L'emperador Constantí va fer edificar Constantinoble a imatge de Roma l'any 330 sobre l'antiga colònia grega de Bizanci. 

Situada estratègicament a l'estret del Bòsfor, que comunicava el mar Negre i el mar de Màrmara i, d'aquí, amb el Mediterrani, va arribar a controlar les rutes comercials entre Europa i l'Àsia. Estava construïda sobre un port natural, el Corn d'Or, i protegida per un doble cinturó de muralles.

La ciutat tenia unes avingudes àmplies i diversos fòrums. Al centre es van aixecar edificis majestuosos, com el palau imperial, l'hipòdrom i la basílica de Santa Sofia.

Constantinoble es va convertir en una de les ciutats més riques i més poblades durant l'edat mitjana. En temps de Justinià va arribar a tenir més de mig milió d'habitants, i en el segle xi sobrepassava el milió. Les seves riqueses atreien mercaders i viatgers de tot el món, que quedaven fascinats per la bellesa dels edificis. Els escriptors musulmans esmentaven Constantinoble com la Ciutat, amb el terme grec eis tèn pólin, del qual prové el nom actual, Istanbul.

Assenyala si les afirmacions següents són certes o falses:

Un dels motius que expliquen que l'Imperi bizantí durés tant de temps va ser la sòlida organització en què estava basat. Estava governat per l'emperador o basileu, que, a més de dirigir l'exèrcit i l'administració, també era el cap religiós. Executava les ordres per a tot l'Imperi a través d'una xarxa de funcionaris especialitzats. A més, un cos de diplomàtics s'encarregava de mantenir les relacions amb altres territoris i, alhora, un exèrcit poderós defensava les fronteres.

Unes mateixes lleis, el Codi de Justinià, eren vigents també al llarg de tot l'Imperi.

Relaciona cada concepte amb la definició corresponent.

Resum