We use cookies to improve and analyse your browsing experience on our web. You can accept these cookies, reject them or choose your settings by clicking on the corresponding buttons. Please note that rejecting cookies may affect your browsing experience. For more information you can consult our Cookies policy.
Cookies are an essential part of how our web works. The main goal of cookies is to make your browsing experience more comfortable and efficient and to improve our services and the web itself.
Here you can find all the information about the cookies we use and you can activate and/or deactivate them according to your preferences, except for those cookies that are strictly necessary for the operation of the web. Blocking some cookies may affect your experience on the web and how the site works. For more information you can visit our Cookie Policy.
These Cookies are necessary for the web to function and cannot be disabled on our systems. They are generally only set up in response to actions you may take such as requesting services, setting your privacy preferences, logging in or completing forms. You can set your browser to block or warn you about these cookies, but some parts of the web will not work. Information about Cookies.
These Cookies allow us to count the number of visits and traffic sources so that we can measure and improve the performance of our site. They help us to find out which pages are the most popular and least popular, and to see how visitors move around the web. All information collected by these Cookies is aggregated and therefore anonymous. If you do not allow these Cookies we will not know when you visited our web. Information about Cookies.
These cookies are used to analyse your activity in order to show you personalised advertisements. Information about Cookies.
Change theme
Revision mode
Joanot Martorell va començar a redactar el Tirant lo Blanc al començament de l'any 1460. Quan va morir, el 1465, la novel·la segurament ja devia estar acabada, encara que pendent de revisió.
Durant molt de temps es va creure, seguint el que diu el colofó que tanca el Tirant, que Martorell havia mort abans de completar la novel·la i que aquesta havia estat acabada per Martí Joan de Galba. Galba hauria intervingut en el Tirant a partir dels episodis que tenen lloc al nord d'Àfrica.
Actualment, però, gràcies a la documentació descoberta recentment, se sap que l'any 1464 Joanot Martorell va empenyorar el manuscrit del Tirant a Galba per 150 sous. Un document de l'època afirma que Martorell «passava moltes necessitats e lo dit Martí Joan li prestava diners sovén». És bastant possible, per tant, que Martorell acabara la seua novel·la abans de morir i que la intervenció de Martí de Galba es limitara a preparar el manuscrit per a la impremta, redactant els títols dels capítols i fent-hi algunes esmenes. Galba va fer imprimir el Tirant el 1490, segurament perquè pensava que podia ser un negoci lucratiu, però va morir abans que la novel·la fóra publicada.
Martorell va nàixer probablement a València, entre el 1405 i el 1411, en una família de la noblesa valenciana lligada a la cort ducal de Gandia i a la cort reial de Martí l'Humà. Però després de la mort del monarca, el poder econòmic i la influència dels Martorell va declinar progressivament. El 1435, a la mort del pare, Joanot Martorell va ser declarat hereu universal, i a partir d'aquest moment va haver d'afrontar el manteniment de la família i els seus nombrosos deutes.
L'any 1437 Martorell va desafiar el seu cosí Joan de Mompalau, que s'havia promés en matrimoni secret amb Damiata (la germana menuda de Joanot), hi havia mantingut relacions i després s'havia negat a casar-s'hi. El desig de celebrar una batalla a ultrança, és a dir, a mort, amb el seu cosí per a reparar l'honor familiar va portar Joanot Martorell a Londres, on va aconseguir que el rei Enric VI d'Anglaterra acceptara ser el jutge del combat; de tota manera, el duel no es va dur a terme mai i el conflicte es va resoldre amb un acord econòmic entre les dues parts.
Enric VI d’Anglaterra ofereix una espasa a John Talbot. Miniatura francesa del segle xv.
L'anada a Anglaterra va empitjorar la situació econòmica de Joanot Martorell, que va haver de vendre algunes de les seues possessions per a afrontar les despeses del viatge i l'estada a la cort anglesa. En el viatge de retorn estigué a Portugal i, en arribar a València, es va trobar més problemes: el poeta Ausiàs March es negava a casar-se amb Isabel Martorell, germana de Joanot, tal com s'havia acordat, fins que no se li garantira el cobrament del dot. Joanot va haver de cedir a la seua germana una gran part de la seua possessió a la vall de Xaló.
A poc a poc, Joanot Martorell havia hagut de vendre tots els seus senyorius, fins al punt que va deixar de tenir casa a València. Completament arruïnat, va formar part d'una partida de bandolers i va ser empresonat per diversos delictes, el més greu dels quals va ser l'assalt a uns mercaders castellans a Xiva el 1449.
L'autor va morir el 1465, solter i sense descendència.
Martorell, que controla molt bé les etapes de l'evolució del llibre, farà coincidir el triomf militar de Tirant a Constantinoble i la reconquesta de l'imperi amb la seua conquesta particular del «castell» de Carmesina. Però la lenta progressió d'aquest amor apassionat ve puntuada per delicioses escenes, com la de la declaració de Tirant mitjançant un mirall, els balls, les converses més o menys picants i algun agosarat contacte físic, i avança malgrat els obstacles, els malentesos i una tempestuosa ruptura que separa els enamorats i posa a prova els seus sentiments.
Albert Hauf
Pròleg a Tirant lo Blanc, Vicens Vives
Aquesta part transcorre a Anglaterra, on arriba Tirant per assistir a les festes del casament del rei d'Anglaterra. A Londres és fet cavaller, intervé en diversos tornejos i combats, i és nomenat el millor cavaller de les festes.
L'acció es trasllada a Sicília i a Rodes. Assabentat que el soldà del Caire ha posat setge a l'illa de Rodes, Tirant decideix anar-hi en socors dels assetjats, acompanyat per Felip, infant del rei de França. Arriben primer de tot a Sicília i s'estan uns quants dies a la cort. Felip s'enamora de Ricomana, filla del rei, i Tirant fa tant com pot per afavorir aquest amor. Després s'embarquen cap a Rodes; Tirant socorre la ciutat i aconsegueix fer fugir els moros.
Transcorre a l'Imperi grec. Retornat a Sicília, Tirant rep una carta de l'emperador de Constantinoble, en què li demana ajuda per a plantar cara als turcs que han envaït l'Imperi. El cavaller s'embarca amb la seua gent i arriba a Constantinoble, on els combats contra els turcs es barregen amb les intrigues cortesanes i amb els amors de Tirant i els seus amics.
El protagonista s'enamora de la princesa Carmesina; Diafebus, cosí de Tirant, s'enamora d'Estefania, una de les donzelles de la princesa, i Hipòlit, l'escuder de Tirant, s'embolica amb l'emperadriu; l'emperador va darrere de les donzelles del palau... En aquests episodis amorosos, a més, hi ha dos personatges femenins extraordinaris: Plaerdemavida i la Viuda Reposada.
Aquesta tercera part és l'eix central de la novel·la. És la més llarga i hi figuren definitivament tots els elements característics: escenes bèl·liques i cortesanes, humor, sensualisme i erotisme en un marc de ficció presentat amb voluntat realista. L'acció és doble i combina, d'una banda, els combats militars per mar i per terra i, de l'altra, els episodis amorosos.
L'acció es trasllada al nord d'Àfrica, on va a parar Tirant després de naufragar. Recollit per un gran senyor del regne de Tremissén, el cavaller l'ajuda en la lluita contra el rei Escariano, aconsegueix conquerir tot el nord d'Àfrica i converteix milers d'infidels a la religió cristiana.
Tirant torna a Constantinoble amb un gran exèrcit i derrota els turcs. L'emperador li dóna la filla com a muller i el nomena cèsar i hereu de l'Imperi. Però al cap de poc, Tirant emmalalteix sobtadament i mor. També moren l'emperador i Carmesina, que no poden suportar el dolor. Finalment, Hipòlit es casa amb l'emperadriu i és nomenat emperador.
En Tirant lo Blanc s'adverteix un afany d'aprofundir la vida interior dels personatges, la personalitat dels quals es va dibuixant de manera gradual per mitjà del que diuen i del que fan.
Es tracta, de vegades, d'una personalitat complexa, fins al punt que els personatges sorprenen el lector: com remarca Vargas Llosa, sovint es contradiuen o es descobreixen «abismes entre allò que creuen o diuen que són i allò que els seus actes mostren que realment són. Aquests conflictes i desajustaments enriqueixen el personatge i l'humanitzen, perquè hi apareix aquest element privatiu de l'humà que és l'ambigüitat». Tirant és valent i decidit en la batalla, però tímid i poruc en l'escena en què Plaerdemavida el fica al llit de la princesa; al seu torn, Plaerdemavida és el personatge que empra el llenguatge sexual més atrevit i, al mateix temps, és el més cast de tots.
D'altra banda, l'entrada en la intimitat dels protagonistes es facilita mitjançant el recurs als somnis fingits, com el de Plaerdemavida o el de l'emperadriu.
Algunes aventures de la novel·la es basen en fets històrics, com l'episodi del setge de Rodes, inspirat en el setge del 1444, o la caiguda de Constantinoble a les mans dels turcs, que va tenir lloc el 1453 i que va produir una forta impressió en tota la cristiandat. D'aleshores ençà es van intentar organitzar croades per a recuperar la ciutat, però tot va quedar en projectes. El Tirant es fa ressò d'aquest ideal col·lectiu i Martorell fa que en la ficció els cristians triomfen finalment sobre els turcs.
Ilustració de les Cròniques de Joan Chartier sobre la presa de Constantinoble.
D'altra banda, molts dels episodis cavallerescos que es narren en Tirant lo Blanc són el resultat de l'observació de la vida real del segle xv, plena de cavallers que tothom coneixia i que participaven tant en justes, tornejos i passos d'armes com en la guerra. A aquests cavallers s'assemblen els protagonistes de la novel·la, en la qual Martorell reflecteix amb fidelitat els usos i els costums cavallerescos de l'època i descriu detalladament l'ambient dels tornejos, les lletres de batalla, les armes, la roba o les estratègies de les campanyes militars per mar i terra.
El Tirant és una novel·la molt ambiciosa, que va més enllà del que pot suggerir l'etiqueta de «novel·la cavalleresca». Joanot Martorell hi alterna un to teatral i solemne amb un altre de col·loquial i directe, incorporant-hi i integrant-hi tota mena d'informacions, experiències, continguts i models literaris; a més, combina aspectes còmics amb aspectes tràgics, i la narració d'estratègies i batalles amb la història sentimental i eròtica.
Així, en l'obra l'amor és tan important com la guerra, i fins i tot l'element heroic està subordinat a l'eròtic. El sexe sorgeix ben avançat el llibre, però des d'aquest instant la seua presència ja no s'atura i creix gradualment fins a ocupar el primer pla de l'acció durant l'estada de Tirant a Constantinoble. I, de fet, tanca la novel·la quan l'emperadriu i Hipòlit culminen amb un matrimoni els seus amors adúlters.
Tant pel seu contingut com per la seua forma expressiva, el Tirant lo Blanc és una de les grans novel·les europees. Al cap de poc de la seua publicació es va traduir al castellà, el 1511. L'any 1538 en va aparéixer la versió italiana.
Mario Vargas Llosa considera que Martorell és el primer novel·lista que pretén crear en les seues novel·les una realitat total, un «objecte verbal que comunica la mateixa impressió de pluralitat que el real».
Reforç: Tirant combat contra un gos alà
Tirant combat contra un gos alà
Reforç: Tirant veu Carmesina per primera vegada
Tirant veu Carmesina per primera vegada
Reforç: Els amors d'Hipòlit i l'emperadriu
Els amors d’Hipòlit i l’emperadriu
Reforç: Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa
Capítol 231. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa