1. L'any 395.

2. L'Imperi romà d'Occident va desaparèixer l'any 476, quan el cap germànic Odoacre va destronar l'últim emperador, Ròmul Augústul.

3. Des de l'any 400 fins al 600, però, sobretot, durant el regnat de Justinià (527-565). 

4. Va destacar Justinià. Aquest emperador va intentar reconstruir la unitat de l'antic Imperi romà. El seu exèrcit, dirigit per generals com Belisari, va derrotar els ostrogots a la península Itàlica, els vàndals al nord de l'Àfrica i els visigots a Hispània.

5. Amb l'etapa de decadència, ja que el califat omeia va durar del 661 al 750. 

1. De la península Ibèrica. 

2. Els visigots van arribar a la península Ibèrica després que els francs els derrotessin. 

Al començament del segle v, els sueus, els alans i els vàndals van envair la península Ibèrica. El 416, l'emperador romà d'Occident va signar un pacte amb els visigots perquè expulsessin aquests pobles d'Hispània. Els visigots van obligar els vàndals i els alans a traslladar-se al nord de l'Àfrica, i van arraconar els sueus en el territori de l'actual Galícia. A canvi, van rebre terres al sud-est de la Gàl·lia, on van crear el regne visigot, amb capital a Tolosa. 

L'any 507, els francs van vèncer els visigots i van expulsar-los de la Gàl·lia. Els visigots es van establir aleshores a la península Ibèrica i van fixar la capital a Toledo. 

3. La seva activitat econòmica principal era l’agricultura; a més, les ciutats es van despoblar i les activitats artesanes van experimentar pocs canvis des de l’època romana. El comerç va decaure. D’altra banda, l’activitat econòmica més important de l’Imperi bizantí era el comerç, que es va desenvolupar gràcies a la rellevància de les ciutats. Allà també es concentraven els mercats i els tallers artesans. L’artesania es va especialitzar en productes de seda, esmalts i tapissos de qualitat. 

1. Durant el califat omeia. 

2. Els enfrontaments interns entre la noblesa, i de la noblesa contra el rei. 

3. Durant el califat abbàssida. 

4. L’islam va caure l’any 1258, quan els mongols van matar l’últim califa abbàssida. L’Imperi bizantí va desaparèixer l’any 1453, quan els turcs van prendre Constantinoble.

5. En el segle viii, durant el califat omeia. Posterior a l’assentament d’El Monastil. 

• L’organització política: totes dues civilitzacions tenien un líder fort, que representava el poder polític i el religiós; en la bizantina es tractava de l'emperador o basileu, i en la islàmica, del califa. A més, tots dos tenien el suport d’una xarxa de funcionaris que els ajudaven en la seva tasca: per exemple, en l’islam hi havia els visirs o ministres; els cadis, que aplicaven la justícia segons les lleis de l’Alcorà, i els valís, que governaven els territoris. Totes dues civilitzacions disposaven d’un exèrcit potent.

• L’organització econòmica: Bizanci i l’islam tenien com a base de la seva economia el comerç, i hi destacaven les ciutats com a centre d’aquesta activitat comercial.

• El paper de la religió: la religió va ser molt important en totes dues cultures. A l’Imperi bizantí, per exemple, la població va arribar a provocar aldarulls greus quan els basileus van prohibir el culte a les imatges religioses. A més, l’any 1054 va tenir lloc el Cisma d’Orient o separació entre l’Església catòlica romana i la bizantina o ortodoxa. En l’islam, la religió era la base de la política. Les predicacions de Mahoma es van compilar a l’Alcorà, on es descriuen els cinc pilars fonamentals que ha de complir tot fidel a la religió islàmica.