130 Proteïnes Nous 594 Proteïnes i greixos
      Carn magra 116 Proteïnes Sucre 399 Glúcids
      Hamburguesa 230

      Proteïnes

       

      i greixos

      Confitura 203 Glúcids
      Pernil dolç 126

      Proteïnes

       

      i greixos

      Mantega 700 Glúcids
      Xoriço 373

      Proteïnes

       

      i greixos

      Beguda gasosa 42 Glúcids
      Peix 96 Proteïnes

      Oli

       

      (6 cullerades)

      897 Greixos
      Arròs 352 Glúcids Patates fregides 541 Glúcids i greixos
      Fideus 350 Glúcids Galetes 447 Glúcids
      Cereals 380 Glúcids Galetes de xocolata 490 Glúcids
      Lletuga 14 Vitamines
      i minerals
      Gelat 139 Glúcids
      Tomàtiga 19

      Vitamines
      i minerals

       

       

      Pèsols 75 Glúcids
      Pastanaga 33

      Vitamines
      i minerals

       

       

      Llenties 340 Glúcids i proteïnes

       

      3. La dieta i la roda dels aliments
      5. Tipus de dietes
      2. L'alimentació i la nutrició
      2. L'alimentació i la nutrició
      Without background sound
      Logo

      5 Tipus de dietes

      P

      5.1 La dieta mediterrània 

      La dieta mediterrània és típica dels països mediterranis, entre els quals, d'Espanya. És una dieta equilibrada i saludable, que inclou una gran varietat d'aliments, molts d'origen vegetal.

      Característiques de la dieta mediterrània

      En aquesta dieta tenen un protagonisme especial els cereals i derivats (pa, pasta, arròs), que aporten els glúcids; també les fruites, les verdures i els llegums, que aporten una gran quantitat de fibra.

      L'oli d'oliva és la font principal de greix; també és important el consum de peix fresc; una ingesta moderada de productes lactis (sobretot, formatge i iogurt amb poc greix), carns blanques i ous i un consum baix de carns vermelles i d'embotits.

      5.2 La dieta atlàntica

      La dieta mediterrània és típica dels països mediterranis, entre els quals, d'Espanya. És una dieta equilibrada i saludable, que inclou una gran varietat d'aliments, molts d'origen vegetal.

      Característiques de la dieta atlàntica

      La dieta atlàntica està marcada pel consum elevat de peixos (de mar i de riu) i de mariscs (mol·luscs i crustacis); també per l'abundància de cereals, patates i llegums; un consum elevat de fruites i hortalisses; de forma especial, varietats de cols i naps, entre altres.

      Observa les imatges A i B, i indica quina correspon a la dieta mediterrània i quina a la dieta atlàntica. Explica per què.

      A→

      B→

      Igualment, un consum elevat d'ous i productes lactis i moderat de carns. De la mateixa manera que la dieta mediterrània, utilitza oli d'oliva com a principal greix culinari.

      5.3 Altres dietes

      Són dietes que, en alguns casos, s'aparten de les recomanacions de dieta equilibrada. Les raons per fer-les són diverses: salut, cultura, religió o per decisió personal. En qualsevol cas haurien de ser prescrites o vigilades per metges especialistes.

      Dieta vegetariana

      La dieta vegetariana està basada en la ingestió exclusiva d'aliments d'origen vegetal. Aquesta dieta és rica en fibra, en greixos d'origen vegetal i en glúcids complexos, però és deficient en algun nutrient per exemple, en vitamina B12. Una variant n'és la dieta ovolactovegetariana, que aporten els nutrients que falten en els vegetals.

      Dieta blana

      A causa de la poca quantitat de fibra que inclouen, aquestes dietes es recomanen quan les persones tenen problemes gastrointestinals o després de patir una intervenció quirúrgica.

      Dieta hipercalòrica

      Es caracteritza per un elevat contingut d'aliments energètics. Està recomanada per a les persones excessivament primes, que necessiten augmentar de pes.

      Dieta hipocalòrica

      Aquest tipus de dieta es caracteritza perquè la proporció d'aliments energètics és menor a la recomanada; per això, estan indicades per perdre pes quan és excessiu.

       

      En grups, cercau informació per proposar una recepta que es pugui elaborar amb els ingredients que apareixen en la imatge. Exposau la vostra recepta a classe i, si vos atreviu, feis el plat per provar-lo amb la resta de companys i companyes.

       

      1. Destaca les diferències i les semblances entre la dieta mediterrània i la dieta atlàntica. Ordena-les en una taula.
      1. Cerca informació d'algun plat típic de la dieta mediterrània i un altre de la dieta atlàntica, escriu els ingredients que duen en cada cas i compara'ls.

      1. Els olis d'oliva poden classificar-se segons múltiples criteris. Les categories més habituals són: oli d'oliva verge extra, oli d'oliva verge, oli d'oliva i pinyolada d'oliva. Els experts asseguren que l'oli d'oliva verge extra és el que presenta més qualitats. Cerca informació d'aquest tipus d'oli i elabora un cartell on destaquis els beneficis que aporta a la salut.

      1. Cerca informació de la dieta blana i explica quins aliments s'hi recomanen. Has seguit alguna vegada una dieta blana? Per què?

      1. Una persona decideix, pel seu compte, aprimar-se i només pren verdures, fruites i iogurts desnatats. És adequada aquesta alimentació? Justifica-ho.

      4. Com fer una dieta saludable
      6. Conseqüències d'una mala alimentació
      2. L'alimentació i la nutrició
      2. L'alimentació i la nutrició
      Without background sound
      Logo

      6 Conseqüències d'una mala alimentació

      P

      Una dieta inadequada pot produir alteracions i malalties a l'organisme que poden, de vegades, ser greus i provocar la mort.

      6.1 La malnutrició

      La malnutrició pot produir-se per una ingesta insuficient (desnutrició) o excessiva (sobrenutrició) d'aliments, o per la falta d'algun nutrient a la dieta (malalties de mancança).

      Entre els trastorns relacionats amb la desnutrició podem citar el raquitisme, l'anorèxia nerviosa i la bulímia.

       

      El raquitisme

      El raquitisme s'origina per la falta de calci i de fòsfor. Provoca deformitats dels ossos i un creixement deficient. Aquesta malaltia té una gran incidència en els països empobrits, a causa de la falta d'aliments.

      L'anorèxia nerviosa

      L'anorèxia nerviosa és un trastorn psicològic que fa que el malalt percebi una imatge distorsionada del seu cos. A causa d'aquest trastorn, freqüent en els adolescents, els malalts tenen por d'engreixar-se, i per això fan un exercici físic excessiu i segueixen una dieta molt pobra.

      En els casos greus, la persona deixa de menjar del tot, s'aprima fins que es queda en els ossos i mor, perquè no se'n dóna compte del que li està passant, ho nega i ho oculta.

      La bulímia

      La bulímia acompanya, moltes vegades, l'anorèxia nerviosa. Amb aquesta malaltia, el pacient ingereix enormes quantitats d'aliment i, tot seguit, es provoca el vòmit per no engreixar-se. La bulímia causa greus alteracions de la salut.

      Les persones que pateixen anorèxia nerviosa tenen una imatge distorsionada de si mateixos. Debat amb la resta de la classe: Què creus que senten les persones que pateixen aquesta malaltia? Creus que és una malaltia perillosa?

      La sobrenutrició

      Entre les malalties provocades per ingerir aliments en excés, es troba l'obesitat, caracteritzada per un excés de greix corporal. Les persones són obeses si la quantitat de greix sobrepassa el 15% del pes dels homes i el 25% de les dones.

      L'obesitat és un factor de risc per a malalts del cor, diabètics (que acumulen una gran quantitat de glucosa a la sang) o hipertensos (persones que tenen la sang que viatja per les artèries i que exerceix una pressió en aquestes superior a la saludable).

      Malalties de mancança

      La falta o deficiència d'alguna vitamina s'anomena avitaminosi. Un exemple d'avitaminosi és l'escorbut, produït per la falta de vitamina C.

      En canvi, en alguns casos, poden acumular-se una o vàries vitamines i l'organisme no pot eliminar-les. En aquest cas, les vitamines s'acumulen a l'organisme i es produeix una hipervitaminosi.

       

      Durant l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna, a causa de les llargues travessies en vaixell, els mariners patien una greu malaltia a la qual s'atribuïen els orígens més curiosos, com, per exemple, que era un mal causat per la sang corrompuda, al fred dels mars i, fins i tot, a la fusta verda dels vaixells. Els navegants espanyols l'anomenaren «pesta de les naus»; els portuguesos, «mal de Loanda», i els anglesos, «pesta de la mar».

      Si les explicacions sobre l'origen de la malaltia eren curioses, els tractaments per a la curació no ho eren menys. Als malalts se'ls subministrava sal, àcid fosfòric, mostassa... Fins i tot, se'ls va arribar a fer transfusions amb sang d'animals.

      No va ser fins a mitjan segle XVIII quan el metge de la marina anglesa James Lind descobrí l'origen d'aquesta malaltia: la mancança d'aliments frescs a bord; sobretot, de fruites i verdures.

      En relació amb la malaltia dels mariners, informa-te'n i indica:

      a) De quin tipus és?

      b) Com s'anomena actualment?

      c) Cerca informació de distintes fonts i escriu una breu biografia de James Lind.

      1. Indica quin tipus de malalties són l'obesitat i l'avitaminosi.

      1. Creus que menjar de forma freqüent l'anomenat «menjar ràpid» pot ocasionar algun problema de malnutrició? Explica-ho.

      1. Quan es considera que una persona està obesa? Indica com creus que pots evitar aquesta malaltia.

      5. Tipus de dietes
      Taller de ciències
      2. L'alimentació i la nutrició
      2. L'alimentació i la nutrició
      Without background sound
      Logo

      Taller de ciències

      P

      Detecció d'algunes substàncies dels aliments

      Detecció de fècules als embotits

      Materials que necessites

      • Un tros de pernil dolç.
      • Un vas de precipitats.
      • Dissolució de iode (lugol).
      • Aigua, filtre i estisores.

      Què has de fer?

      1. Talla el tros de pernil dolç a trossos petits.
      2. Posa els trossets en un vas de precipitats amb 50 ml d'aigua i escalfa'l fins que bulli durant 10 minuts.
      3. Deixa'l refredar i filtra el contingut per separar els trossets de pernil del líquid.
      4. Afegeix al líquid filtrat unes gotes de la dissolució de iode (o lugol) i observa'n el resultat.

      Detecció de greix en els aliments

      Materials que necessites

      • Oli, patates fregides, una taronja i un alvocat.
      • 4 cartolines de colors.
      • 4 trossos de paper absorbent.

      Pots fer una anàlisi senzilla dels greixos que conté un aliment. N'hi ha prou amb impregnar un paper absorbent amb un aliment i observar, quan s'eixugui, la presència o no de taques de greix.

      Què has de fer?

      1. Utilitza el morter per triturar les patates fregides. Posa els trossets damunt del paper absorbent i que quedi ben impregnat.
      2. En un altre paper, posa unes gotetes d'oli i deixa que s'escampin.
      3. Arrossega el tros de taronja pel paper absorbent perquè quedi ben impregnat i fes el mateix amb l'alvocat.
      4. Deixa que passin 30 minuts perquè les taques dels papers s'eixuguin. Passat aquest temps, observa si han desaparegut o no.

      Activitats

      1. Creus que la fècula és un compost que ha d'estar present en els embotits?

      1. Per què creus que alguns fabricants afegeixen fècules als embotits?

      1. Després de dur a terme l'experiència per detectar el greix dels aliments, s'ha obtengut el resultat que es mostra en la imatge de la dreta. A la vista dels resultats:

      a) Quin aliment creus que conté més greix? Justifica-ho.

       

      b) L' alvocat, té greix? Explica-ho.

      Fes una compra responsable

      Fer una compra que combini aliments per dur una dieta sana amb productes amigables amb el medi ambient (que duguin pocs embolcalls, que siguin de temporada, etc.), no és una feina fàcil. Amb aquesta experiència pots apropar-te als dos objectius si segueixes els consells del cartell que hi ha més avall.

      Per grups, feis una llista per comprar tot el que sigui necessari per preparar un berenar, el dinar i el sopar i dues picades d'un dia. Anau a la botiga més propera i informau-vos del preu de cada producte, de la forma de conservació que presenta, de la caducitat i de com ve envasat. Elaborau una taula amb tota la informació.

       

      Fes una llista de la compra

      Fes la compra seguint sempre una llista. Elabora-la considerant el menú setmanal que seguireu a ca vostra.

      Duu bossa o carro

      Recorda dur sempre les teves bosses, motxilles, carro o cistell per no consumir més bosses de les necessàries.

      Aprofita els productes locals i de temporada

      Aquests productes són respectuosos amb el medi ambient (eviten la despesa energètica que suposa el transport des de llargues distàncies i la conservació en cambres frigorífiques). A més a més, aquests productes són millors i tenen un preu més baix.

      Consulta l'etiqueta dels productes

      L'etiqueta t'informa, entre altres coses, de la data de caducitat, de com s'ha de conservar el producte, dels ingredients que duu, de les calories que conté, etc.

      Evita aliments amb molts envasos

      Com menys envasos, menys residus. Si pots, compra la carn i el peix a les carnisseries i a les peixateries tradicionals, solen embolicar la compra en paper especial, i eviten l'ús de safates de porexpan i plàstics.

      Observa l'aspecte del que compres

      Comprova que l'aliment està en bon estat. Si és un aliment fresc, observa'n el color i l'olor; si és un producte envasat, mira l'aspecte de l'envàs (si hi ha parts rompudes, si està inflat...), etc.

      Posa ordre al carro o a la cistella

      Col·loca bé els productes: els més pesats i resistents, a davall; els delicats, a damunt.

      Evita les llepolies

      Les llepolies aporten calories, sucres i additius en excés, per la qual cosa el consum habitual no n'és aconsellable.

      Compra sense fam

      Els experts asseguren que si feim la compra abans de menjar, compram més del que necessitam.

      6. Conseqüències d'una mala alimentació
      Practica el que has après
      2. L'alimentació i la nutrició
      2. L'alimentació i la nutrició
      Without background sound
      Logo

      Practica el que has après

      P

      Organitza les idees

      1. Completa els quadres buits de l'esquema següent i amplia'n les branques.

      A→

      B→

      C→

      D→

      Fes un resum

      1. Fes un resum de la unitat seguint aquest guió:
      • Explica la diferència entre nutrició i alimentació.
      • Defineix nutrient i digues quins són els nutrients orgànics i quins els inorgànics, i explica'n les funcions.
      • Explica quines funcions fan els aliments energètics i proposa'n dos exemples.
      • Indica què és una quilocaloria i amb quina finalitat s'utilitza.
      • Explica quines funcions fan els aliments constructius i proposa'n dos exemples.
      • Explica quines funcions fan els aliments reguladors i proposa'n dos exemples.
      • Defineix dieta i dieta equilibrada.
      • Explica què és la roda dels aliments i resumeix quina utilitat té per dissenyar dietes saludables.
      • Cita els principals aspectes a tenir en compte per dissenyar una dieta saludable.
      • Indica en què consisteixen algunes dietes i indica si es tracta de dietes saludables o no.

      Interpreta imatges

      1. Observa la imatge i respon a les preguntes.

      • Indica quins tipus o grups d'aliments estan representats amb cada color de la roda.

      • Per alguns colors hi ha dos sectors de mides diferents. Explica què significa això.

      • Quina importància té que un aliment estigui situat en la part més central o menys de la roda?

      1. Observa la fotografia i respon a les qüestions següents:

      a) Digues quins aliments dels que apareixen en la foto són reguladors.

      b) Quins nutrients ens aporten principalment aquests aliments?

      c) Hi ha algun aliment constructiu? Quins nutrients aporten aquests aliments?

      d) Hi ha algun aliment que ens aporti principalment glúcids? Per a què serveixen aquests nutrients?

      Aplica

      1. En els gràfics següents es mostra la composició de dos aliments.

      a) A quin tipus d'aliment creus que correspon cada gràfic?

      b) Amb quina freqüència aproximada es recomana prendre'n cadascun?

       

       
      1. Sovint, a les peixateries venen llenguados de ració, besucs de ració, etc. Què creus que significa això?

      1. Assenyala quines de les afirmacions següents es relacionen amb una dieta equilibrada:

      a) La quantitat diària d'aigua recomanada és de mig litre.

      b) Hem de prendre aproximadament 3 racions de fruita.

      c) És important incrementar la ingesta de dolços i llepolies.

      d) És necessari fer esport cada dia.

      e) Hem de consumir amb més freqüència aliments fregits.

      f) Hem de prendre de 3 a 5 racions diàries d'aliments rics en glúcids.

      g) Hem de prendre el menjar amb una gran quantitat de sal.

      1. Calcula quants quilojoules aportarien al teu organisme 100 g de peix.

      1. Apunta  els menjars que fas en una setmana i compara'ls amb les recomanacions; assenyala les deficiències i els excessos de nutrients i explica si creus que has de millorar la dieta.

      Avança

      1. L'índex de massa corporal (IMC) serveix d'orientació per saber, d'una manera senzilla, si el pes d'una persona és l'adequat per a l'alçada que fa. Per calcular-lo s'aplica aquesta expressió:

       

      En aquesta taula es mostren els valors d'IMC proposats per l'Organització Mundial de la Salut:

      IMC Estat
      IMC < 18,53 Falta de massa corporal (falta de pes)
      18,53 < IMC < 25 Pes normal
      25 < IMC < 30 Sobrepès
      IMC > 30 Obesitat
       

      a) Calcula els valors d'IMC per a les persones amb la massa i la talla que apareix en aquesta taula.

      Persona Massa (kg) Talla (m)
      1 60 1,70
      2 55 1,65
      3 60 1,80
      4 50 1,60
      5 70 1,68
      6 102 1,60
      7 55 1,80
       

      b) Quantes persones pateixen sobrepès?, i obesitat? N'hi ha alguna amb falta de pes?

      c) Indica quina dieta creus que li recomanarà el metge a cadascuna d'aquestes persones.

      1. La dieta japonesa s'assembla a la dieta mediterrània en què la base d'aliments rics en glúcids i proteïnes, són l'arròs, la soja i el tofu, seguits de les verdures i les algues. En menor mesura es consumeixen proteïnes procedents del peix i ous. Cerca més informació d'aquesta dieta i proposa'n un exemple d'un plat típic.

      Taller de ciències
      • I. Introducción
      • 1. L'alimentació i la nutrició. Els nutrients
      • 2. Els aliments
      • 3. La dieta i la roda dels aliments
      • 4. Com fer una dieta saludable
      • 5. Tipus de dietes
      • 6. Conseqüències d'una mala alimentació
      • Taller de ciències
      • Practica el que has après
      1. I
      2. 1
      3. 2
      4. 3
      5. 4
      6. 5
      7. 6
        Eraser
        Rich text editor
        Editor toolbarsBasic Styles Bold Italic Underline Strikethrough Transform Text Switcher Text Color Background Color Subscript SuperscriptParagraph Insert/Remove Numbered List Insert/Remove Bulleted List Decrease Indent Increase IndentLine spacingLine spacingparagraph2 Align Left Center Align Right JustifyInsert Link Table Insert Special CharacterStylesFontFontSizeSize

        Press ALT 0 for help
        Back to top
        close