tester

Use of cookies

We use cookies to improve and analyse your browsing experience on our web. You can accept these cookies, reject them or choose your settings by clicking on the corresponding buttons. Please note that rejecting cookies may affect your browsing experience. For more information you can consult our Cookies policy.

Configure cookies

Cookies are an essential part of how our web works. The main goal of cookies is to make your browsing experience more comfortable and efficient and to improve our services and the web itself.
Here you can find all the information about the cookies we use and you can activate and/or deactivate them according to your preferences, except for those cookies that are strictly necessary for the operation of the web. Blocking some cookies may affect your experience on the web and how the site works. For more information you can visit our Cookie Policy.

Strictly necessary (technical) cookies

These Cookies are necessary for the web to function and cannot be disabled on our systems. They are generally only set up in response to actions you may take such as requesting services, setting your privacy preferences, logging in or completing forms. You can set your browser to block or warn you about these cookies, but some parts of the web will not work. Information about Cookies.

Analytical cookies

These Cookies allow us to count the number of visits and traffic sources so that we can measure and improve the performance of our site. They help us to find out which pages are the most popular and least popular, and to see how visitors move around the web. All information collected by these Cookies is aggregated and therefore anonymous. If you do not allow these Cookies we will not know when you visited our web. Information about Cookies.

Third party cookies

These cookies are used to analyse your activity in order to show you personalised advertisements. Information about Cookies.

Accept Decline Configure cookies Confirm selected
Search
×
Notes
Search
There are no notes
  • Llengua i comunicació
  • To customise Pencil press Alt + Down Arrow
  • To customise Highlighter press Alt + Down Arrow

    Change theme

    Error - please check your internet connection...
    Back

    Blink Help

    x
    Error - please check your internet connection...

    How can we help you?

    No results

    View full manual

    Couldn't find what you were looking for?

    Please describe the issue you are experiencing and provide as many details as possible. Let us know the book, class, access device, licence code, username, used browser or if it occcurs in our app:

    Thickness:
    Font size:
    Filter
      No resources found
      Revision mode

      Revision mode

      Llengua i comunicació
      Bloc 2
      Without background sound
      Logo

      BLOC 2. Llengua i comunicació

      Índex

      LECTURA

      Recull de poemes musicats

      LITERATURA

      Herois i heroïnes, déus i deesses

      LLENGUA I SOCIETAT

      Les llengües d'Europa

      Llengua i comunicació
      Bloc 2
      Without background sound
      Logo

      LECTURA

       

      La poesia i la cançó han estat entrelligades des de l'antiguitat. Els aedes, els rapsodes, els trobadors, els joglars, els cantautors i les corals han compost i interpretat poemes musicats de tots els estils (lírics i èpics; populars i cultes) i de totes les temàtiques (el paisatge, l'amor, el sofriment, la festa, les llegendes, etc.).

      En aquest bloc ens proposem llegir i escoltar quatre poemes musicats i interpretats per cantautors nascuts a mitjan segle XX: «Vinyes verdes vora el mar» és un poema descriptiu d'un paisatge mediterrani; «Cançó amorosa» és un poema d'amor i aventura; «Corrandes de lluna» és un poema de festa i alegria, i «Lo comte Arnau» és un poema èpic inspirat en una llegenda popular.

       

      Vocabulari

      remugar v. Parlar entre dents en senyal d'enuig o de desaprovació.

      poruc -ga adj. Que agafa por fàcilment.

      coster m. Pendent d'un terreny.

      userda f. Alfals, herba que es cultiva per a menjar del bestiar.

      vinclar v. Corbar, doblegar.

      cep m. Vinya, planta baixa que fa raïm.

      llagut m. Embarcació amb veles triangulars que s'usa per anar a pescar.

      serrell m. Fils sense teixir que fan d'ornament.

      pàmpol m. Fulla de cep o vinya.

      basarda f. Por d'algun perill contra el qual un se sent indefens.​​

       

      Recull de poemes musicats

      1. El paisatge

      Vinyes verdes vora el mar

      Vinyes verdes vora el mar,
      ara que el vent no remuga,
      us feu més verdes i encar
      teniu la fulla poruga,
      vinyes verdes vora el mar.

      Vinyes verdes del coster,
      sou més fines que la userda.
      Verd vora el blau mariner,
      vinyes amb la fruita verda,
      vinyes verdes del coster.

      Vinyes verdes, dolç repòs,
      vora la vela que passa;
      cap al mar vincleu el cos
      sense decantar-vos massa,
      vinyes verdes, dolç repòs.

      Vinyes verdes, soledat
      del verd en l'hora calenta.
      Raïm i cep retallat
      damunt la terra lluenta;
      vinyes verdes, soledat.

      Vinyes que dieu adeu
      al llagut i a la gavina,
      i al fi serrellet de neu
      que ara neix i que ara fina...
      Vinyes que dieu adeu!

      Vinyes verdes del meu cor…...
      Dins del cep s'adorm la tarda,
      raïm negre, pàmpol d'or,
      aigua, penyal i basarda.
      Vinyes verdes del meu cor…...

      Vinyes verdes vora el mar,
      verdes a punta de dia,
      verd suau de cap al tard…...
      Feu-nos sempre companyia,
      vinyes verdes vora el mar!

      JOSEP M. DE SEGARRA
      Poema cantat per Mariona
      Sagarra i per Lluís Llach.

      Pots escoltar-lo en el web
      www.espaibarcanova.cat

       

      Josep M. de Sagarra

      Josep M. de Sagarra (1894-1961) és autor d'una obra extensa que inclou poesia, teatre i narrativa. Com a poeta, va escriure cançons, poemes èpics i també poemes satírics. Com a dramaturg, va crear principalment drames poètics, sovint escrits en vers. I com a narrador, va publicar tres novel·les i diversos contes.

       

      2. L'amor

      Cançó amorosa

      Voldria ser mariner
      i dur-te a la meva vora;
      la vela iria pel mar
      com un cavall blanc que corre,
      el vent posaria olor
      de fonoll entre les cordes
      i l'ona es faria enllà
      deixant el camí a la proa.

      Passarien els vaixells
      fent voleiar les banderes.
      –Mariners, cap on aneu,
      cap on aneu tan de pressa?
      Potser cerqueu un tresor
      perdut en la mar deserta?–
      Passarien els vaixells
      fent voleiar les banderes.

      Jo els veuria com se'n van,
      sense mica de recança.
      Els teus ulls són mon tresor,
      poc he de cercar-ne d'altre.
      Quina joia, al teu costat,
      veure la terra allunyar-se
      i seguir en les nits d'agost
      les estrelles que es desmaien!

      On tu giressis l'esguard
      el vent ens hi portaria,
      t'escoltarien la veu
      els peixos i les gavines,
      els focs ardents de sant Elm
      a dalt dels pals s'encendrien
      i veuries que al teu pas
      la terra i el mar sospiren.

      TOMÀS GARCÉS
      Poema cantat per Paco Muñoz.

      Pots escoltar-lo en el web
      www.espaibarcanova.cat

       

      Vocabulari

      proa f. Part davantera d'una embarcació.

      recança f. Greu que sap de fer, d'haver fet o de deixar de fer una cosa.

      esguard m. Mirada.

      foc de sant Elm. Fenomen meteorològic que es produeix durant les tempestes i que consisteix en una resplendor brillant d'un blanc blavós als extrems dels pals dels vaixells.​

       

       

      Tomàs Garcés

      Tomàs Garcés (1901-1993) és un poeta d'una gran sensibilitat, que recull en els seus poemes la tradició popular i la creativitat personal. La seva poesia es caracteritza per la claredat i per un ritme alegre i festiu. És considerat «el poeta de la cançó» pel seu estil de versos curts i estrofes regulars. Alguns dels seus llibres més destacats són Vint cançons, El caçador i La nit de Sant Joan.

       

      Vocabulari

      ufana f. Esplendor.

      gep m. Part sortint d'una cosa.

      minvar v. Disminuir.

      ullerós -osa adj. Que fa ulleres, que fa cara de cansat o malalt.

      agre -a adj.Que té una acidesa desagradable.​

       

      3. La festa popular

      Corrandes de lluna

      Ai, quina ufana de lluna!
      Amic, sortim en finestra
      entre les dotze i la una!

      Lluna, moneda de coure
      a l'aire, duu-nos fortuna
      entre les dotze i la una!

      Avui, si venia
      la lluna morta,
      l'amor cantaria
      que truca a la porta.

      I si ens arribava
      amb gep a Ponent,
      l'amor cantaria
      en quart creixent.

       

      Si la lluna era
      rodona i roja,
      l'amor cantaria,
      l'amor boja.

      Mes ai, si ve blanca
      rodona i blanca,
      l'amor cantaria
      que la porta tanca.

      I si duu la lluna
      un gep a Llevant,
      l'amor cantaria
      l'amor minvant.

      Set llunes ulleroses
      i una set agra
      sota les set taronges
      de l'amor clara;
      de l'amor clara, sí,
      de l'amor clara,
      set llunes ulleroses
      i una set agra.

      MARIA MERCÈ MARÇAL
      Poema cantat per Txiki
      Berraondo i Anna Subirana.

      Pots escoltar-lo en el web
      www.espaibarcanova.cat

      Maria Mercè Marçal

      Maria Mercè Marçal (1952-1998) és una poetessa que crea una obra molt lligada a l'experiència personal: ens parla de l'amor, l'embaràs, la relació entre mare i filla, la malaltia, la mort…... La seva poesia és vitalista i sincera. Alguns dels seus poemaris més destacats són Cau de llunes, Bruixa de dol, Sal oberta i Desglaç.

       

      4. El món de les llegendes

      Lo comte Arnau

      Lo comte de Mataplana
      ne tenia dos cavalls:
      l'un era blanc com la gebre,
      l'altre fosc com lo pecat.

      Malhaja lo cavall negre,
      benhaja lo cavall blanc.

      Un matí de la hivernada
      lo negre feia ensellar;
      la comtessa ja li'n deia:
      –Per què no enselles lo blanc?
      –Perquè fuig dels camins aspres
      i a mi em plauen més que els plans.–

      La comtessa ja hi tornava:
      –Mon marit, no ho fesses pas;
      lo negre em sembla el diable,
      Déu nos lo tinga allunyat.–
      Ell no li torna resposta,
      com si sentia tronar:
      al negre posa la sella
      baldament fos Satanàs.
      –Adeu, la comtessa aimada.
      –Déu te guie i l'Àngel Sant.–

      L'Àngel prou lo guiaria,
      mes ell no es deixa guiar,
      lo guiaria a l'església
      i ell a la vila fa cap,
      on hi ha nines que perdre
      i pobres per escanyar.

      Malhaja lo cavall negre,
      benhaja lo cavall blanc.

      Quan sortia de la vila
      semblava un esperitat:
      corria lo cavall negre,
      corria com si volàs,
      tantost per les altes cimes
      com pel fons del xaragall.
      Los gombernesos se senyen
      quan lo veuen desbocat.

      Los llops d'aquelles muntanyes
      lo segueixen udolant,
      algun d'ells per simpatia,
      los altres olorant carn,
      que n'esperen un bon àpat
      més amunt o més avall;
      sos ulls semblen llumenetes,
      llumenetes infernals.

      Al sentir sa udoladissa
      lo comte s'és esglaiat,
      voldria girar lo poltre
      mes ja no el pot aturar.

      Malhaja lo cavall negre,
      benhaja lo cavall blanc

       

       

       

       

       

       

       

       

      Vocabulari

      gebre m. Gelada, rosada glaçada.

      malhaja interj. Exclamació de maledicció.

      benhaja interj. Expressió de benedicció. 

      ensellar v. Posar la sella a un cavall per pujar-hi a sobre.

      aspre -a adj. Accidentat, abrupte.

      baldament conj. Encara que.

      Satanàs. Nom del diable.

      aimat -ada adj. Estimat.

      fer cap loc. v. Presentarse, acudir.​

       

      A la nit, que és fosca fosca,
      se barreja el temporal,
      i els pastors al comte veuen
      entremig de trons i llamps
      volar d'una cresta a l'altra
      del Montgrony vers les afraus.

      La tempesta esgarrifosa
      a mitjanit fa un esclat;
      d'un llampec entre les ales
      s'obira lo comte Arnau,
      rodolant de l'alta cima
      de Sant Ou dins lo Forat
      d'on surt entre rius de flama
      lo renill del seu cavall.

      La comtessa l’esperava
      a la porta del palau;
      passen hores, passen dies,
      passen nits de por i espant;
      a la tercera que passa
      l’en veu venir condemnat.

      La nit era negra, negra,
      més negre era son cavall,
      son cavall, que era el diable,
      Déu nos lo tinga allunyat.

      Malhaja lo cavall negre,
      benhaja lo cavall blanc.

      JACINT VERDAGUER
      Poema cantat per Jaume Arnella.
      Pots escoltar-lo en el web
      www.espaibarcanova.cat

      Vocabulari

      tantost adv. Tan aviat.

      xaragall m. Rec que forma l'aigua de la pluja.

      gombernès -esa adj. Del Gombrèn, poble de la comarca del Ripollès.

      senyar-se v. Fer-se el senyal de la creu al front.

      udoladissa f. Cridòria de llops.

      esglaiar-se v. Agafar por per la imminència d'un gran perill. 

      afrau f. Congost, pas estret.

      obirar v. Veure de lluny. 

      forat de Sant Ou. Avenc profund que hi ha al mig de la serra del Montgrony, al Ripollès.​

       

       

      Jacint Verdaguer

      Jacint Verdaguer (1845-1902) és el poeta català més important del segle XIX. La seva creació consta de poemes lírics, de contingut intimista, religiós o patriòtic; de poemes èpics, de contingut mitològic o llegendari; de narracions populars en prosa, llegendes i rondalles, i de diversos textos en forma de dietari o de relats de viatges.

      Llengua i comunicació
      Bloc 2
      Without background sound
      Logo

      ACTIVITATS

      Lectura

      Anàlisi literària: Vinyes verdes vora el mar

      2.3. El paisatge que apareix en el poema de Sagarra no és un objecte neutre descrit de manera objectiva, sinó que és el reflex de les sensacions del poeta. Copia el text de més avall i completa’l per explicar quines sensacions té el poeta en contemplar les vinyes a partir dels versos següents: vinyes verdes, dolç repòs / vinyes verdes, soledat / vinyes verdes del meu cor / feu-nos sempre companyia   Per al poeta, les vinyes són un lloc de
      i de
      , les 
       
      com a pròpies i se les
      . 
      Per això demana que sempre pugui tenir la seva 
      .
        2.4. Per al poeta, el paisatge és un element viu que interactua amb ell i amb l’entorn. Per això utilitza la figura de la personificació de manera reiterada. Cerca els elements personificats del poema a partir d’aquestes preguntes i indica a quin vers apareixen.
      1. Quin element no remuga?
      1. A què s’atribueix la qualitat de poruc?
      1. Qui diu adeu al llagut i a la gavina?
      1. Què és el que s’adorm dins del cep?
        2.5. El poema de Sagarra es caracteritza per la insistència a destacar el color de les vinyes. Què simbolitza el color verd de les vinyes? Quines sensacions et transmet un paisatge molt verd? Escriu un petit text que doni resposta a aquestes preguntes. Pots començar de la manera següent: El color verd és el símbol de … Habitualment, un paisatge molt verd transmet una sensació …
        2.6. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent. El poema «Vinyes verdes» consta de
       
      estrofes de 
       
      versos amb tornada (repetició del
       
      vers) cadascuna. Els versos són
      , és a dir, tenen
       
      síl·labes i la rima és
       
      i
       
      (ababa).

       

      Cançó amorosa

      2.7. El poema «Cançó amorosa», seguint la tradició de la cançó popular, ens narra un viatge hipotètic o imaginari que neix del desig del poeta. Respon:
      1. Amb quin temps verbal s’expressa aquest viatge hipotètic: present, passat, futur o condicional?
      1. Què tenen en comú el poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» (A la vora de la mar / hi ha una donzella...)?
      Completa el comentari: El poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» tenen en comú la presència del
       
      i el viatge d’
      que inicia amb l’
       
      a través de la
      .
        2.8. La presència de l’enamorada a la nau del mariner fa que tot sigui més bell, més poètic. Cerca, en el poema, aquestes figures retòriques:
      1. Una metonímia en la primera estrofa.
      1. Una comparació en la primera estrofa.
      1. Una metàfora en la tercera estrofa.
      1. Tres personificacions en la quarta estrofa.
        2.9. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent: La «Cançó amorosa» consta de
       
      estrofes de
       
      versos cadascuna. Els versos són
      , és a dir, tenen
       
      síl·labes i la rima és
       
      i únicament es dona en els versos
      .

       

      Corrandes de lluna

      2.10. Escriu cadascuna d’aquestes expressions al seu lloc per obtenir una definició de corranda: cançó de dansa, tonada alegre, cançó popular, lletra improvisada. Després, aprèn-te-la de memòria. Una corranda és una
       
      festiva de
       
      i
       
      que sovint s’utilitza com a
       
      o ball.
        2.11. La lletra de la cançó «Corrandes de lluna» té un cert aspecte esotèric o màgic. Respon:
      1. Quines invocacions o requeriments fa la veu poètica en els dos tercets que encapçalen la cançó?
      1. Quina metàfora utilitza per referir-se a la lluna? Què et suggereix aquesta metàfora?
        2.13. L’estrofa que tanca la cançó contrasta amb les anteriors. Quins són els dos adjectius que aporten aquest element de contrast? Què et suggereixen?
        2.14. Les repeticions i la rima són trets típics de la cançó popular. Respon:
      1. Quins són els versos que es repeteixen?
      1. Quins són els versos que rimen en cada estrofa? La rima és consonant o assonant? Completa la resposta:
      En el primer tercet rimen els versos
      i
      .
      En el segon rimen els versos
      i
      .
      En les quartetes rimen els versos 
      . 
      En general, la rima és
      .

       

      Lo comte Arnau

      2.15. «Lo comte Arnau» és un poema èpic que narra la història d’un personatge llegendari. Tria els cinc adjectius que caracteritzen aquest personatge: temerari, prudent, tossut, independent, alegre, sociable, pervers, amable, virtuós, tètric.
        2.16. La llegenda del comte Arnau està integrada dins la tradició religiosa medieval: hi podem entreveure creences religioses, conèixer els elements que representen el bé i el mal i saber per què el comte Arnau és condemnat. Completa el comentari següent: Les creences religioses que podem entreveure són la de l’existència de
      i de
      , la dels
      i la dels
      .
       Els elements que representen el bé són el
      , la
      , Déu, l’
       i l’església; els que representen el mal són el
      , el
      , 
      , la vila i els
      .
      El comte és condemnat perquè tria el 
      i aquest el mena pel camí del
      i de la perdició.
        2.17. Relaciona aquestes figures retòriques amb els exemples corresponents: metàfora, comparació, hipèrbaton, paral·lelisme. Sos ulls semblen llumenetes, / llumenetes infernals.
      Malhaja lo cavall negre, / benhaja lo cavall blanc.
      I els pastors al comte / veuen entremig de trons i llamps.
      Fuig dels camins aspres.
        2.18. Analitza la mètrica dels dotze primers versos del poema.

       

      Expressió oral

      ​2.19. En grups de tres, feu una petita antologia de poemes que tinguin la natura com a element temàtic. Després, llegiu-los o reciteu-los davant la resta de la classe.

       

      Creació literària

      2.20. Tria un paisatge conegut que et transmeti una sensació especial i, seguint el model del poema «Vinyes verdes vora el mar» de Josep M. de Sagarra, escriu un poema que en destaqui la forma, els colors, els sons, la influència del temps i l’entorn, les sensacions, etc. Pots acompanyar-lo d’una fotografia o d’un dibuix.

      Done
      Llengua i comunicació
      Bloc 2
      Without background sound
      Logo

      LITERATURA

      Herois i heroïnes, déus i deesses

       

      Guió

      1. Els poemes èpics
      2. Les grans epopeies
      3. La veu melodiosa de les sirenes
      4. Jacint Verdaguer

       

      1. Els poemes èpics

      Els poemes èpics són textos literaris en vers de caràcter narratiu que canten els records del passat i les gestes d'uns personatges extraordinaris que la gent considerava herois pel seu valor o per les seves virtuts. Aquests poemes es divulgaven oralment i formaven part de la tradició.

      Els poemes èpics europeus més antics pertanyen a la Grècia antiga (del 1200 aC al 146 aC). Els aedes, acompanyats d'una lira, cantaven i els rapsodes, acompanyats d'un bastó, recitaven de memòria llargs relats en vers, amb els quals retien honor al mèrit dels seus herois, ja fossin històrics o llegendaris. Els grecs veien, en aquests relats, l'explicació dels seus orígens i de la seva identitat com a poble. Per això els consideraven els fonaments de la seva història nacional.

      Però l'èpica grega no era independent del pensament mític que impregnava la cultura del poble grec; per tant, els déus i les deesses interferien en l'acció dels herois i les heroïnes i els assenyalaven el seu destí ineludible.

      Sabies que...…?

      Els herois grecs cerquen l'excel·lència física i intel·lectual per ser dignes del reconeixement públic (l'honor dels herois).

      Tanmateix, estan sotmesos al dictat de la profecia o de l'oracle (la força del destí).

       

      2. Les grans epopeies

      Les epopeies són poemes èpics extensos sovint elaborats per un autor concret a partir de l'àmplia tradició oral de poemes èpics i de llegendes populars. L'aede grec Homer (segle VIII aC) es considera l'autor de les dues grans epopeies de la Grècia antiga, la Ilíada i l'Odissea, i el poeta romà Virgili (segle I aC) és l'autor de la gran epopeia de Roma, l'Eneida.
       

      Argument de la Ilíada

      La Ilíada narra els últims 51 dies de la guerra de Troia. Aquesta guerra s'havia iniciat deu anys abans perquè un príncep troià, Paris, havia raptat la reina Helena, considerada la dona més bella del món. Per això el rei Menelau d'Esparta, espòs d'Helena, i els altres reis de les ciutats gregues van organitzar un gran exèrcit i van posar setge a la ciutat de Troia.

      El gran heroi de la Ilíada és Aquil·les, el millor guerrer dels grecs. Aquil·les, ofès perquè Agamèmnon li pren Briseida, la seva companya, abandona la batalla i posa en perill l'exèrcit grec. Però quan Hèctor, el millor guerrer troià, mata Pàtrocle, amic d'Aquil·les, aquest torna a la batalla i lluita contra Hèctor. Aquil·les mata Hèctor i arrossega el seu cadàver pel camp de batalla. Tanmateix, quan Príam, rei de Troia i pare d'Hèctor, li demana clemència, Aquil·les accedeix a tornar-li el cadàver d'Hèctor perquè tots els troians puguin retre-li honors i enterrar-lo com pertoca a un heroi.

      La Ilíada mostra la crueltat de la guerra i el coratge dels guerrers. Però també ens parla de la força del destí: l'acció dels herois no és lliure ni atzarosa, sinó que està dirigida sempre per la voluntat dels déus i les deesses.

       

      Argument de l'Odissea

      L'Odissea narra el retorn d'un dels herois de la guerra de Troia, Odisseu o Ulisses, a Ítaca, la seva pàtria, on l'esperen la seva esposa, Penèlope, i el seu fill, Telèmac.

      Els déus, principalment Posidó, faran que el viatge sigui llarg i que Odisseu hagi de viure grans aventures i superar greus dificultats: l'illa dels ciclops, l'illa de les sirenes, la fetillera Circe, etc.

      Finalment, Odisseu arriba com un nàufrag a l'illa d'Ítaca i es presenta al palau on viu la seva esposa disfressat de captaire. Només el gos Argos i la serventa més vella reconeixen l'heroi. L'obra acaba quan Odisseu mata els pretendents de Penèlope, que tramaven apoderar-se del seu regne.

      L'Odissea és l'epopeia de l'aventura, l'astúcia, l'experiència i el coneixement que l'heroi adquireix en el seu llarg viatge de retorn a casa.

       

      Argument de l'Eneida

      L'Eneida narra la història d'Enees, un dels herois de Troia. Quan els grecs aconsegueixen destruir la ciutat de Troia, un grup de troians dirigits per Enees, a bord d'una vintena de naus, es fan a la mar a la recerca d'un lloc on construir la nova Troia. Els déus no els són gaire favorables i les tempestes els posen en perill; tot i així, aconsegueixen arribar al nord d'Àfrica, on són acollits per la reina fenícia de Cartago, Dido. Malgrat que la reina s'enamora d'Enees i el vol retenir, aquest decideix continuar el viatge cap a Itàlia, el seu destí.

      Establerts a Itàlia, els troians hi fundaren la ciutat de Lavini, punt de partida de la civilització romana. Roma, segons la llegenda, serà el resultat de la unió de la vitalitat i la força dels pobles italians amb la cultura i l'esperit civilitzat dels troians.

      Durant dos segles, els descendents d'Enees regnaran a la zona del Laci i, després, una dona descendent d'Enees donarà a llum els bessons Ròmul i Rem, considerats els fundadors de la ciutat de Roma.

       

      3. La veu melodiosa de les sirenes

      Un dels episodis més coneguts de l'Odissea és el pas de la nau d'Ulisses per l'illa de les sirenes (Cant XII). L'heroi grec vol viure l'experiència d'escoltar el cant de les sirenes malgrat saber que corre el perill de ser seduït per aquests éssers estranys i, per tant, de naufragar. Aleshores protegeix els seus companys amb uns taps de cera que els posa a les orelles i es fa lligar a l'arbre de la nau. Aquest és el fragment en la traducció de Joan F. Mira:

      Un poc més tard, el vaixell de proa blavosa va rebre
      un bon company que inflava les veles: un vent favorable,
      do de Circe la ben arrissada, deessa que parla
      com els mortals. I després d'endreçar els ormeigs que calia,
      tots vàrem seure en la nau, i entre el vent i el pilot la guiaven. […...]

      Però de sobte el vent va cessar i va vindre la calma,
      sense ni un pèl de brisa: algun déu adormia les ones.

      Van aixecar-se llavors els companys, arriaren les veles
      i les desaren al fons de la nau, i després varen seure
      i amb els rems de fusta polida emblanquien les aigües.

      Jo, amb el bronze esmolat, vaig tallar un gran rotllo de cera,
      fent-ne trossos, i després els pastava amb les mans poderoses.

      Ben aviat, amb la força del sol, la cera cedia
      i s'ablania amb els raigs del senyor de l'altura, Hiperíon.

      Vaig tapar-los a tots les orelles, un rere de l'altre,
      i ells m'amarraren enmig de la nau les cames i els braços,
      dret en la base del pal i amb les cordes lligades a l'arbre. [...…]

      Quan ens trobàvem ja a la distància d'un crit de persona,
      ràpids, volant, no se'ls va escapar que la nostra nau àgil
      se'ls acostava, i em varen cantar amb veu melodiosa:

      «Vine, Ulisses, honor dels aqueus i home digne de glòria,
      fes aturar el vaixell, i acosta't i escolta les nostres
      veus. Ningú no ha passat per ací amb la seua nau negra
      sense escoltar la veu dolça com mel que ens ix de la boca;
      i després de gaudir-ne se'n va, sabent més que sabia». [...…]

      Van dir això amb bellíssima veu, i el meu cor desitjava
      tant escoltar-les que vaig ordenar als companys que em soltaren
      fent-los senyals amb les celles; i ells, amb l'esquena corbada,
      no van deixar de remar. Perimedes i Euríloc s'alçaren
      i em van lligar més estret i més fort i amb més cordes encara.

      I després que passàrem de llarg i ja no se sentia
      ni la cançó ni la veu amb què aquelles sirenes cantaven,
      ràpidament els meus homes lleials es llevaren la cera
      amb què els havia tapat les orelles, i em van deixar lliure.

      Vocabulari

      Circe. Màgica, filla del Sol. Transformà en porcs els companys d'Ulisses.

      ormeig m. Conjunt d'elements propis d'una nau, en especial els que serveixen per pescar.

      arriar v. Fer baixar.

      ablanir-se v. Tornar-se tova o blana.

      Hiperíon. El déu Sol.

      aqueu -ea adj. Grec (en especial el de la regió d'Acaia).

      eixir v. Sortir.

      soltar v. Deixar anar, deslligar.

      llevar v. Treure.​​​

       

       

       

       

       

      Retrat de Jacint Verdaguer, obra de
      Ramon Casas.

      4. Jacint Verdaguer

      Jacint Verdaguer (1845-1902) és el poeta més important de la literatura catalana del segle XIX. Va conrear tant la poesia lírica com la poesia èpica. En aquest últim àmbit, va escriure poemes curts sobre personatges històrics o llegendaris (Jaume I, el comte Arnau, etc.) i també dues obres extenses seguint l'estil de les grans epopeies de l'Antiguitat. Aquestes obres són L'Atlàntida i Canigó.

      Argument de L'Atlàntida

      L'Atlàntida narra com el jove Colom, nàufrag d'una nau genovesa, arriba a la costa atlàntica del sud de la península Ibèrica i és acollit per un vell ermità que li conta la fabulosa història de l'enfonsament d'un continent llegendari que hauria existit a l'Atlàntic, a prop de l'arxipèlag de les Canàries: l'Atlàntida.

      A l'acabament, Colom, un cop escoltada la narració de l'ermità, intueix l'existència de terres a l'altra banda de l'Atlàntic i se li desvetlla el desig de descobrir-les i cristianitzar-les.

       

      Canigó explica l'origen mític i llegendari de Catalunya. Tant l'argument com els temes de l'obra responen al propòsit de l'autor de mitificar la natura (els Pirineus) i, sobretot, els orígens històrics de Catalunya.

      Per altra banda, en el poema Canigó hi conviuen dues realitats espirituals oposades: les creences derivades de la cultura popular (el món de les fades) i les creences imposades per la fe cristiana (el món dels sants).

       

      Argument de Canigó

      Cartell anunciador de
      la representació
      teatral de Canigó.

      L'argument de Canigó situa l'acció al segle XI als Pirineus. Gentil, fill del comte Tallaferro, un cop armat cavaller, s'enamora de la pastora Griselda. Mentre fa guàrdia per prevenir l'atac dels sarraïns, el seu escuder li parla de les fades que viuen al cim del Canigó. Fascinat, abandona les seves obligacions militars per unir-se a la fada Flordeneu, que habita al Canigó i que ha pres l'aparença de Griselda. Tots dos fan un vol nupcial i recorren els dominis del Pirineu dalt d'una carrossa voladora.

      Però la deserció de Gentil provoca la derrota de l'exèrcit cristià. Aleshores el comte Guifré, el seu oncle, puja al cim del Canigó i, mogut per la ira, mata Gentil estimbant-lo daltabaix.

      Tallaferro aconsegueix vèncer els invasors. Guifré es penedeix del seu crim, demana fer-se monjo i funda el monestir de Sant Martí de Canigó, on vol ser enterrat, a la vora de la tomba de Gentil. L'abat Oliba, seguit de monjos i guerrers, nobles i pagesos, puja al cim del Canigó per plantar-hi la creu i les fades abandonen per sempre més la muntanya.

       

      4.1. «La fada de Roses»

      En el poema Canigó són les fades i les goges (dones d'aigua) les que comparteixen protagonisme amb els personatges humans. Aquests éssers mitològics, estretament lligats al paisatge i a la cultura popular, esdevenen, en l'obra de Verdaguer, els millors cantadors de les muntanyes, les valls, les fonts, els rius, el mar... En tenim un exemple en «La fada de Roses», que forma part del cant sisè de Canigó, titulat «Nuviatge».

      La fada de Roses

      Que bonica n'és la mar,
      que bonica en nit serena!;
      de tant mirar lo cel blau
         los ulls li blavegen.

      Hi davallen cada nit
      amb la lluna les estrelles,
      i en son pit, que bat d'amor,
         gronxades se bressen.

      Tot escoltant l'infinit
      sa dolça música ha apresa;
      n'apar lo mirall del cel,
         lo cel de la terra.

      Ahir vespre la vegí
      com dormia en la maresma,
      com dormia cabdellant
         escuma i arena.

      Los coralers de Begur
      coralen dins llur barqueta.
      –Coralers, si m'hi voleu,
         fareu bona pesca.

      Si voleu saber qui so,
      so una fada empordanesa;
      les fades del Pirineu
         me diuen Sirena.–

      Quan ells se tiren al fons
      jo en sortia amb les mans plenes;
      ells trauen rams de coral,
         jo aquest ram de perles.

      Poema cantat per Jaume Arnella.

      Pots escoltar-lo en el web
      www.espaibarcanova.cat

      Vocabulari

      bressar v. Gronxar, en especial quan es fa al bressol.

      apar. Forma del verb aparer. Sembla.

      vegí. Forma del verb veure. Vaig veure.

      maresma f. Costa baixa inundable per les aigües del mar.

      cabdellar v. Enrotllar formant un cabdell.

      coraler -era m. i f. Persona que pesca coral.

      coralar v. Pescar coral.

      llur det. possessiu Pertanyent a ells, seva.

      so. Forma del verb ser. Soc​​.

      Llengua i comunicació
      Bloc 2
      Without background sound
      Logo

      ACTIVITATS

      Literatura

      Els poemes èpics

      2.21. Llegeix les estrofes que hi ha a continuació i identifica l'estrofa de caràcter èpic i la de caràcter líric. Després, explica les característiques bàsiques de la poesia èpica i les de la poesia lírica tenint en compte el que hagis observat en aquestes estrofes. Utilitza les paraules història, déus i herois per descriure l'èpica i les paraules sentiments, emocions i poeta per explicar la lírica.   Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara... MÀRIUS TORRES: «Presència».   Zeus llançà un llamp a la nau enmig d'un retruny de tronada, i quan va rebre aquell llamp de Zeus la nau va girar-se tota i va omplir-se de sofre. Caigueren els homes a l'aigua i, com els corbs marins, les onades els arrossegaren lluny de la nostra nau negra; i un déu els tallà la tornada. HOMER: Odissea, cant XII.  

       
      2.22. Respon aquestes preguntes a partir del contingut dels versos de l'Odissea que les acompanyen.
      1. Quina relació s'estableix entre els déus i la natura? I entre els déus i els éssers humans?
      Utilitza aquestes paraules: dominar, causar, fenòmens devastadors, tenir poder, protegir, condemnar.   Zeus ha cobert l'ample cel de núvols tan grossos que vessen, ha sacsejat la mar, tota mena de vents es concentren, i les tempestes s'estenen: la mort ja s'acosta segura.  HOMER: Odissea, cant V.  
      1. Com ho havien de fer els herois grecs per aconseguir la fama i merèixer l'honor? Utilitza aquestes paraules: força, coratge, combat.
      «Ara entraràs en batalla, Telèmac, el lloc on es mostra quins homes són els millors combatents: tu sabràs com evites avergonyir el llinatge dels pares, que ja des de sempre ens distingíem en força i coratge per tota la terra.» HOMER: Odissea, cant XXIV.  
      1. Com eren les divinitats anomenades nimfes i on habitaven?
      M'ha arribat com un crit femení, una veu de donzelles, o de les nimfes que habiten els cims de muntanyes abruptes, als naixements dels rius, i també per les prades herboses. HOMER: Odissea, cant VI.  
      1. A què recorren les heroïnes gregues per aconseguir els seus objectius?
      Però Helena, nascuda de Zeus, pensà una altra cosa: els va vessar una droga, en la gerra de vi d'on bevien, que fa oblidar tots els mals i és remei del dolor i de la ira. HOMER: Odissea, cant IV.  
      ​2.24. El cavall de Troia és un dels mites més coneguts. Explica per què els grecs van construir aquest cavall i com van aconseguir enganyar els troians. Utilitza aquestes paraules: cavall de fusta, soldats, a dins, regal dels déus, entrar, obrir les portes. Pots trobar informació en el lloc web www.espaibarcanova.cat.
        2.26. Les sirenes de la mitologia grega eren nimfes marines, amb el cap de dona i el cos d'ocell. Llegeix el fragment de l'Odissea «La veu melodiosa de les sirenes» (apartat 3) i fes les activitats següents:
      1. Què fa Ulisses amb la cera? Per què ho fa?
      1. Per què els companys d'Ulisses el lliguen a l'arbre de la nau?
      1. Detalla el contingut del cant de les sirenes en forma d'esquema.
      1. Què va sentir Ulisses en trobar-se amb les sirenes?
       

      Jacint Verdaguer

      2.27. Segons la mitologia grega, l'Atlàntida és el nom d'un continent enfonsat sota el mar a causa d'un gran cataclisme. Llegeix com el descriu Jacint Verdaguer en aquests versos i, després, completa els textos de la pàgina següent amb aquestes paraules: atlants, vida, pomes, nimfes, déus, pomes, deesses, immortalitat, drac, caps, or, treballs.   ¿Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?  En altre temps d'alegres hespèrides fou hort. [...] Aquí els titans lluitaven, allà ciutats florien; pertot càntics de verges i música d'aucells. JACINT VERDAGUER: L'Atlàntida, cant I.  
      1. A l'Atlàntida hi vivien els
        i les hespèrides. Les hespèrides eren les
        que s'encarregaven del jardí dels
        , en especial de l'arbre de la 
        que produïa
         d'or.
      2. Hera, una de les
        de l'Olimp, va encarregar a Ladó, un
        de cent
        que mai no dormia, que guardés les preuades
        , que podien concedir la
        . 
        Hèrcules, en un dels dotze
        que va haver de realitzar, va matar el drac Ladó i va prendre les pomes d'
        .
        2.28. El poema Canigó s'inspira en una realitat històrica i en una altra de folklòrica extreta de la cultura popular.
      1. En quin context històric està inserit l'argument del poema Canigó? Completa la resposta:
      L'argument del poema Canigó està inserit en el
       històric del segle
      , quan els
       
      cristians lluitaven contra els
      per dominar el territori català.
      1. Quina és la realitat folklòrica en què es basa el poema? Completa la resposta:
      El poema es basa en les
      i les contalles populars sobre
      i goges. Gentil, el
       
      del poema narratiu, és seduït per la fada
      i, junts, fan un
      mític per les contrades del
      .
      1. Quines són les dues creences oposades que conviuen en el poema Canigó?
      En el poema
      hi conviuen les
       
      derivades de la cultura
      (el món de les fades i les goges) i les
      imposades per la fe
      (el món dels sants).
        2.29. Llegeix atentament el cant «La fada de Roses» i, després, fes les activitats que hi ha a continuació:
      1. Com anomenen la fada de Roses, les fades del Pirineu? Per què?
      1. Quina relació s'estableix, en la segona estrofa, entre la lluna, les estrelles i la mar? Com s'hi mostra aquesta relació?
      1. Quina relació s'estableix, en la cinquena i en l'última estrofes, entre la fada i els pescadors? Com s'hi mostra aquesta relació?
      1. Analitza la mètrica de la primera estrofa.
       

      Creació literària

      2.30. Escriu a l'ordinador un petit relat mitològic sobre els orígens de l'univers o de la humanitat. Pots inspirar-te en la mitologia grega, en les narracions bíbliques, en relats d'altres cultures o bé seguir lliurement la teva fantasia.
       

      Lectura de clàssics

      ​2.31. Actualment la Ilíada i l'Odissea d'Homer tenen diverses adaptacions en prosa catalana. Feu diversos grups de tres o quatre alumnes, llegiu-les i feu un treball (autor, època, obra...) per exposar-lo davant la resta de la classe. El professor o la professora us dirà quina de les versions que hi ha pot ser la més adequada.

      Done
      Llengua i comunicació
      Bloc 2
      Without background sound
      Logo

      LLENGUA I SOCIETAT

      Les llengües d'Europa

       

      Guió

      1. Un continent multilingüe
      2. Les fronteres i les llengües
      3. L'oficialitat
      4. El parentiu lingüístic

       

      1. Un continent multilingüe

      Europa és una realitat multilingüe; és un continent on es parlen diverses llengües: uns 70 idiomes són parlats diàriament per les diferents comunitats establertes a l'espai cultural i geogràfic europeu.

      Mapa que mostra la distribució geogràfica de les llengües europees.

       

      2. Les fronteres i les llengües

      Les fronteres dels diferents estats europeus ens poden fer creure equivocadament que dins el territori de cada estat només s'hi parla una llengua. Per exemple, podem pensar que a l'estat francès només s'hi parla francès i que a l'estat del Regne Unit només s'hi parla anglès. Però la realitat és ben diferent: en la majoria dels estats europeus es parla més d'una llengua, com en el cas de França, Espanya o el Regne Unit.

      D'altra banda, hi ha parlants d'un mateix idioma que estan separats per límits fronterers. La llengua catalana, per exemple, s'hi parla a l'est d'Espanya, a Andorra, al sud de França i a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, que forma part d'Itàlia.

      Així doncs, podem afirmar que l'Europa dels estats no coincideix amb l'Europa de les comunitats lingüístiques; ho podem comprovar en el mapa lingüístic de la pàgina anterior. De fet, només Albània, Islàndia i Portugal disposen d'una sola comunitat lingüística.

      A més de totes aquestes llengües autòctones, hi ha un gran nombre de llengües no europees que també formen part, a causa de la immigració, del panorama lingüístic de molts països europeus, com ara el xinès, l'àrab, l'amazic (berber), el kurd, el quítxua, etc.

      Placa identificativa d'un carrer, en català
      i en italià, a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya.

      3. L'oficialitat

      Les lleis dels estats europeus no donen la mateixa categoria a les seves llengües; en general, només donen caràcter d'oficial a una de les llengües del seu territori.

      Hi ha molts estats que consideren oficial únicament una de les seves llengües, com en el cas de França o Itàlia. N'hi ha altres que consideren que només hi ha una llengua oficial per a tot l'Estat i unes altres de cooficials però únicament als territoris on es parlen, com en el cas d'Espanya. I, finalment, hi ha algun estat que considera pràcticament totes les seves llengües oficials, com en el cas de Suïssa.

      L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que «el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les».

       

      Entenem per comunitat lingüística el conjunt dels habitants d'un territori que parlen la mateixa llengua i que la consideren com a pròpia perquè és la llengua autòctona d'aquest territori; és originària del mateix país, lloc o àrea en què es parla.

       

       

       

       

       

       

       

       

       

       

       

       

       

       

      Una llengua o un idioma és oficial quan les lleis d’un estat estableixen que és d’ús obligat en els actes de govern i en els actes i els serveis de l’administració pública, de la justícia i del sector privat. àrea en què es parla.

       

       

      4. El parentiu lingüístic

      La majoria de la setantena de llengües europees pertany a la família indoeuropea, cosa que vol dir que tenen un origen comú i que, per tant, s'assemblen, malgrat que aquestes similituds molt sovint només les poden detectar els especialistes perquè no són gens evidents a simple vista. També hi ha a Europa llengües de les famílies uraliana (com ara el finès, l'estonià o l'hongarès) i altaica (com ara el turc), i encara una llengua de la família afroasiàtica, el maltès, emparentat amb l'àrab, i una llengua sense família coneguda, el basc.

      A Europa són indoeuropees les llengües bàltiques (com el letó o el lituà), les cèltiques (com ara el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les eslaves (com ara el rus, el polonès, l'ucraïnès o el serbocroat), les germàniques (com ara l'anglès, l'alemany, el suec, el noruec o l'islandès) i les romàniques (com, per exemple, el català, el romanès, el castellà o l'italià), i també el grec, l'albanès i el romaní, que és la llengua indoirànica que parlen alguns gitanos europeus.

      Llengua i comunicació
      Bloc 2
      Without background sound
      Logo

      ACTIVITATS

      Llengua i societat

      2.32.  A què ens referim quan diem que Europa és una realitat multilingüe? Quants idiomes s'hi parlen?
        2.33.  Observa el mapa de l'apartat 1 i enumera les llengües que es parlen als territoris, indicats entre parèntesis, d'aquests estats:
      1. França (a bona part del territori, a la Bretanya francesa, a Occitània, a l'illa de Còrsega, la Catalunya Nord, al País Basc francès).
      1. Regne Unit (a Anglaterra i bona part d'Escòcia, al nord-est d'Escòcia i al País de Gal·les).
      1. Suïssa (a la zona més oriental, a bona part de Suïs­sa, a una zona del sud tocant a Itàlia i al sud-est del país).
        2.34. Digues tres llengües que es parlin en dos o més estats i que, per tant, els seus parlants estiguin separats per fronteres estatals.
        2.35.  Digues en quins estats es parla la llengua catalana. Després, digues quins són els territoris de cadascun d'aquests estats.
        2.37.  Pel que fa a l'oficialitat, com consideren les seves llengües molts estats europeus, com França i Itàlia? Quin estat considera oficials gairebé totes les seves llengües? Quin és el cas d'Espanya?
        2.38.  A quin petit estat europeu el català és l'única llengua oficial? A quin altre és cooficial als territoris on es parla? I als altres estats?
        2.40.  Segons les semblances en la manera de dir benvingut, digues quines de les salutacions següents es fan en una llengua romànica i quines, en una de germànica. A quina llengua pertany cada salutació? Relaciona-la amb la fotografia corresponent.

      Done

      ,
      You have completed the lesson!

      Below is the time you have spent on the activity and the score you obtained.

      Time spent

      Score

      1. 1
      2. 2
      3. 3
      4. 4
        Eraser
        Rich text editor
        close