Blink Activity | BlinkLearning

» DEL MÓN CLÀSSIC A L'ACTUALITAT

2. Roma, mestressa de mig món

2.1. Origen i enfortiment de Roma durant la Monarquia

La ciutat de Roma va ser fundada l'any 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Aquesta era una zona adequada per a l'assentament humà per diverses raons: d'una banda, tenia una bona posició estratègica perquè era al centre de la península Itàlica —cosa que li permetia controlar-ne tot aquell territori— i també al centre de la Mediterrània i, per tant, gaudia d'una bona posició de control; d'altra banda, era un terreny fèrtil per la proximitat del riu Tíber, la qual cosa va propiciar que els primers pobladors practiquessin l'agricultura i la ramaderia. A més, el riu Tíber —navegable per als vaixells de l'època— els permetia arribar ràpidament fins al mar, que era tan sols a vint quilòmetres.

Amb aquestes condicions favorables va sorgir un assentament humà batejat amb el nom de Roma i que era el resultat de la unió d'uns poblats situats en set turons i separats per zones pantanoses, que habitaven en cabanes i vivien de l'agricultura i la ramaderia.

Durant aquesta època, anomenada Monarquia (753 aC - 509 aC), perquè la ciutat era governada per un rei, Roma va passar de ser un petit poblat a esdevenir una ciutat ben consolidada. La prosperitat d'una nova ciutat com Roma va tenir com a conseqüència un augment demogràfic important, ja que molts habitants de poblats propers s'hi instal·laven a la recerca de noves oportunitats. L'ampliació de la ciutat va donar pas a la formulació de les primeres lleis, a fi de garantir el seu bon funcionament i la convivència dels seus habitants.

Origen llegendari de la ciutat de Roma

Segons la llegenda, el fundador de Roma va ser Ròmul, un dels dos germans bessons abandonats al riu Tíber perquè morissin, ja que eren nets del rei destronat Numitor. Però els dos infants van ser salvats i alimentats per una lloba i criats per un pastor que els va adoptar com a fills. Quan van ser grans, van descobrir el seu origen i, feliços de la seva sort, van voler fundar una ciutat al mateix lloc on temps enrere la lloba els havia salvat. Els dos germans es van barallar pel regne de la ciutat i Ròmul va matar el seu germà Rem. Aleshores es va proclamar rei de Roma.

2.2. Expansió durant la República

Durant el període de la República (509 aC - 27 aC), Roma va experimentar un creixement molt gran. Va passar de ser un poble d'agricultors i ramaders a una poderosa ciutat de la Mediterrània. Els primers temps de la República no van ser fàcils ni tranquils, ja que els romans es van enfrontar amb molts pobles de la península Itàlica i els van vèncer. Posteriorment, i de manera gradual, es van apoderar de gran part de la Mediterrània occidental i oriental. Cada territori conquerit passava a ser una província romana, rebia un nom i mantenia un vincle amb Roma.

La conquesta de la península Itàlica

La mentalitat expansionista dels romans va fer que, després d'aconseguir una ciutat forta i pròspera dins la regió del Laci, volguessin apoderar-se de tota la península Itàlica. Així, van començar pels pobles i les regions més properes. A algunes les convencien que s'unissin a Roma gràcies a aliances pacífiques, però les que s'hi resistien eren conquerides mitjançant la força.

Via Appia, que comunicava Roma amb el sud de la península Itàlica.

Després d'apoderar-se del centre de la península, Roma va emprendre la conquesta del nord i va aconseguir sotmetre la regió d'Etrúria. Seguidament va conquerir el centre-sud, en derrotar els habitants de la regió dels samnites.

Encara restava lliure del domini romà el sud de la península Itàlica, que rebia el nom de Magna Grècia, ja que estava format per una gran quantitat de colònies que els grecs hi havien fundat per establir tractes comercials al llarg de la mar Mediterrània. Roma va aconseguir apoderar-se de tota la Magna Grècia quan va conquerir la rica i important ciutat grega de Tàrent.

Aquesta ciutat, tot i rebre ajut militar d'algunes ciutats de la Grècia continental, no va poder suportar l'envestida de Roma. Al segle iii aC, després d'expulsar els grecs del sud, els romans es van disputar el control de Sicília (amb una molt bona posició estratègica en les rutes comercials) amb uns nous rivals: els cartaginesos.

Expansió de Roma a la península Itàlica.

El domini de la Mediterrània

Després d'aconseguir el control de la península Itàlica, Roma va voler ser la ciutat més poderosa de tota la Mediterrània. En aquella època, Cartago, una ciutat situada al nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia, exercia el seu poder militar i comercial a la Mediterrània occidental. L'enfrontament entre Roma i Cartago era inevitable, ja que totes dues pretenien dominar la Mediterrània.

Així van esclatar les guerres púniques, que per als romans van ser el primer conflicte bèl·lic més enllà de les fronteres de la península Itàlica. Aquestes guerres entre cartaginesos —a qui els romans anomenaven púnics— i romans van tenir diverses fases:

Primera Guerra Púnica: els romans vencen i s'apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya, que passen a ser les primeres províncies romanes.

Segona Guerra Púnica: el gran protagonista d'aquesta guerra va ser el general cartaginès Anníbal, que, amb un gran exèrcit, va travessar els Pirineus i els Alps amb la intenció d'atacar Roma. Va arribar fins a les portes de la capital, però els cartaginesos van ser derrotats pels romans. Començava la romanització de la península Ibèrica.

Finalment, per evitar nous conflictes amb els cartaginesos, el senat romà va enviar un exèrcit a Cartago que va destruir definitivament la ciutat. Així es va posar fi a les llargues guerres púniques i Roma va aconseguir també el domini d'una part del nord d'Àfrica.

Els cartaginesos van utilitzar elefants per transportar les tropes i el material de guerra.

Les conquestes de Roma a la fi de la República.

Roma va donar el nom de províncies als nous territoris conquerits. A cadascuna d'aquestes províncies, hi enviava un magistrat especial, una mena de funcionari que controlava políticament, administrativament i militarment aquest territori allunyat de Roma. Aquest magistrat seguia les ordres dels governants de Roma, recaptava impostos dels habitants de les províncies i procurava tenir la província pacificada.

Les províncies romanes no coincideixen físicament amb els països actuals, sinó que cada província romana abarca una suma de petites parts d'aquests. Vegeu-ne el mapa de la pàgina següent per comprovar-ho.

En totes aquestes províncies els romans van deixar la seva empremta: des de la llengua a l'arquitectura, des del nom de ciutats a la literatura, etc. Aquesta herència és més forta en unes que en altres, però en la majoria avui dia encara podem contemplar algun tret que ens remet al nostre passat romà.

A l'actual Catalunya, que formava part de la província de la Hispània Citerior, tenim abundants testimonis arqueològics que evidencien la presència romana a casa nostra.

La ciutat de Tarragona és una bona mostra de la presència romana en el nostre territori, com ho manifesten les restes de l’antic circ romà.

2.3. Expansió durant l'Imperi

L'Imperi, període que comprèn des de l'any 27 aC fins a l'any 476 dC, es va iniciar amb l'emperador August, que va continuar l'onada expansionista dels anteriors governants de la República. Sota el seu mandat es van annexionar més territoris a Orient i es van estabilitzar i reorganitzar les conquestes d'Occident. Així, va acabar la conquesta del nord d'Hispània amb operacions militars contra els càntabres i els àsturs, i es va dividir l'extensa província de la Gàl·lia en quatre parts.

Podem dir que la divisió territorial en províncies es va iniciar de manera força improvisada durant la República i August es va trobar amb la tasca de reorganitzar-la per fer més eficaç el govern d'un territori cada vegada més extens. I és que tant August com els seus successors van anar ampliant el territori dominat per Roma cap al centre i el nord de l'actual Europa, fins als rius Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia.

Els avantatges econòmics que suposava aquest gran imperi, generats pels impostos que pagaven els habitants de les províncies, contrastaven amb les dificultats militars per mantenir en pau i estabilitat tantes províncies i tan diferents. Aquest fet va obligar a posar fi a les conquestes romanes a l'època de l'emperador Trajà, un emperador d'origen hispà que va governar des de l'any 98 fins a l'any 117 dC. A partir d'aleshores, l'exèrcit romà es va dedicar plenament a mantenir les fronteres pacificades.

Els successors de l'emperador Trajà tenien més interès a mantenir el territori romà que a conquerir-ne més. Per aquest motiu van decidir marcar i enfortir les fronteres, que ells anomenaven Limes.

Estàtua de l’emperador Trajà a la ciutat de Roma.

Van construir el limes germànic entre els rius Rin i Danubi. De la mateixa manera, les muralles d'Adrià i d'Antoni separaven la Bretanya romana d'Escòcia (entre les actuals Carlisle i Newcastle upon Tyne). A orient, a l'altra banda del riu Eufrates, el limes protegia Síria i Aràbia dels perills dels nòmades del desert. I a l'Àfrica el limes s'adaptà en funció dels adversaris.

Máxima expansió de l'imperi romà.

2.4. Divisió de l'Imperi romà

El govern d'un imperi tan extens havia arribat a ser incontrolable per a un sol home, l'emperador, al qual les funcions que havia de dur a terme no permetien passar gaire temps a Roma. Dioclecià, que va governar des de l'any 284 fins al 305, va intentar solucionar-ho organitzant l'Imperi en quatre parts, cada una de les quals tenia una mena de responsable propi. Roma va deixar de ser la residència imperial i aquesta es va traslladar a les noves quatre capitals: Nicomèdia, Sírmium, Milà i Trèveris.

Els nombrosos successors de l'emperador Dioclecià no van continuar amb aquesta organització de l'Imperi, però tampoc no van retornar a Roma el seu paper de capital imperial. Al contrari, Constantí, emperador del 312 al 337, va traslladar la capital a Constantinoble (l'actual Istanbul).

Tot i que en realitat les diferències entre els territoris romans d'orient i els d'occident eren cada vegada més grans, no va ser fins a l'època de l'emperador Teodosi que es va visualitzar clarament la divisió de l'Imperi. A la seva mort va dividir-lo entre els seus dos fills: Arcadi, el més gran, va ocupar-se del d'Orient mentre que Honori va rebre el d'Occident.

A partir d'aquell moment, la història dels dos imperis va tenir recorreguts diferents. L'Imperi d'Occident va caure l'any 476 amb l'abdicació de l'últim emperador romà, Ròmul Augústul, davant Odoacre, cap d'un poble germànic. A partir d'aquí, els pobles bàrbars van recuperar els territoris que havien estat romanitzats.

L'Imperi romà d'Orient, conegut també com a Imperi bizantí, va ser governat per emperadors romans fins al segle xv, en què va passar a formar part de l'Imperi turc otomà.

2.5. Viatgem per l'Europa romana

Els romans van arribar a terres molt allunyades de la seva ciutat originària. En el moment de màxima extensió, l'Imperi romà s'estenia des de la mar Càspia fins a Hispània, i des de Bretanya fins a Egipte. En tots aquests territoris van deixar la seva empremta, ja fos a través d'edificis públics, d'elements lingüístics, de trets socioculturals, etc. Com és evident, les restes arqueològiques són les que més fàcilment podem contemplar, i aquestes es troben a qualsevol indret conquerit per l'Imperi romà i en diferents estats de conservació.

Ens centrarem en el continent europeu, però no esmentarem les ciutats romanes d'Hispània, que ja vas estudiar al curs anterior.

Arles (França)

Iulia Arelate Sextanorum, colonitzada per Juli Cèsar.

L’amfiteatre és un dels monuments més impressionants i més ben conservats del món romà.

Va ser construït cap a l’any 70 dC i tenia una capacitat per a 30.000 espectadors.

August va fer construir aquest elegant teatre per acollir uns 12.000 espectadors. Actualment encara es troba en plena activitat.

Trèveris (Alemanya)

Augusta Treverorum, colònia fundada per August l’any 16 aC.

La Porta Nigra és l’única part conservada de l’enorme muralla romana que envoltava Trèveris. El seu nom prové de la pàtina negra que durant segles va cobrir-ne els blocs de pedra.

De l’amfiteatre, se’n conserva només l’el·lipse de 75 per 50 metres, ja que durant d’edat mitjana es va utilitzar com a pedrera.

La muralla d’Adrià (Regne Unit)

Durant un viatge a la Bretanya l’any 122 dC, l’emperador Adrià va projectar aquesta muralla que tenia la funció de separar els romans dels bàrbars, a més de ser un punt d’observació i control del comerç.

La muralla anava de costa a costa i tenia una llargada de 80 milles romanes, és a dir, d’uns 117 quilòmetres.

Pompeia (Itàlia)

Pompeia, fundada al segle vi aC, va passar a mans dels romans l’any 80 aC.

Així és com es conserven els carrers de la ciutat, ben empedrats, amb voreres.

El fòrum de Pompeia era una gran plaça rectangular (38 m × 142 m), envoltada per un pòrtic de columnes per tres dels costats, mentre que al costat nord hi havia un temple dedicat originàriament a Júpiter. A partir de l’any 80 aC en aquest temple es van venerar també Juno i Minerva. En la imatge es poden observar les columnes que s’han conservat del temple, als peus del Vesuvi.

SABIES QUE...?

Pompeia va ser una pròspera ciutat del sud d’Itàlia, embellida per molts edificis públics i moltes cases luxoses, que va ser destruïda per l’erupció del volcà Vesuvi. Aquest fet va tenir lloc el 24 d’agost de l’any 79 dC, i els pompeians es van veure sorpresos per una pluja de pedres i per rius de cendra bullent. Tota la ciutat i els seus habitants van quedar sepultats fins a finals del segle xvi, moment en què es van iniciar les primeres excavacions. No serà fins a finals del segle xix i principis del xx que van començar unes veritables obres d’excavació i conservació.

2.6. Viatgem per altres indrets romans

Els països del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient conserven autèntiques meravelles urbanístiques i arquitectòniques de l'època romana. Els romans no van deixar de banda les ciutats de les províncies i, ja fos perquè era la ciutat on l'emperador passava temporades, ja fos perquè era la ciutat on vivia el governador, les van construir i embellir a imatge de la seva estimada Roma.

El-Djem, a Tunísia; Leptis Magna, a Líbia; Palmira, a Síria, i Jerash, a Jordània són bons exemples del patrimoni que encara es conserva de la presència romana en aquests territoris.

El-Djem (Tunísia)

L’amfiteatre d’El-Djem era un dels més grans de l’Imperi. Tenia tres pisos i una capacitat per a 35.000 espectadors.

L’arena, o pista, mesurava 65 m × 39 m. A sota hi havia dues galeries en forma de creu, amb diverses cel·les als costats per als gladiadors i les feres.

Leptis Magna (Líbia)

La ciutat, coneguda com la perla d’Àfrica, va ser incorporada a l’Imperi l’any 146 aC, després de la derrota dels cartaginesos.

La ciutat va prosperar gràcies al comerç i es va ampliar amb la construcció d’edificis cada vegada més grans.

Un ric comerciant va patrocinar la construcció d’un teatre, considerat «la joia de la ciutat» i un dels més majestuosos de tot l’Imperi.

Palmira (Síria)

L’actual Tadmur va ser una ciutat de mercaders que gaudia d’una posició privilegiada entre els dos grans imperis, el romà i el persa. El seu nom, Palmira, significa ‘Palma’ o ‘Ciutat de les palmeres’.

Les restes romanes dels segles ii i iii dC es van veure afectades per l’acció del grup armat Estat Islàmic, que l’any 2015 les va destruir parcialment

El Cardo Maximo era una via amb columnes que dividia la ciutat al llarg d’1,2 quilòmetres.

El teatre de Palmira, del segle ii dC, és un dels més majestuosos del Pròxim Orient. El fons representa la façana d’un palau, però només se’n va conservar la planta baixa.

SABIES QUE…?

Es diu que l’any 268 dC Odainath, cap de les tropes romanes d’Orient i rei de Palmira, va ser assassinat. La seva esposa Zenòbia va assumir-ne el poder, però aviat es començà a sospitar d’ella perquè en poc temps va voler ser la reina de tot Orient.

Es diu que Zenòbia era atrevida, noble, bella, però, per sobre de tot, ambiciosa. Va assumir els títols d’Augusta i Mare de l’Emperador, ja que volia que el seu fill governés la part oriental de l’Imperi romà. L’emperador Aurelià va voler acabar amb Zenòbia i el seu regne, i va assetjar Palmira. La reina va fugir de nit buscant l’ajut dels perses, però va ser capturada quan estava a punt de travessar el riu Eufrates. La ciutat de Palmira es va rendir i a la seva reina, Zenòbia, la van portar com a presonera a Roma, on va ser exhibida durant les festes per celebrar el triomf de l’emperador Aurelià.

Jerash (Jordània)

L’antiga ciutat de Jerash és el símbol del luxe i del poder romà a Orient. Va ser creada per allotjar les tropes d’Alexandre el Gran, i la ciutat es va enriquir entre els segles iii aC i iii dC.

Caminar pels seus carrers escortats per centenars de columnes ens fa evocar altres temps i ens porta a la plaça oval, un espai públic de gran bellesa arquitectònica.

» Activitats

Argumenta per què la ciutat de Roma va ser fundada a la zona del Laci.
Llegeix aquest text de Tit Livi, un historiador romà que va explicar l'origen de la ciutat i el seu desenvolupament, i contesta les preguntes:

Quan l'estat va haver augmentat amb aquest gran desenvolupament i amb tanta quantitat de persones, va esdevenir difícil distingir el que era correcte del que no ho era i van sorgir delictes clandestins. Per això es va edificar al fòrum una presó, aixecada al mig de la ciutat, per fer por a l'audàcia que anava en augment.

Sota el govern d'aquest rei no sols va créixer la ciutat, sinó també el territori i els seus límits. Es va unir el bosc Mesi al dels Veios i es va estendre el domini fins al mar; a la desembocadura del Tíber es va fundar la ciutat d'Òstia, i a prop es van fer unes salines.

Tit Livi: Els orígens de Roma.

Quins perills va suposar per a Roma l'augment de la població? Com ho van solucionar?
Què és el fòrum?

 Després de la Primera Guerra Púnica, els romans van apoderar-se de Sicília i la van romanitzar. Avui en dia conservem bonics mosaics en algunes vil·les romanes que s'han conservat parcialment en aquesta illa. És el cas de la Villa del Casale. Busca i enganxa en el teu quadern les imatges d'aquests mosaics: Les deu noies en biquini, Ulisses i Polifem i La gran cacera.

Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses:

Els romans anomenaven púnics els cartaginesos.
Després de la Segona Guerra Púnica, els romans van conquerir el nord d'Àfrica.
La província de la Gàl·lia comprèn tota l'actual França.
Egipte va ser l'última província conquerida durant la República.
Roma enviava un magistrat especial a cada província per governar-la.
L'Imperi romà d'Occident es va mantenir fins al segle xv.

Digues quina importància van tenir aquests personatges llegendaris o reals en la història de Roma:

Ròmul.
Anníbal.
Octavi August.
Juli Cèsar.

Trajà.
Constantí.
Adrià.
Dioclecià.

Com definiries actualment el mot província? Té el mateix significat que en l'època romana?
Busca en aquesta sopa de lletres el nom de vuit províncies conquerides durant la República. Pots consultar el mapa corresponent:

El nom Mesopotàmia prové del grec mesos que significa 'al mig' i potamos que vol dir 'riu'. Observa on estava situat aquest territori i explica què creus que significa aquest nom.
Els limes no són els únics murs que els pobles han construït al llarg de la història. L'afany de separar-se d'altres civilitzacions o bé de defensar-se de pobles enemics, és un tema constant en la història de la humanitat. Observa les imatges següents i relaciona-les amb la construcció corresponent:

Mur entre Israel i Palestina.
Muralla xinesa.
Mur de Berlín.

Esbrina la data de construcció de cadascun d’aquests murs i busca quina ha estat la seva història fins a l’actualitat.

Busca mots en català derivats del mot llatí limes.
Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions:

Pompeia va ser destruïda per l'esclat del volcà Vesuvi el 25 d'agost de l'any 79 dC.
La Porta Nigra és part de la muralla que protegia Trèveris.
Adrià va construir una muralla per separar els romans dels bàrbars.
La muralla d'Adrià separa actualment Anglaterra i Irlanda.
Arles és una ciutat que va ser colonitzada per Juli Cèsar, i que està situada al sud de França.

Fixa't en el mapa de les províncies romanes de la Gàl·lia, Germània i Britània, i relaciona cada topònim llatí amb l'actual:

Londinium •		• Colònia
Narbo Martius •		• Bordeus
Massalia •		• Tolosa
Tolosa •		• Utrecht
Colonia Claudia Ara Agrippinense •		• Marsella
Burdigala •		• Lincoln
Traiectum •		• Narbona
Lindum •		• Londres

Busca alguna imatge i informació (data de construcció, localització exacta, característiques, estat actual de conservació...) sobre aquests edificis d'època romana en diferents països que foren romanitzats:

Amfiteatre de Nimes (França).
Teatre de Mèrida (Espanya).
Temple de Diana d'Évora (Portugal).
Biblioteca de Cels, a Efes (Turquia).
Teatre romà de Bosrà (Síria).
Temple de Júpiter, a Volubilis (Marroc).

En grup, prepareu una exposició oral sobre Pompeia, una ciutat de l'antiga Roma que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC. Actualment, és un dels jaciments arqueològics més ben conservats i permet conèixer com era la vida quotidiana dels romans i de les romanes en el moment de l'erupció. Busqueu informació i imatges sobre els aspectes següents i prepareu una presentació en PowerPoint per exposar-la a la resta de companys i companyes de la classe:

Localització de Pompeia, erupció del Vesuvi i destrucció de la ciutat.
El fòrum de Pompeia: temples i altres edificis a tocar del fòrum.
Les termes: distribució d'espais.
Edificis per a l'oci i espectacles.
Cases i vil·les (mosaics).
El Lupanar, la prostitució a Pompeia.
Mercats, botigues i locals per menjar i beure.
Els carrers de Pompeia.

Quan el volcà Vesuvi va entrar en erupció, es calcula que a Pompeia hi havia uns 15.000 habitants. Alguns es van poder escapar i van salvar-se, però unes 2.000 persones van quedar sepultades per les cendres. A partir de 1860, quan es van començar les excavacions sistemàtiques a Pompeia, els arqueòlegs han anat descobrint els embolcalls dels cossos descompostos d'un miler de víctimes de l'erupció, dels quals s'han fet motlles injectant guix líquid en els buits que van deixar els cossos calcinats en la cendra.

Busca imatges d'aquests motlles de guix que corresponen a persones o animals que van morir en aquella erupció.

,
You have completed the lesson!

Below is the time you have spent on the activity and the score you obtained.

Time spent

Score

How can we help you?

Couldn't find what you were looking for?

Please describe the issue you are experiencing and provide as many details as possible. Let us know the book, class, access device, licence code, username, used browser or if it occcurs in our app:

» DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT