És una doble membrana que tanca el nucli i l’aïlla de la resta de la cèl·lula. Està perforada per diminuts canals revestits de membrana que reben el nom de porus nuclears, a través dels quals es produeix l’intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma. La membrana nuclear exterior té adherits ribosomes i és continuació de les membranes del reticle endoplasmàtic rugós.

Medi intern aquós del nucli, on hi ha la resta dels components del nucli.

Material format per un conjunt de fibres de DNA associades a proteïnes que s’observa com una massa de filaments difusa. 

És l’orgànul més gran de la cèl·lula, conté tota la informació genètica i és l’encarregat de controlar i regular les funcions cel·lulars. S’hi distingeixen:

• L’embolcall nuclear. Una doble membrana que tanca el nucli. Està perforada per una gran quantitat de porus que permeten l’intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma. Té adherits ribosomes i és continuació de les membranes del reticle endoplasmàtic rugós.
• El nucleoplasma. És el medi intern aquós del nucli.
• El nuclèol. És un corpuscle esfèric no membranós que només s’observa quan la cèl·lula no està en divisió. La seva funció principal és la síntesi de ribosomes.
• La cromatina. És el material genètic de la cèl·lula, format per un complex de llargs filaments de DNA associats a proteïnes. Quan la cèl·lula es divideix, els filaments es condensen, es fan més curts i gruixuts i formen els cromosomes.

És la seqüència d’esdeveniments que té lloc des que s’origina una cèl·lula fins que es divideix o mor.

En el cicle cel·lular es distingeixen dues etapes:

• Interfase. És l’etapa en la qual la cèl·lula passa la major part de la vida. Comprèn les fases:
  • G1. Fase de creixement. De vegades el cicle s’atura en l’anomenada fase G0, en la qual les cèl·lules poden estar un temps variable.
  • S. Fase de síntesi en la qual es duplica el DNA.
  • G2. Moment en el qual la cèl·lula es prepara per entrar en divisió.
• Divisió cel·lular o fase M. És l’etapa més curta, en la qual la cèl·lula mare donarà lloc a dues cèl·lules filles genèticament idèntiques.

Quan una cèl·lula perd la capacitat de regular el seu cicle, es pot transformar en cancerosa i dividir-se sense cap restricció fins a formar una massa tumoral.

• Contenen la informació genètica de l’individu i la transfereixen de la cèl·lula mare a les cèl·lules filles.
• Estan constituïts per una cadena de DNA molt enrotllada associada a proteïnes. Durant la divisió cel·lular, cada cromosoma està format per dues cromàtides germanes que s’uneixen al centròmer. Cada cromàtide presenta dos braços. Segons la posició del centròmer, els cromosomes es classifiquen en metacèntrics, submetacèntrics, acrocèntrics i telocèntrics.
• Nombre de cromosomes. És característic de cada espècie, en la qual tots els individus tenen el mateix nombre de cromosomes en les cèl·lules somàtiques.
  • La majoria de les cèl·lules dels organismes són diploides: tenen dos jocs de cromosomes idèntics en forma i mida que determinen les mateixes característiques biològiques. Aquests cromosomes s’anomenen homòlegs i, de cada parella, un prové del pare, i l’altre, de la mare. Es representen mitjançant la nomenclatura (2n).
  • Les cèl·lules haploides tenen un sol joc de cromosomes i s’anomenen amb (n). Els gàmetes són cèl·lules haploides. També ho són les cèl·lules d’algunes espècies d’algues, fongs i microorganismes.
• Cariotip. És el conjunt de cromosomes que té una cèl·lula. En un cariotip els cromosomes s’ordenen per parelles d’homòlegs, segons la forma i la mida. D’aquesta manera es poden comptar els cromosomes i buscar anomalies. Es distingeixen dos tipus de cromosomes:
  • Cromosomes somàtics o autosomes: són els que no determinen el sexe d’un individu.
  • Cromosomes sexuals o heterocromosomes: els que determinen el sexe d’un individu. N’hi ha dos tipus, X i Y, i són molt diferents entre si. En els mamífers, les femelles són XX i els mascles són XY.