La paraula història té dos significats. D'una banda, és el conjunt de fets protagonitzats per les societats humanes en el passat, i de l'altra, també és la ciència que investiga, reconstrueix i interpreta aquests fets. No només en formen part els països, les societats o els grans personatges; tots vivim en una època i conformem la història.se s

Quan s'estudia el passat s'analitzen un seguit d'aspectes i es mira de respondre a un conjunt de preguntes relacionades amb el que es vol conèixer i entendre:

Imatge inicial de la unitat: Exemple de guixeria, que és un element decoratiu fet amb guix i que normalment s'aplica als murs.

Per arribar a conèixer el passat és necessari llegir i interpretar les restes que conservem d'èpoques passades. Aquestes restes són les fonts que s'estudien per reconstruir la història.

Segons el seu origen, diferenciem les fonts primàries, que són contemporànies als fets sobre els quals informen, i les secundàries, que són posteriors als fets de què tracten. Segons la seva naturalesa, distingim entre escrites i no escrites.

Les dates són importants quan estudiem la història. Sense dates no seríem capaços d'establir l'ordre en què han passat els fets ni diferenciar les causes (que tenen lloc abans) de les conseqüències (que s'esdevenen després). A més, seria impossible establir un relat ordenat del passat; per tant, no tindria gens de sentit.

El sistema de mesurament del temps més utilitzat al món és el que pren el naixement de Jesucrist com a inici per computar els anys.

Les abreviatures aC i dC indiquen, respectivament, fets que van passar abans de Crist o després de Crist. Però hi ha altres alternatives que cada vegada es fan servir més. 

• Quan fem referència a un fet que va passar abans de Crist (aC), també podem dir que va tenir lloc abans de la nostra era (a. n. e., o bé, a. de la n. e.).

• Quan parlem d'un fet que va succeir després del naixement de Crist (dC), també podem dir que va passar després de la nostra era (d. n. e., o bé, d. de la n. e.).

Per representar el temps fem servir un tipus de gràfic anomenat línia del temps o línia cronològica. Amb la línia del temps podem veure, fent-hi una ullada, l'ordre en què van passar els fets, la durada que van tenir i en quines etapes històriques s'engloben aquests fets.

Relaciona cada fet amb la data corresponent.

La història no tan sols té lloc en un temps, sinó també en un indret concret, més o menys ampli. Per això, quan estudiem un fet, una civilització, etc., l'hem d'ubicar també en l'espai. Per facilitar aquesta tasca s'elaboren els mapes històrics.

En els mapes històrics es poden reflectir aspectes diferents d'una civilització o d'una època: l'extensió i els límits d'un territori del passat, l'evolució al llarg del temps o bé aspectes relacionats amb l'economia, la religió o l'art, per exemple.