1. LA DERIVA CONTINENTAL D'ALFRED WEGENER

No hi ha semblança en les dues costes.

Que els dos continents van estar units en el passat i després es van fragmentar i separar.

Que són dos continents que s'aproximen i l'acció del mar fa que s'erosionen les costes d'aquests per a permetre'n la unió.

Es trobava entre Europa i Àfrica. Es va moure cap a l'est fins a col·lisionar amb Àsia.

Es trobava al costat d'Àfrica i Madagascar. Es va moure cap a l'est fins a col·lisionar amb Àsia.

Es trobava al costat de Madagascar, entre Àfrica, l'Antàrtida i Austràlia. Es va moure cap al nord fins a col·lisionar amb la vora sud d'Àsia.

Un només, Panthalassa ('tots els mars'), que envoltava l'únic continent, Pangea.

Dos, Panthalassa, que estava a la dreta de Pangea i el mar de Tetis localitzat a l'esquerra.

Tres, Panthalassa, que estava a la dreta de Pangea, i el mar de Tetis i el de Paratetis localitzats a l'esquerra.

L'Índia i la Xina estaven separades per l'Himàlaia, que actuava com a barrera física que impedia el flux d'espècies.

L'Índia i la Xina mai van entrar en contacte i el flux d'espècies entre aquestes va ser ocasional i per factors externs.

L'Índia va estar al costat d'Austràlia bona part de la història i van compartir faunes semblants, només recentment s'ha unit al continent asiàtic.

Que la semblança entre les costes d'aquestes seria fruit de la casualitat, pero no conseqüència del fet d'haver estat unides en el passat.

Que la semblança entre les costes d'aquestes es deu al fet que els continents s'estan acostant.

Que la semblança entre les costes es deu a l'impacte de la mar sobre aquestes.

Perquè, malgrat que aquests continents mai van estar junts del tot, compartien el mateix clima, fet que ocasionava el desenvolupament d'espècies amb les mateixes característiques adaptatives a l'ambient que habitaven.

Els continents mai van estar junts, existien barreres físiques que impedien el flux d'espècies. Que s'hagen trobat restes fòssils similars es deu al fet que s'han desplaçat amb els agents geològics externs.

Perquè quan aquests organismes vivien els continents que habitaven es trobaven reunits i, per tant podien colonitzar-los i deixar fòssils en tots aquests sense massa problema. En separar-se aquestes masses continentals cada una es va emportar la «càrrega» de fòssils que tenia.

Perquè l'Antàrtida no sempre ha ocupat la seua posició actual aïllada ni el clima de la Terra ha sigut sempre tan fred com en el quaternari. Antigament, es trobava més cap a l'equador, unida a Àfrica i Austràlia, i durant tot el mesozoic el clima va ser més càlid que l'actual.

Perquè malgrat que sempre ha sigut un continent aïllat, la temperatura que tenien durant el mesozoic era més càlida, la qual cosa va permetre el desenvolupament d'espècies.

Perquè les espècies que s'han desenvolupat a l'Antàrtida han experimentat mutacions i adaptacions que els permetien sobreviure en un continent gelat.

Sí que va ser acceptada la seua hipòtesi, ja que fins al moment no existia cap teoria que explicara com havien evolucionat els continents ni que justificara la presència d'espècies similars en continents allunyats actualment.

Perquè es creia que els continents sempre havien estat en la mateixa posició, era impensable que pogueren moure's.

Perquè no va trobar una força que explicara com els continents podrien desplaçar-se. A més era alemany i meteoròleg, aspectes poc propicis en una geologia dominada pels geòlegs de parla anglesa i francesa, i en un període, a més, com la Primera Guerra Mundial.

Com a conseqüència de l'acció d'agents geològics externs que han arrossegat els sediments des dels pols cap a l'Índia.

Perquè durant el depòsit d'aquests sediments, l'Índia es trobava molt més al sud, prop del pol.

No s'han trobat sediments glacials. Les restes trobades a l'Índia corresponen a èpoques de glaciacions durant les quals en disminuir tant les temperatures, l'Índia es congelava.