A trenc d’alba, quatre persones comencen a picar i a cavar en una capa de roca calcària d’un tossal del desert. No són miners ni buscadors de tresors, sinó paleobotànics, és a dir, científics que estudien les plantes del passat a partir dels fòssils que troben a les roques.

Els fòssils es van formar quan les restes d’éssers vius quedaren enterrades en el llot del fons d’una llacuna que va ocupar aquest lloc fa 160 milions d’anys. Amb el pas del temps, el llot es va fer roca i les restes hi van quedar petrificades, i van conservar la seua forma amb molt de detall.

Aquests científics ja han trobat fòssils de troncs, de llavors i de fulles, i també d’ossos de dinosaures. Després d’haver estudiat aquestes restes, reconstruïxen com era el lloc en el període juràssic.

Creuen que era càlid i humit i que estava cobert de molses, falgueres enormes i boscos atapeïts d’arbres, com els ginkgos i d’altres semblants als pins i als avets. Com que no han trobat restes de plantes amb flors, suposen que, en aquella època, encara no existien.

• Busca en un diccionari o en una altra font d'informació les paraules destacades en el text i escriu-ne el significat.

• Busca paraules amb el prefix paleo- i explica'n el significat.

• Segons el text, com es forma un fòssil?

• Busca paraules que, com juràssic, facen referència a altres èpoques del passat de la Terra.

Treballe amb la imatge

1. Indica les diferències que hi ha entre la vegetació del paisatge en el qual excaven els paleobotànics i la que suposen que hi havia durant el període juràssic.

2. Intenta explicar quin treball fa cada un dels quatre científics que apareixen en el dibuix.

Pense i opine

3. Digues diversos motius pels quals creus que les plantes són importants.

4. Els científics solen treballar en equip. Cooperen. Com actuaries si hagueres de fer un treball amb quatre companys?

Segons el que acabes d’estudiar, el regne de les plantes inclou éssers vius pluricel·lulars, amb teixits i amb nutrició autòtrofa.

La majoria d’aquests organismes són terrestres, viuen fixats al sòl, tenen parts de color verd i les seues cèl·lules estan organitzades
formant teixits.

En quasi tots els casos, els teixits formen òrgans especialitzats per a realitzar els diferents processos vitals, com les fulles, les arrels, les tiges…

L’excepció són les molses i altres plantes semblants, que tenen teixits però no tenen òrgans.

L'arrel

L’arrel és subterrània i subjecta la planta al sòl.

Pot tindre formes molt diverses i sol estar ramificada. Als extrems de les seues branques té uns pèls diminuts, anomenats pèls absorbents, que permeten l’entrada a la planta d’aigua i sals minerals del sòl.

a) Quina funció creus que tenen els tubs de color blau i rosa que apareixen en el dibuix?

b) Usa una lupa per a observar l'arrel d'una herba. Dibuixa allò que observes i compara el teu dibuix amb la imatge.

La tija

La tija generalment sobreïx del sòl i sosté la part aèria de la planta.

Pot estar ramificada o no. A més, pot ser prima, verda i flexible, o gruixuda i llenyosa; en aquest últim cas, s’anomena tronc.

Les fulles

Generalment, les fulles són verdes, tenen forma de làmina fina i estan travessades per nervadures. S'unixen a la tija a través d'un pecíol i tenen dues cares diferents:

• L'anvers és la cara superior i és de color verd lluent.
• El revers és la cara inferior. És més clara i menys lluenta que l'anvers i té uns porus, anomenats estomes, que es poden obrir i tancar, i que comuniquen amb l'exterior.

Els vasos conductors

Els vasos conductors són canals formats per fileres de cèl·lules en forma de tub, que recorren l'interior de l'arrel, de la tija, de les branques i de les nervadures de les fulles. Per l'interior circulen aigua i altres substàncies.

Per alguns vasos, les substàncies viatgen des de l'arrel fins a les fulles; per uns altres, des de les fulles fins a altres parts de la planta.

1. Explica què són els estomes.

2. Fes una taula en la qual relaciones cada una de les parts de la planta amb una descripció breu i amb la funció que té.

Les plantes fabriquen nutrients

Per a fabricar els nutrients, les plantes absorbixen substàncies del medi i les transformen mitjançant la fotosíntesi.

L'absorció de substàncies del medi

La planta absorbix aigua i sals minerals del sòl a través dels pèls absorbents de l'arrel. Aquestes substàncies formen la saba bruta, que arriba a les fulles pels vasos conductors.
També absorbix diòxid de carboni de l'aire pels estomes.

La fotosíntesi

Aquest procés té lloc a les cèl·lules de les parts verdes de la planta; sobretot, a les de les fulles. En aquestes cèl·lules hi ha una substància verda, la clorofil·la, que capta l'energia de la llum solar.

Gràcies a aquesta energia, la planta transforma la saba bruta i el diòxid de carboni en hidrats de carboni (nutrients) que, mesclats amb l'aigua, formen la saba elaborada. Aquesta saba es repartix per tota la planta a través dels vasos conductors.

La fotosíntesi produïx oxigen com a gas de rebuig.

Usa la informació que es mostra en aquest dibuix i descriu, per ordre, totes les etapes del procés de la fotosíntesi.

Les plantes respiren per a usar els nutrients

Les plantes respiren continuadament, és a dir, absorbixen oxigen de l'aire o de l'aigua.

Les cèl·lules de les plantes usen l'oxigen per a transformar els hidrats de carboni que conté la saba elaborada. Així aconseguixen energia i la resta de substàncies que necessiten per a créixer. També emmagatzemen algunes d'aquestes substàncies a l'arrel, a les fulles, als fruits…...

Aquests processos generen diòxid de carboni com a residu.

Les plantes expulsen residus

A través dels estomes, les plantes expulsen l'oxigen que produïx la fotosíntesi, el diòxid de carboni resultant de la respiració i l'excés d'aigua, en forma de vapor.

També expulsen residus quan es desprenen de les seues parts mortes, com ara les fulles seques.

1. Representa la respiració d'una planta.

2. Aquestes frases són falses. Explica per què.

Les plantes no consumixen oxigen.

Les plantes només respiren a la nit.

Les plantes produï­xen oxigen a la nit.

Resum dels processos de la nutrició de les plantes

Les plantes reaccionen

• Les plantes poden ajustar alguns dels seus processos vitals a cada estació de l'any: produïxen flors a la primavera, moltes perden les fulles a la tardor, reduïxen l'activitat a l'hivern…
• Les plantes poden créixer cap a la llum o orientar les fulles cap aquesta.
• Algunes plantes poden moure ràpidament algunes parts del seu cos quan entren en contacte amb altres éssers vius. És el cas de la sensitiva o Mimosa pudica, que encollix les fulles quan es toquen, o el de les fulles d'algunes plantes carnívores, que es tanquen de colp quan un insecte cau dins.

a) Explica a què ha reaccionat la planta de la fotografia A i quina ha sigut la reacció.

b) A partir del que observes en la fotografia B, argumenta que les plantes tenen funció de relació.

La reproducció asexual

En la reproducció asexual, un part de la planta se separa de la planta principal, es desenvolupa i forma plantetes noves. Per exemple:

• Les maduixes tenen branques anomenades estolons, que creixen prop del terra i que poden arrelar i crear plantes noves.
• La ceba i la creïlla formen tiges especials, els bulbs i els tubercles, que aguanten vius durant l'hivern quan la planta mare es mustia, i es desenvolupen i creen plantes noves a la primavera següent.

• Les molses o les falgueres produïxen espores, que són cèl·lules del seu cos cobertes d'una closca, que formen individus nous quan cauen en un sòl humit.

La reproducció sexual

Per a la reproducció sexual, les plantes disposen de gàmetes femenins i masculins, que s'unixen per a formar una planta nova.

En la majoria de les plantes, els gàmetes s'ori­gi­nen als òrgans reproductors, que són les flors.

Quan es produïx la reproducció sexual, les  lors formen llavors.

Les flors

Les flors són els òrgans reproductors de moltes plantes. Una flor típica té:

• Un pistil, que és la part femenina de la flor i produïx els gàmetes femenins o òvuls.
• Diversos estams, que són la part masculina de la flor i produïxen grans de pol·len amb cèl·lules reproductores masculines.

Hi ha flors que també tenen grups de fulles especials que formen el calze i la corol·la.

1. Explica de quines dues maneres es reproduïxen les plantes.

El procés de reproducció sexual de les plantes que tenen flors i produïxen llavors consta de quatre etapes: pol·linització, fecundació, formació de fruits i llavors, i germinació.

La pol·linització

El pol·len pot passar d’una flor a una altra de moltes maneres. Per exemple:

• Mitjançant el vent, que arrossega els grans de pol·len que es desprenen dels estams i els duu fins al pistil d’ una altra flor.
• Transportat per animals, sobretot insectes, que van a les flors atrets pel nèctar o pels seus colors vistosos. En aquest moment, el pol·len se’ls adherix i el duen fins a altres flors quan les visiten.

La fecundació

Perquè això passe, el gra de pol·len que ha arribat al pistil produïx un tub fi que s’endinsa fins a l’òvul i fa que hi arriben els gàmetes masculins.

En el moment en què s’unixen els dos gàmetes, comença a formar-se una llavor.

La formació de la llavor i del fruit

Cada òvul fecundat forma un zigot i, després, un embrió, que és com una planta filla en miniatura.

L'embrió queda envoltat d'una càpsula plena de substàncies nutritives, que és la llavor.

Al mateix temps, el pistil es desenvolupa. Generalment, augmenta de mida i canvia d'aspecte per a formar un fruit. Les llavors generalment queden a l'interior del fruit.

Quan les llavors estan totalment formades, el fruit se sol separar de la planta mare i les llavors es dispersen.

La germinació

Les llavors que cauen en un sòl adequat germinen; és a dir:

• La càpsula que les envolta es trenca i l'em­brió s'activa.
• L'embrió es desenvolupa alimentant-se de les substàncies de l'interior de la llavor i forma arreletes, una tija diminuta i fulletes. Així comença el desenvolupament d'una planta nova.

1. De quines maneres poden arribar els grans de pol·len d'una flor fins al pistil d'altres flors?

2. Explica com es produïx la unió dels gàmetes masculins i els femenins a les plantes amb flors.

3. Explica què són el zigot i l'embrió d'una planta.

4. Què vol dir que una llavor germina?

5. Digues en quines parts de la flor:

a) Es forma el pol·len.

b) Es formen òvuls.

c) Es produïx la unió del pol·len amb els òvuls.

d) S'origina el fruit.

6. Molts fruits són comestibles, i per això en podem trobar als nostres rebosts. Digues tres fruits comestibles que hi ha a ta casa. Descriu-los i explica on tenen les llavors.

Classifiquem la gran varietat de plantes

Es calcula que a la Terra hi ha prop de 300 000 espècies de plantes. Per a classificar-les, s'usen criteris com, per exemple, si formen teixits o no, el tipus de reproducció que tenen, si produïxen llavors o no, o si formen fruits o no. En aquest esquema es resumixen els principals grups de plantes que existixen.

1. Seguix l'esquema i digues el nom de dues gimnospermes i el de dues angiospermes.

1. Els noms dels grups de plantes acaben en -fits. Esbrina què vol dir i escriu altres paraules amb aquesta terminació.

La importància de la fotosíntesi

Hui hem visitat una exposició sobre la importància de la fotosíntesi per a la vida al planeta i per a la nostra supervivència.

S'hi exposava que la fotosíntesi feta per les plantes terrestres i les algues marines és important per diverses raons que es resumixen en aquest panell informatiu:

1. Observa el panell i, a partir de la informació que hi apareix, fes una llista de les raons per les quals la fotosíntesi és important.

2. Es calcula que 10 arbres mitjans poden absorbir el diòxid de carboni que expulsen 1 300 cotxes en un dia. Per tant, de quants cotxes absorbirà el diòxid de carboni diari un sol arbre d'aquests?

3. Un lleó només s'alimenta de carn. Creus que sobreviuria si, de sobte, desaparegueren totes les plantes de la sabana on viu? Explica la res­posta.

Observa l’esquema i indica què falta en les branques A, B i C.

1. Completa la branca de l’esquema corresponent a la funció de reproducció de les plantes.

2. En aquest esquema s’han desenvolupat només alguns detalls del contingut.

a) Redacta frases en el quadern amb les parts de l’esquema sobre l’organització del cos de les plantes i sobre la manera en què realitzen la funció de nutrició.

b) Indica com ampliaries la informació sobre la fotosíntesi en l’esquema.