Orientació i representació de l'espai

De nit, la Lluna i els estels són punts de referència.

Quan diem que algú viu al davant d'una plaça determinada o del campanar d'una església concreta, estem situant la seva casa amb relació a un lloc concret. La situació d'un lloc o d'una persona és, doncs, la seva posició amb relació a uns punts de referència. Quan, a més de situar un lloc, sabem el camí que s'ha de fer per arribar-hi, parlem d'orientació.

Ara bé, si ens trobéssim enmig del mar o enmig d'un desert, els únics punts de referència que tindríem per orientar-nos serien el Sol, de dia, i els estels i la Lluna, de nit. Aquests són els punts de referència universals que utilitzaven els nostres avantpassats per orientar-se. [Font 1]

El Sol surt per l'orient (paraula que ve del llatí orior, que vol dir ‘néixer') i es pon per l'occident (del llatí occido, que vol dir ‘morir'). D'un dia a l'altre, el punt de l'horitzó d'on sembla que surt el Sol es va desplaçant lentament. No és, doncs, un punt fix per orientar-se bé. Al migdia, però, en el moment de la seva màxima altitud respecte de l'horitzó, el Sol sempre es troba en la mateixa direcció. Això es pot observar mitjançant l'ombra que projecta un bastó clavat verticalment a terra. Al migdia, sense excepció, l'ombra del bastó marca sempre la mateixa direcció, és a dir, és un punt fix: el nord. [Font 2]

La direcció nord (N), anomenada també septentrional o boreal, és el punt de referència a partir del qual es determinen la resta de direc-cions, és a dir, els altres punts cardinals. El sud (S), també anomenat migjorn o migdia, assenyala la direcció contrària al nord; l'est (E), també denominat orient o llevant, assenyala la direcció orientada cap a la sortida del Sol, i l'oest (O), també conegut com a occident o ponent, indica la direcció contrària a l'est. [Fonts 3 i 4]

.......

Font 1. Al desert o al mar, a ple dia, l'únic punt de referència és el Sol. De nit, els punts de referència són la Lluna i els estels.

Font 4. Per identificar els punts cardinals de dia, posa els braços en creu i orienta el braç dret en direcció a l'est. A la teva esquerra, hi tindràs l'oest, al davant, el nord, i a l'esquena, el sud.

De dia, si fa sol, ens podem orientar amb l'ajut d'un rellotge de busques. El primer que hem de fer és posar el rellotge a l'hora solar. Si som a la tardor o a l'hivern, caldrà que l'endarrerim una hora, i si som a la primavera o a l'estiu, l'haurem de retardar dues hores. Un cop fet això, hem d'orientar la busca petita cap al sol. Aleshores, la bisectriu que passa pel mig de l'angle que formen les dues busques ens assenyala el sud. [Font 5]

De nit, podem identificar el nord per mitjà de l'estel polar, l'únic que veiem sempre al mateix lloc. [Font 6]

La brúixola

Des del segle XII, per orientar-nos en l'espai utilitzem la brúixola. Una brúixola senzilla consta d'una agulla imantada que pot girar lliurement sobre un suport vertical fixat en el centre d'un cercle graduat i dividit en 360º. En el cercle hi ha marcats els punts cardinals. La punta imantada sempre assenyala el nord. [Font 7]

El principi científic en què es basa la brúixola és el fet que la Terra es comporta com un imant gegantí que crea al seu voltant un potent camp magnètic. En l'imant terrestre, com en qualsevol altre imant, hi ha un eix i dos pols magnètics.

Actualment, la majoria de telèfons mòbils porten incorporada una aplicació que permet visualitzar una brúixola. En aquest cas no es tracta d'una agulla imantada, sinó d'un sensor magnètic que també assenyala el nord. [Font 8]

Font 5.  Suposem que, d'acord amb l'hora solar, són les tres de la tarda. Si orientem la busca petita del rellotge cap al sol, la bisectriu que passa just pel mig de l'angle que formen les dues busques, és a dir, entre la una i les dues, ens marca el sud. A partir d'aquí, ja podem identificar, aproximadament, la resta de punts cardinals.

Font 6. L'estel polar pertany a la constel·lació de l'Óssa Menor i no és gaire brillant. Per localitzar-lo, el més senzill és trobar primer la constel·lació de l'Óssa Major i imaginar-se una línia recta que passi pels estels A i B. Allargant aquesta línia i comptant cinc vegades la distància que hi ha entre aquests dos estels, es troba l'estel polar.

Els paral·lels serveixen per saber si un punt concret està situat al nord o al sud de l'equador, és a dir, quina és la seva latitud. Si un punt està situat en un paral·lel al nord de l'equador, diem que es troba en latitud nord, i si està situat al sud, diem que es troba en latitud sud.

Els paral·lels s'anomenen amb els graus de l'angle que formen dues línies imaginàries, que anirien des d'un determinat paral·lel i des de l'equador fins al centre de la Terra. [Font 14]

Els meridians serveixen per saber si un punt determinat de la Terra està situat a l'est o a l'oest del meridià de Greenwich, és a dir, quina és la seva longitud. [Font 15]

Tots els punts que estan situats en un meridià de l'hemisferi oest diem que es troben en longitud oest, i els que estan situats en un meridià de l'hemisferi est diem que es troben en longi-tud est.

Situar un punt a la Terra consisteix a indicar les seves coordenades geogràfiques, és a dir, quina és la seva latitud i quina és la seva longitud mesurades en graus.

Font 14. El paral·lel conegut amb el nom de tròpic de Càncer està situat a 23º 27'. Aquesta és la mesura de l'angle que formen dues línies imaginàries que van des del centre de la Terra a l'equador, d'una banda, i des del centre de la Terra al tròpic de Càncer, de l'altra. Lògicament, el tròpic de Càncer es troba en latitud nord.
 

Font 15. El meridià que passa per Berlín està situat a 13º 20' est respecte del meridià de Greenwich. Aquesta és la mesura de l'angle que formen dues línies imaginàries que van del centre de la Terra a la intersecció del meridià de Greenwich amb l'equador, d'una banda, i del centre de la Terra a la intersecció del meridià que passa per Berlín també amb l'equador, de l'altra. Les coordenades completes de Berlín, doncs, són de 52º 31' de latitud nord i de 13º 20' de longitud est.

Els mapes són representacions planes en una projecció vertical de tota la superfície de la Ter-ra o d'una part. Incorporen colors i símbols, anomenats signes convencionals, que indiquen elements del paisatge. El significat d'aquests colors i símbols el trobem explicat en la llegenda.

Les persones que es dediquen a fer mapes són els cartògrafs.

Quan volem representar un fragment molt petit de la Terra, com ara una ciutat, ho fem per mitjà d'un plànol.

Tipus de mapes

Segons la informació que proporcionen sobre l'espai que representen, els mapes poden ser de diferents tipus. Si representen bàsicament elements físics, com per exemple el relleu i els rius, s'anomenen mapes físics. [Font 18] Si representen les fronteres entre estats, les capitals i els principals nuclis de població, reben el nom de mapes polítics. [Font 19]

Els mapes temàtics proporcionen informació sobre diferents aspectes o temes concrets de la part de la superfície representada. Segons el tema o aspecte representat, parlem de mapes històrics, econòmics, lingüístics, de carreteres…

Els mapes que representen tota la Terra s'anomenen planisferis.

Els mapes topogràfics reflecteixen l'altitud del relleu mitjançant les corbes de nivell. Aquests mapes, que inclouen informació molt detallada, poden representar espais de grandàries diverses (regional, comarcal, local…...).

Font 18. Aquest mapa físic representa els elements de relleu de Catalunya. En la llegenda podem observar com la diferència dels colors ajuda a entendre l'altitud dels diversos espais representats.

Font 19. Aquest mapa polític representa les comarques de Catalunya i les seves capitals.

Per entendre o llegir un mapa, hem de tenir en compte la seva orientació. Habitualment, els mapes fan coincidir el nord amb la part superior del full en el qual estan representats. A continuació, cal mirar la llegenda i fixar-se bé en el significat dels signes convencionals i dels colors. [Font 22]

Per comentar un mapa, el primer que cal fer és fixar-se bé en el títol i en la llegenda. Després, cal descriure'l d'acord amb els punts següents:

1. Tema: quin és el seu contingut

2. Tipus de mapa: físic, polític, històric o temàtic

3. Espai geogràfic que comprèn

4. Cronologia, és a dir, data o temps a què correspon la informació

5. Símbols que hi ha en la llegenda i el seu significat

6. Zones que es poden identificar en el mapa perquè presenten trets comuns o semblants

7. Conclusió breu

Font 22. Els símbols utilitzats són molt similars d'uns mapes als altres. Per això el conjunt de símbols representats es coneix amb el nom de signes convencionals.

Font 23. Exemple de comentari d'un mapa.

No sempre és la mateixa hora a tot arreu. Quan nosaltres ens llevem, els habitants de Turquia, per exemple, ja fa estona que ho han fet i, en canvi, els dels Estats Units encara estan a mig son.

A mesura que la Terra gira, sembla que el Sol surti per l'est. Per això es diu que el Sol surt per l'est i es pon per l'oest. És a dir, com més a l'est ens desplacem, més tard serà.
Per organitzar el sistema horari a tot el món, s'ha dividit la Terra en 24 parts.

La Terra tarda 24 hores a fer un gir complet sobre si mateixa: per tant, durant les 24 hores, recorre 360º. Si dividim aquests graus en les 24 hores, obtindrem que 15º de longitud representen una hora.

Cadascuna de les parts de 15º en què dividim la Terra s'anomena fus horari i equival a una hora de diferència.

A l'hora d'establir els fusos horaris, es va prendre el meridià de Greenwich com a referència; per tant, en els fusos situats a l'est d'aquest meridià hem de comptar una hora més fins al meridià 180 E, que és el de la primera hora del dia que comença. [Font 26]

Font 26. Mapa dels fusos horaris. En teoria, cada fus de 15º correspon a una hora determinada. El meridià de Greenwich és el meridià de referència. El canvi de dia s'ha establert en el meridià 180. A mesura que ens desplacem cap a l'est, hem de comptar una hora més cada 15º, i cap a l'oest una hora menys. Així, per exemple, quan a Barcelona és la una del migdia, a Moscou són les 3 de la tarda i a Pequín són les 8 del vespre. En canvi, a Rio de Janeiro són les 9 del matí, a Nova York són les 7 del matí i a San Francisco són les 4 de la matinada.