Abans de començar

• Segons el tipus de cèl·lules i segons la complexitat del seu cos, els éssers vius es classifiquen en cinc regnes, el de les moneres, el dels protoctistes, el dels fongs, el de les plantes i el dels animals.
• El regne de les moneres el formen éssers unicel·lulars sense nucli. Aquest regne inclou els bacteris i altres organismes pareguts.
• El regne dels protoctistes el formen organismes unicel·lulars i pluricel·lulars senzills que no formen teixits. S'hi inclouen els protozous i les algues.

• El regne dels fongs inclou organismes unicel·lulars, com els llevats, i organismes pluricel·lulars, com les floridures i els xampinyons. Les cèl·lules no formen teixits i tenen una paret que envolta la membrana.

Pensam junts

Respondre a aquestes preguntes:

1 Alguns bacteris són perjudicials i ens causen malalties; no obstant això, altres són beneficiosos. Posau un exemple d'un benefici obtengut a partir dels bacteris.

2 Quin tipus de nutrició tenen les algues? I els fongs?

3 Indicau a quin regne pertany cadascun dels éssers vius de les imatges inferiors.

1.1 Com són els bacteris

Els bacteris són els organismes més abundants de la Terra. Es troben en l'aire, a l'aigua, en el sòl, damunt de la nostra pell i, fins i tot, a l'interior del nostre intestí.

Les funcions vitals dels bacteris

• La nutrició. Els bacteris presenten tots els tipus de nutrició. N'hi ha d'autòtrofs, com els cianobacteris, que fabriquen l'aliment mitjançant la fotosíntesi, i heteròtrofs, que prenen l'aliment del medi i poden ser sapròfits, simbiòtics o paràsits.

- Els sapròfits o descomponedors obtenen l'aliment descomponent restes d'éssers vius del medi.
- Els simbiòtics s'alimenten gràcies a altres éssers vius als quals proporcionen un benefici.
- Els paràsits aconsegueixen l'aliment d'altres organismes als quals provoquen una malaltia.

• La relació. Alguns bacteris es desplacen, per exemple, mitjançant flagels; uns altres es queden immòbils.

• La reproducció. Els bacteris es reprodueixen asexualment per successives divisions de la cèl·lula.

1.2 Els tipus de bacteris

Segons la forma que tenen, els bacteris es classifiquen en cocos si són esfèrics, en bacils si són allargats, en vibrions si són corbats amb forma de coma, espiroquetes si són filaments espirals…

1.3 Els bacteris, les persones i el medi

• Els bacteris perjudicials. Són paràsits i causen malalties a les persones, com la tuberculosi, la salmonel·losi, o el tètanus. Les malalties causades per bacteris es combaten amb antibiòtics, uns medicaments que acaben amb les cèl·lules procariotes.
• Els bacteris beneficiosos. Alguns viuen en simbiosi amb l'ésser humà, com, per exemple, els que habiten al nostre intestí i ens ajuden a digerir algunes substàncies. Altres són sapròfits i descomponen restes d'éssers vius del medi, com els que formen l'humus del sòl i contribueixen al reciclat de la matèria. Alguns bacteris sapròfits s'usen per produir formatge, iogurt o vinagre.

1 Explica com és un bacteri.

2 Resumeix quins tipus de bacteris hi ha segons com prenen l'aliment.

3 Els bacteris es reprodueixen molt ràpidament. Suposa que un bacteri es reprodueix cada trenta cinc minuts. Calcula quants bacteris s'hauran generat a partir del primer després de dues hores.

4 Fes un dibuix de cada tipus de bacteri i redacta una descripció de cadascun.

5 Cerca informació dels antibiòtics en la web d'Anaya i explica com actuen.

2.1 Els protozous

Les funcions vitals dels protozous

• La nutrició. Els protozous tenen nutrició heteròtrofa: alguns s'alimenten de residus que troben en el medi, uns altres són caçadors de microorganismes i alguns són paràsits.
• La relació. Els protozous utilitzen mecanismes diversos per desplaçar-se, com els flagels, els pseudòpodes i els cilis.
• La reproducció. Els protozous es reprodueixen per divisió cel·lular: es divideixen en dues cèl·lules filla a cadascuna de les quals reparteixen els seus components.

Els protozous, les persones i el medi

Alguns protozous són paràsits i causen malalties, com el paludisme o la malària. Uns altres descomponen restes d'éssers vius; d'aquesta forma contribueixen al reciclat de la matèria i a l'equilibri del medi natural.

Observa la il·lustració i defineix:

Flagel

Cili

Pseudòpode

2.2 Les algues

Tenen formes diverses: hi ha algues que són filaments microscòpics i algues grans amb estructures paregudes a arrels, tiges i fulles.

Les funcions vitals de les algues

• La nutrició. Les algues tenen nutrició autòtrofa: són capaces de realitzar la fotosíntesi, ja que tenen cloroplasts amb clorofil·la. A més a més de clorofil·la, poden tenir altres pigments que els proporcionen un color característic. Així, hi ha algues marrons, verdes i vermelles.
• La relació. La majoria de les algues són aquàtiques, però algunes viuen damunt de les roques, de plantes o d'animals, en el sòl…
• La reproducció. En general, les algues es reprodueixen asexualment per divisió cel·lular, per fragmentació (és a dir, produint un individu complet a partir d'un fragment del seu cos) o generant unes cèl·lules especials, anomenades espores, a partir de les quals s'originaran noves algues. Algunes es poden reproduir sexualment mitjançant gàmetes.

Les algues, les persones i el medi

Les algues fabriquen l'aliment de què depenen els éssers vius heteròtrofes dels medis aquàtics. L'ésser humà se n'alimenta i n'obté substàncies com l'agar, que s'usa per espessir aliments i com a medi de cultiu de bacteris en els laboratoris.

Tipus d’algues pluricel·lulars

1 Observa la il·lustració dels tipus d'algues i explica per què hi ha algues de colors diferents.

2 Quin tipus de reproducció asexual tenen les algues?

3 Exposa les diferències que hi ha entre els protozous i les algues pel que fa al tipus d'organització cel·lular i a la nutrició.

4Cerca informació sobre l'ús de les algues i elabora una llista amb alguns exemples.

3.1 Com són els fongs

Els fongs viuen en llocs humits, amb temperatures suaus i protegits de la llum.

Les funcions vitals dels fongs

• La nutrició. Els fongs tenen nutrició heteròtrofa. Segons la forma com obtenen l'aliment, poden ser sapròfits, simbiòtics o paràsits.

- Els sapròfits o descomponedors s'alimenten descomponent restes d'éssers vius.
- Els simbiòtics s'associen amb altres éssers vius sense causar-los danys. Un exemple en són els líquens, formats per una alga unicel·lular i un fong. L'alga proporciona aliment al fong i aquest li aporta l'ambient humit que necessita per viure.
- Els paràsits viuen a costa d'un organisme al qual causen malalties.

• La relació. Els fongs solen trobar-se fixos en el sòl, encara que alguns unicel·lulars poden viure damunt de fruites, plantes…
• La reproducció. Els fongs es reprodueixen per espores. En molts casos, l'estructura reproductora és el bolet, formada per un peu i capell, en el qual es troben les làmines on es generen les espores.

Observa l'esquema del fong de la il·lustració i explica com es reprodueix

3.2 Els tipus de fongs

Hi ha moltes varietats de fongs, com, per exemple:

• Fongs que formen bolets. Són fongs pluricel·lulars que creixen als boscs, com el xampinyó, l'esclata-sang o la gírgola.
• Floridures. Són fongs pluricel·lulars que creixen en aliments com la fruita i el pa.
• Llevats. Són fongs unicel·lulars.

3.3 Els fongs, les persones i el medi

Encara que alguns causen malalties, en general els fongs són organismes beneficiosos.

• Formen l'humus del sòl, del qual es nodreixen les plantes.
• Alguns, com les tòfones o els ceps, són molt preuats en la gastronomia.
• D'algunes floridures s'extreuen antibiòtics, com la penicil·lina.
• Els llevats s'usen per obtenir vi i cervesa.
• Els líquens s'usen com a indicadors de la contaminació, ja que si estan presents en una zona ens indica que està poc contaminada.

1 Defineix :

Miceli

Hifa

2 Cita les característiques del regne dels fongs.

3 Dedueix. Un liquen és una simbiosi entre una alga i un fong. Explica què obtenen l'alga i el fong de la seva relació simbiòtica.

4 Cerca informació de tres bolets comestibles i fes una fitxa de cadascun indicant-hi l'aspecte extern que presenten i on solen créixer.

5 Els fongs unicel·lulars es reprodueixen per gemmació, que consisteix en la formació de dues cèl·l­ules filla, una de les quals es desenvolupa com una gemma damunt l'altra. Mira de reconstruir el procés de gemmació en un llevat amb un dibuix de cada etapa.

6 Indica  què representa cada nombre.

1

2

3