N'Alfred i n'Elisabet són dos joves primitius d'una tribu que viu dalt d'una muntanya. Per fer-se entendre, els de la tribu traginen uns sacs enormes plens d'objectes. No tothom hi porta el mateix, és clar.

Quan un membre de la tribu té ganes de parlar fa un gest amb les mans ben esteses i comença a treure coses del sac. De vegades s'ajuden amb altres gestos o fent algun dibuixet a terra amb un branquilló. Però l'única manera que tenen de comunicar-se és arrossegar les coses dins del sac, com si fos un diccionari.

N'Alfred sempre va carregat com un ase, per si de cas li ve la xer-rera. És un dels més inquiets de la tribu i li agrada comunicar-se amb tothom. Abans de sortir de casa s'està una bona estona provant d'imaginar-se quines coses voldrà dir per veure quins objectes posa al sac. Si li sembla que tendrà gana agafa un os gran, per poder-se'l posar a la boca i fer veure que el rosega mentre crida NYAM NYAM NYAM. Si creu que potser tendrà set agafa un coco que li serveixi per fer veure que beu a galet mentre demana aigua tot cridant GLUC GLUC GLUC. Com que, a n'Alfred, li agrada molt menjar, al seu sac mai no falten ni l'os ni el coco.

Avui n'Alfred ha sortit tan carregat de casa que quasi li fa por que el sac es foradi pel cul. Per això l'arrossega molt a poc a poc per damunt de l'herba fins que s'asseu en una penya molt gran des d'on es domina un petit salt d'aigua.

—Querf —esbufega.

Però avui és un dia especial, perquè just davall de la seva pe-nya preferida hi ha una al·lota que es banya al riu. N'Elisabet. N'Alfred no l'havia vista mai fins ara i troba que és molt bonica.

—Blésquere!

En sentir la veu, la jove mira enlaire i distingeix a contrallum l'estranya figura que formen n'Alfred i el sac. Sembla un monstre geperut, i n'Elisabet s'espanta.

—Grrrrrriiiii!

Quan s'adona que la bèstia salvatge salta a la riba del riu, com si anàs a atacar-la, n'Elisabet torna a grinyolar.

N'Alfred cau de cul i el sac se li obre, tot sembrant el terra d'objectes escampats. El sol revela que el presumpte monstre només és un jove. N'Elisabet es relaxa i somriu.

—Blésquere! —hi torna l'home del sac mentre guarda tan de pressa com pot tot l'escampall de coses.

—Blésquere?

Una de les últimes coses que queden fora del sac és un meló que serveix per dir que vol jugar. N'Alfred l'aixeca amb les dues mans, el mou un poc i després el llança amb força cap al riu, just allà on es troba n'Elisabet. Ella l'agafa, somrient.

—Uala uala! —crida n'Alfred, picant de mans.

N'Elisabet entén que vol jugar amb el meló i l'hi torna. PIM-PAM. Així s'estan una bona estona, meló amunt meló avall, feliços. Cada vegada se'l llancen més fort, fins que les mans mullades de n'Elisabet no poden controlar el meló i li patina. N'Alfred, atent, es llança al riu per aferrar-lo abans que el corrent no se l'endugui, i encara hi és a temps. Ara és ella qui l'aplaudeix.

—Uala uala! —l'imita somrient.

N'Alfred s'aixeca i enlaira, triomfal, el meló. N'Elisabet cerca alguna cosa esfèrica al seu sac, però no hi troba res que li pugui servir.

—Uala uala! —torna a cridar per indicar que vol continuar jugant.

Adaptat de L'arca de Babel. Màrius Serra. Ed. 62

Beure a galet: beure fent caure el raig de líquid que surt pel foradí d'un càntir, d'un porró, etc.

Geperut: que té una protuberància òssia anormal a l'esquena.

Grinyolar: fer crits de dolor, d'impaciència, etc., com els del moix.

1. T'ha costat entendre la manera d'expressar-se dels personatges?

2. Has pogut imaginar com són n'Alfred i n'Elisabet i com és el lloc on viuen?

3. Has tengut dificultats per entendre el vocabulari? En cas afirmatiu, has consultat immediatament el diccionari, has preguntat a algú o has descobert el significat de les paraules a mida que has continuat llegint?

4. T'agradaria llegir la història sencera? Raona la resposta.

Contesta oralment

1. Com es comuniquen els membres de la tribu?

2. Quan un membre de la tribu volia parlar, què feia?

– Agafava el mòbil.

– Feia un gest amb les mans ben esteses.

– Traçava un dibuix en terra.

– Demanava el torn de paraula.

3. Quins objectes porta n'Alfred al sac sempre?

Respon per escrit

4. Què fa i què diu n'Alfred quan té gana? I quan té set?

5. Relaciona cada expressió amb el significat corresponent.

6. Quin creus que és el significat de l'expressió blésquere? Allarga la lectura tres línies i fes-la servir.

Reflexiona

7. Per què creus que n’Alfred vol jugar amb n’Elisabet?

Relaciona amb el teu món

8. Tan bon punt es coneixen, n’Alfred i n’Elisabet es posen a jugar amb un meló que usen com a pilota. A què jugaries amb uns companys i companyes que s’han incorporat aquest curs a la teva escola?

1. Observa aquest full de diccionari i respon les qüestions.

• Quina de les paraules definides és un verb? Quina és un adjectiu?

• Quina classe de paraula és pedrapiquer?

• Quants de significats té la paraula pedra?

2. Relaciona cada concepte amb la definició corresponent.

3. Fes aquestes activitats.

• Darrere de quina entrada de l’activitat 1 ha d’aparèixer cada una  d’aquestes paraules?

pedregada – pedrera – pedrada

• Busca-les en el diccionari i escriu quina classe de paraula són.

• En quina pàgina del teu diccionari apareixen? Quines paraules guia conté?

Ordena alfabèticament aquestes paraules de la lectura.

tribu – trobar – tindre – tenir
estranya – triomfal

1. Observa la imatge i identifica-hi:

– Tres situacions de comunicació no verbal.

– Dues situacions de comunicació verbal en què s'usa la llengua oral.

– Una situació de comunicació verbal en què s'usa la llengua escrita.

2. Copia la graella i classifica-hi aquestes situacions de comunicació.

a L'àrbitre fa sonar el xiulet.

b Escoltes un noticiari en la ràdio.

c Llegesc una carta d'un amic.

d Envies un correu electrònic.

e El conserge dóna un avís per megafonia.

f M'atur davant d'un senyal d'estop.

3. Identifica l'emissor, el receptor i el missatge de cada una d'aquestes situacions.

a Una persona llegeix un diari que duu el titular: «Risc de pluges fortes».

b Un guàrdia de trànsit fa el senyal de parar a un conductor.

c La mestra convoca els pares per telèfon a una reunió.

d La porta d'un establiment té la icona de prohibit entrar animals.

• En quines de les situacions anteriors es produeix comunicació verbal?

• En quines s'usa un altre codi?

4. Explica per què no es produeix la comunicació en aquestes situacions.

– Hi ha un televisor encès en una sala buida de gent.

– Òbric una carta i el paper està en blanc, sense res escrit.

– Les instruccions d'un aparell estan escrites en un idioma que no coneixes.

Relaciona amb la lectura

5. Fes com els primitius de la lectura i inventa els dibuixos que faries en terra amb una branqueta per expressar aquestes idees.

– Cal mantenir la classe neta i ordenada.

– No us baralleu: resoleu els conflictes dialogant.

1. Separa les síl·labes d'aquestes paraules amb diftong.

Dau, ambaixada, niu, fruita, aqüeducte, piragua, quaranta, següent.

2. Copia les oracions i completa'n les paraules amb diftongs.

– En Pasq…l ha pagat la q…ta del gimnàs i no ha anat des de dij…s.

– Has de m…re més ràpidament els p…s q…n nades.

– Localitza q…tre països d'…ropa en aquest globus terraq….

– Les ……gs d'aquest r… són molt clares i no estan contaminades.

3. Escriu el nom d'ofici que representa cada imatge. Tots tenen diftong.

	...		...		...

Relaciona amb la lectura

4. Copia les paraules amb diftong d'aquest fragment de la lectura inicial 
i separa'n les síl·labes.

Avui, n'Alfred ha sortir tan carregat de casa que quasi li fa por que el sac es foradi pel cul. Per això l'arrossega molt a poc a poc per damunt de l'herba fins que s'asseu en una penya molt gran des d'on es domina un petit salt d'aigua.

5. Encaixa les peces i escriu les paraules amb hiat que en resulten. Després, llegeix-les en veu alta.

6. Separa les síl·labes de les paraules amb hiat d’aquestes oracions.

– La gosseta de na Sofia mou la cueta quan la veu.

– En Pau toca la viola a diari en l’habitació de dalt.

– No menjaré frit; el metge m’ha posat a dieta.

– Han passat tres ambulàncies per la carretera de circumval·lació.

7. Quina paraula de cada parella té hiat?

Llegeix i escolta el text abans d’escriure’l al dictat

Actualment a l’interior dels parcs zoològics es recrea l’hàbitat de moltes espècies d’animals diferents. La nostra tia Antònia ens va explicar que, abans, els zoològics tenien la majoria dels animals en recintes petits sense espai suficient. Per això sent llàstima quan veig els ocellets tancats en gàbies, ansiosos per no poder volar lliurement.

Després del dictat

1. Classifica aquestes paraules del dictat segons que tenguin diftong o hiat.

• diftong:

• hiat:

1. Contesta aquestes preguntes.

• Sempre que parles tens davant el receptor? Posa exemples que justifiquin la resposta.

• Parles de la mateixa manera amb un mestre que amb un amic?

• Quan parles, sols acompanyar el que dius amb gestos amb les mans o amb expressions de la cara?

2. Per grups, elegiu una de les situacions següents i improvisau un diàleg que us sembli adequat.

3. Tria una d'aquestes qüestions i explica-la a un company o una companya amb les mans a l'esquena, sense moure-les.

   

   Quan parlam hem d'usar el to de veu adequat: no s'ha de parlar ni molt fort, ni molt fluix.

– Com es pot anar des de l'escola fins a ca teva.

– Què és la boira.

– Com és la teva mascota.

– Una cosa divertida que et va passar aquest estiu.

4. Ara explica el mateix que en l'activitat anterior però usant les mans.

• De quina manera resulta més fàcil explicar-ho? I entendre-ho?

1. Quins d’aquests textos sols escriure?

– La llista d’amics i amigues que convidaràs al teu aniversari.

– Una carta a algun amic.

– La llista dels deures que has de fer.

– Una història que t’inventes.

– Les bafarades d’un dibuix que has fet.

– Una redacció per a la classe de llengua.

– Un cartell de «No passeu» per penjar-lo a la porta de l’habitació.

– Un missatge amb el mòbil del pare o de la mare.

– Un correu electrònic.

– Un diari personal.

2. Compara la teva llista amb la dels companys i companyes, i parlau de la necessitat d’escriure.

3. Escriu un text breu per a tres dels motius que hem anomenat dalt.

1. Relaciona cada autor amb el fragment que va escriure.

...

...

...

• Ramon Llull →
• Jaume I →
• Ausiàs Marc →
• Joanot Martorell →

La Naveta des Tudons

És el monument prehistòric més famós de Menorca i de les Illes Balears en general. Es diu que és l'edifici més antic de tot Europa. El nom ve de la seva forma, que recorda una nau invertida. En la construcció no es va fer servir cap tipus de ciment, tan sols pedres encaixades.

La Naveta des Tudons fa 13,6 metres de llargària per 6,4 d'amplada. Va ser trobada i desenterrada a mitjan segle passat. Durant les excavacions, es trobaren cossos acompanyats d'objectes personals amb els quals foren enterrats. Prop de la Naveta podem trobar els poblats talaiòtics de Torrellafuda i Torretrencada.

1. On es troba la Naveta des Tudons?

2. Per quin motiu es diu naveta?

3. Quina funció tenia?

4. Fins a quina hora podem visitar-la el pròxim 27 de novembre?

5. Quin tipus de ciment varen utilitzar per construir-la?

6. A la teva classe hi ha 24 alumnes i a la del costat, 3 alumnes més. Quant haureu de pagar en total per les entrades de la Naveta tenint en compte que hi van també el tutor 
i la tutora?

7. Dibuixa algun fragment de la lectura inicial de la unitat com si fos una pintura rupestre.

8. Imagina que vius a la prehistòria. El llenguatge no està encara molt evolucionat 
i cal molt d'enginy per fer-se entendre. Com comunicaries els fets següents?

a Una tribu que ha descobert el foc explica a una altra com fer-ne i els avisa que pot ser perillós.

b El grup de caçadors ha capturat un mamut i demana ajuda als altres membres del clan per portar-lo fins a l'entrada de la cova on viuen.

c Mentre jugaves has vist un ós i vols advertir un al·lot de la teva edat que vagi alerta.

RESUMESC

Copia i completa el resum.

Vocabulari

•  Les paraules s’ordenen … En el diccionari trobam els noms …; els adjectius …; i els verbs … Les paraules guia …

Gramàtica

•  La comunicació s’estableix …
• Tipus de comunicació: en la verbal … mentre que en la no verbal …
• Elements de la comunicació són: …, …, …, … i …

Ortografia

• Una síl·laba és … En cada síl·laba hi ha sempre almenys una vocal.
• Quan dues vocals juntes es pronuncien en la mateixa síl·laba … Així, fan diftong …
• Quan dues vocals escrites juntes es pronuncien en síl·labes di

Expressió oral

•  La comunicació diària … Segons amb qui parlam

Expressió escrita

• Per a què escrivim? …

Literatura

• Els primers autors són … i varen viure …
• El Segle d’Or és … i destaquen …