2. Localització dels espais agraris i factors que els expliquen

2.1. Localització de les zones agràries

Es calcula que un 37,7 % de la superfície de la Terra està dedicada a l'agricultura, la ramaderia i l'explotació dels boscos. Aquestes activitats, que corresponen al sector primari, ocupen el 48 % de la població activa del món i constitueixen les actuacions humanes que han modificat més extensió de terres del planeta. L'objectiu principal d'aquestes activitats és l'obtenció d'aliments, malgrat que els productes agropecuaris també s'utilitzen com a matèries primeres industrials. [Font 4]

Les terres més productives del món es localitzen, en general, a les zones temperades i no pas a les zones tropicals i equatorials. Aquest fet s'explica pels motius següents:

•  Als tròpics i a l'equador les temperatures elevades, les pluges i la humitat, que són constants tot l'any, afavoreixen l'aparició de males herbes, plagues i malalties. A les zones temperades, en canvi, l'hivern actua com un plaguicida natural.

• El sòl de les zones temperades és més fèrtil que no pas el de les zones tropicals i equatorials.

• A partir del segle xviii, a les zones temperades l'aplicació de la tecnologia al camp en va incrementar el rendiment. Per contra, al llarg dels segles xix i xx els pobles de bona part de les zones equatorials i tropicals van patir l'ocupació colonial europea, i sovint els colonitzadors van programar el conreu d'una sola espècie d'alta rendibilitat, com ara la canya de sucre, el cacau, el te i el cafè.
   

2.2. Factors que expliquen els paisatges agraris

Hi ha dos tipus de factors que expliquen els paisatges agraris: els factors físics i els factors humans. Els factors físics principals són el clima, el relleu i el sòl. [Font 5] Els factors humans més importants són la pressió demogràfica, el grau de desenvolupament econòmic i les raons culturals. [Font 6]