ÀUDIO

TEXT EN PDF

Sant Jordi

Al final del segle III després de Crist va viure un militar romà, d’origen grec, anomenat Georgios (‘pagès', en grec clàssic). 

Georgios –o Jordi en la nostra llengua– es va convertir al cristianisme quan encara els cristians eren perseguits per les seves creences.

Obligat per les autoritats a abandonar la seva fe, Jordi s’hi va negar i per això va patir martiri. De manera gairebé immediata, l’Església el va considerar sant i la seva figura va ser venerada arreu. Sant Jordi és el sant patró d'Anglaterra, Portugal i Catalunya, i també de regions, ciutats i pobles com per exemple Aragó, Alcoi i Montblanc. Aquesta darrera vila, a la Conca de Barberà, manté una relació molt especial amb la llegenda, ja que aquesta afirma que va ser allà on va intervenir en l’episodi que tots coneixem.

Gairebé mil anys després de la mort de sant Jordi, el bisbe italià Iacopo da Varazze va escriure la Llegenda àuria (llegenda d’or). En aquesta obra, que fou molt popular, s’hi narren biografies de sants, combinades sovint amb elements fantàstics.

Hi trobem, per primera vegada, la història d’un cavaller que apareix de no se sap on i que, de manera molt oportuna, salva una princesa de morir devorada per un drac. El cavaller aconsegueix alliberar també el poble sotmès al terror que exercia el monstre. Finalment, tot i la petició dels vilatans i la mateixa princesa perquè s’hi casés, sant Jordi els diu que ha de reprendre el seu camí.

En l’actualitat, la Generalitat de Catalunya concedeix a personatges il·lustres dels àmbits més diversos la distinció anomenada Creu de Sant Jordi.

Ara llegeix aquestes afirmacions i marca si el que s'hi diu és cert o fals:

Llegeix aquestes preguntes i marca'n la resposta correcta:

Què van escriure?

Selecciona l'autor de cada títol.

Què fa que l'opinió de Cervantes sigui tan positiva?

Distingeix-ne les dades biogràfiques certes de les falses.

Llegeix aquest fragment d'El carrer Estret.

La prosa de Pla és plena d'elements populars i col·loquials que atorguen riquesa i plasticitat a les descripcions. Fixa-t'hi bé:

«Dir que l’estiu és l’estació més trista de l’any –en aquest país– és probablement una heretgia. Però a mi m’ho sembla. L’estiu és desgavellat, desordenat, una temptativa d’intimitat fracassada. A mi m’agrada més un camp verd sucós, humit, que un camp groc i assedegat. M’agrada més un cel gris que un cel de vidre. M’agrada més el plovisqueig que la llum crepitant, l’impermeable que el cos de mànigues, les begudes hivernals, tan saboroses, que els líquids gelats i insípids. M’agrada més l’aire tocat per una lleugera boira blavenca que l’aire polsós, asfixiant, sota el firmament cristal·lí. La llum de tardor, en aquest rodal, és una de les coses més luxoses i fines que hom pot imaginar; aquesta llum, a l’estiu, és aclaparadora i a mi em produeix una gran fatiga. A l’estiu el cervell s’espesseix i la sensibilitat es desfibra.» 

Si voleu saber-ne més, cliqueu a aquest enllaç: 

Ara marca on se solen trobar cadascuna d'aquestes dades a la coberta d'un llibre. 

• I el nombre de pàgines o l'índex de continguts, per què no hi surten? 

Amb quina finalitat es posen a la vista aquestes dades?

Ordena les paraules per respondre la pregunta.

Ara relaciona cada sinopsi amb el títol corresponent i, en acabat, pensa i respon.

• Quin d'aquests títols no s'ha publicat mai? 

A partir de l'esborrany, dissenya la sobrecoberta definitiva (en digital o en una cartolina) i afegeix-hi, ara sí, totes les dades completes. 

Pel que fa a les mides: pensa que ha de tenir la mateixa alçada que el teu llibre i que, d'amplada, ha de fer uns 10-12 cm més per a les dues solapes.  

Pel que fa a les dades: copia-les del llibre mateix (o fes-ne un extracte, en el cas dels textos més llargs) i, un cop escrites, comprova que siguin correctes i que no hi ha cap falta ortogràfica.

Plastifica la sobrecoberta nova perquè es conservi millor i vesteix el llibre. Segur que ara fa molt de goig!

Munteu una paradeta a l'aula amb tots els llibres renovats. Comenteu les sobrecobertes noves conjuntament i voteu la que us agradi més o que trobeu més original i atractiva.