El substantiu
Les categories gramaticals
Les categories gramaticals o classes de paraules poden dividir-se en dos grups.
| PARAULES VARIABLES |
| Amb variació de gènere, nombre i (alguns) de persona |
- Articles: el, la, els, les...
- Substantius: home, dones...
- Adjectius: verd, verda...
- Determinants: aquesta, vostra...
- Pronoms: ell, ella...
|
| Amb variació de persona, nombre, temps i mode |
- Verbs: vas, anem, visitaràs...
|
| PARAULES INVARIABLES |
| Sense variacions |
- Adverbis: ací, allà...
- Preposicions: a, de, en...
- Conjuncions: i, que...
|
1. Concepte de substantiu
Hi ha una sèrie de paraules que tenen la funció de designar la realitat que ens envolta (persones, animals, vegetals, objectes...), però també el nostre món interior (sentiments, pensaments...). Són els substantius o noms.
Els substantius són les paraules que fem servir per a designar objectes, éssers vius o idees.
Els substantius es reconeixen moltes vegades perquè poden anar precedits de tota classe de determinants (articles, demostratius, possessius...).
| el bolígraf |
aquesta bicicleta |
el meu pis |
les illes |
2. Gènere i nombre del substantiu
Remarques sobre el gènere
Cal tenir en compte que en la nostra llengua hi ha un seguit de substantius que canvien de significat segons si són masculins o femenins:
- Són masculins el terra (paviment); el canal (via); el pudor (modèstia); el pols (batec); el llum (aparell); el clau (de clavar); el fi (objectiu); el son (dormir); el còlera (malaltia).
- Són femenins la terra (matèria); la canal (canonada); la pudor (mala olor); la pols (partícules); la llum (claror); la clau (d'un pany); la fi (final); la son (ganes de dormir); la còlera (ràbia).
Segons el gènere, els substantius poden ser masculins o femenins.
El gènere del substantiu es dedueix de l'article que podria acompanyar-lo:
- Si admet els articles el, els, el substantiu és masculí: el cordell, els calendaris.
- Si admet els articles la, les, el substantiu és femení: la cassola, les paelles.
Alguns substantius que designen éssers vius poden ser masculins o femenins. El femení es forma de la manera següent:
- Generalment, s'afig una -a al masculí: xic / xica.
- S'afig -na als substantius que acaben en vocal tònica: germà / germana.
- Quan el masculí acaba en -e, -o, -u àtones, aquestes vocals es canvien per una -a: alumne / alumna.
Els substantius poden ser singulars (si es refereixen a un sol ésser o objecte) o plurals (si es refereixen a més d'un).
El plural dels substantius es forma d'aquesta manera:
- Generalment s'afig una -s al singular: gat / gats.
- Si el substantiu acaba en -a àtona, es canvia per -es: dona / dones.
- En la majoria dels que acaben en vocal tònica s'afig -ns: mà / mans.
- Hi ha una sèrie de terminacions que fan el plural afegint-hi -os: gas / gasos, peix / peixos, dolç / dolços, despatx / despatxos, reflex / reflexos...
3. Classes de substantius
Els noms comuns poden ser:
- Comptables: admeten els determinants numerals cardinals (una taula, un bolígraf...).
- No comptables: no admeten els cardinals (diners, sal...).
Els substantius comptables, al seu torn, poden ser:
- Individuals: en singular designen un sol ésser o objecte (un diari, una pàgina...).
- Col·lectius: en singular designen un conjunt d'elements d'una mateixa classe:
velam → conjunt de veles
gossada → conjunt de gossos
oliverar → conjunt d'oliveres
Els substantius poden ser concrets i abstractes.
- Els substantius concrets designen éssers o objectes que podem percebre a través dels sentits: cadira, home, arbre...
- Els substantius abstractes designen idees o sentiments: amor, felicitat, tristor...
Els substantius es poden dividir, també, en comuns i propis.
- Els substantius comuns designen qualsevol dels éssers o objectes d'una mateixa classe: butaca, classe, alumne...
- Els substantius propis designen un ésser o un objecte en particular: Jordi, Anna, Sueca, Xúquer, Penyagolosa...
