Llig i comprén el problema 

• Quins coneixements són necessaris per construir un avió?

• A quin sector econòmic pertany la fabricació d’un avió?

• El transport de passatgers, pertany al mateix sector econòmic? Per què?

• EXPRESIÓ ORAL.Creus que és millor treballar en equip o de forma individual? Quins són els avantatges de treballar en equip? Pensa en tres coses positives de cooperar amb altres persones i comparteix-les amb els companys i companyes.

Les característiques de la població 

Europa és un continent molt poblat. Hi viuen més de 700 milions de persones, dels quals uns 47 milions viuen a Espanya.

La característica més important de la població europea és l’envelliment dels habitants. Aquest és degut a:

• La baixa natalitat. A Europa naixen pocs xiquets.
• L’alta esperança de vida. A Europa, les persones tenen possibilitat de viure molts anys. L’esperança de vida d’un europeu és d’uns 78 anys. A Espanya, l’esperança de vida és superior: és de vora 82 anys.

Per aquestes raons, el creixement de la població europea és molt lent.

La distribució de la població  

La major part de la població europea és urbana: 7 de cada 10 europeus viu a les ciutats. La densitat de població mitjana d’Europa és d’uns 70 hab./km². 

Això no obstant, la població europea es distribueix de forma irregular pel territori.

• Zones amb una densitat de població molt elevada. Es troben fonamentalment al centre d’Europa. Països com Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica, Alemanya i França tenen les densitats de població més altes. 
• Zones amb una densitat de població molt baixa. Es troben al nord d’Europa: Islàndia, Noruega, Finlàndia, Suècia i Rússia. Aquests països tenen un clima molt fred, poc apropiat per a la vida humana.

La densitat de població d’Espanya és d’uns 93 hab./km². 

Les zones amb densitats de població més elevades se situen a la costa, a la Comunitat de Madrid, a les illes i a les capitals de província. A l’interior es localitzen les zones amb densitats més baixes, com les províncies de Sòria i Terol, amb densitats inferiors a 10 hab./km². 

La població espanyola es concentra a les ciutats: 8 de cada 10 espanyols viuen a les ciutats.

El sector primari comprén les activitats que obtenen productes directament de la naturalesa. Les activitats més importants d’aquest sector són l’agricultura, la ramaderia i la pesca.

A Europa el sector primari ocupa uns 5 treballadors de cada 100. Xifra molt semblant a la que es dóna a Espanya, on 4 treballadors de cada 100 tenen ocupació en aquest sector.

L’agricultura és l’activitat del sector primari que ocupa més persones a Europa.

És una activitat bastant desenvolupada gràcies a l’ús de procediments de cultiu moderns i a la utilització de maquinària que facilita les diverses faenes agrícoles.

Al continent europeu es distingeixen dues grans zones dedicades a l’agricultura: la Gran Plana Europea i Rússia, i la conca del Mediterrani.

• La Gran Plana Europea i Rússia. És una zona molt fèrtil on destaca el cultiu de cereals, com ara el blat i l’ordi, i també de creïlla i remolatxa. 
• La conca del Mediterrani. En aquesta zona alternen cultius de secà, com el blat, la vinya i l’olivera, amb cultius de regadiu, com hortalisses i fruites.

La pesca

Al llarg dels últims anys, la pesca a Europa ha anat reduint l’activitat, ja que s’han esgotat els caladors europeus i només es mantenen els del mar del Nord i l’Àrtic.

Tot i així, gràcies als acords internacionals, els vaixells europeus poden pescar en mars i oceans d’altres continents. 

Malgrat això, Europa és la tercera potència pesquera mundial amb països com Rússia, Noruega, Islàndia, Dinamarca i el Regne Unit. Aquests països posseeixen una important flota pesquera. 

D’altra banda, Espanya és un dels principals països pesquers no solament d’Europa, sinó del món. 

En l’actualitat, a Espanya conviuen la pesca litoral, que es realitza prop de la costa en vaixells menuts, i la pesca d’altura, realitzada en grans vaixells factoria que poden passar llargues temporades en alta mar.

El sector secundari agrupa les activitats econòmiques que es dediquen a transformar les matèries primeres en productes elaborats.

A Europa, el sector secundari ocupa uns 27 treballadors de cada 100. En el cas d’Espanya, ocupa 22 treballadors de cada 100.

Europa és un dels continents més industrialitzats del món. Segons els productes que s’obtenen, la indústria es pot classificar en tres tipus:

• La indústria de base. Es dedica a la fabricació de productes que són necessaris per a altres tipus d’indústria. Es localitza, fonamentalment, a Alemanya, França, Rússia i Ucraïna. Les principals indústries de base són:
  − La indústria siderúrgica, que elabora el ferro.
  − La indústria metal·lúrgica, que produeix minerals metàl·lics diferents del ferro.
• La indústria de béns d’equipament. S’encarrega d’elaborar maquinària, eines, material de transport, fusta, etc. Es localitza, sobretot, a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, el Regne Unit i els Països Baixos. 

El sector terciari o sector serveis agrupa les activitats econòmiques que es dediquen a prestar serveis. 

A Europa, el sector terciari ocupa uns 68 treballadors de cada 100. En el cas d’Espanya, ocupa 74 treballadors de cada 100.

Algunes de les activitats més destacades d’aquest sector són el comerç, el transport i el turisme.

El comerç a Espanya

A Espanya, el comerç és l’activitat del sector terciari que proporciona més llocs de treball. 

• El comerç interior. El comerç detallista es realitza en botigues menudes i grans superfícies. A la perifèria de les grans ciutats s’han instal·lat grans centres de distribució on es realitza el comerç majorista. 
   
• El comerç exterior. Espanya manté relacions comercials sobretot amb els països de la Unió Europea, els Estats Units, la Xina i Rússia. 
  − Les exportacions. Espanya ven a l’exterior productes industrials, aliments i begudes, calçat i vehicles.
  − Les importacions. Espanya compra, fonamentalment, vehicles; productes energètics, com el petroli i el gas; productes farmacèutics i maquinària.

El transport

El transport és una de les activitats més importants del sector terciari. Consisteix en el trasllat de persones i mercaderies d’un lloc a un altre.

Europa posseeix la xarxa de transports per carretera i ferrocarril més densa del món.

Pel que fa a la navegació marítima, té ports amb un tràfic intens de mercaderies, com Rotterdam i Hamburg.

També compta amb una de les xarxes de transport aeri més importants i modernes del món. Els aeroports de Londres, París i Frankfurt estan entre els més transitats del planeta.

A Espanya, durant els últims anys s’han millorat les infraestructures i, per tant, el transport de mercaderies i passatgers.

• Transport terrestre. Espanya compta amb una bona xarxa de carreteres i autopistes, i també amb la línia de ferrocarril d’alta velocitat (AVE), que uneix algunes de les principals ciutats espanyoles.
• Transport marítim. Els principals ports espanyols són els d’Algesires, Barcelona i Bilbao.
• Transport aeri. L’aeroport espanyol que té més tràfic aeri és l’Adolfo Suárez Madrid-Ba­rajas.

El turisme

El turisme és l’activitat que duen a terme les persones durant viatges i estades en llocs diferents de l’habitual per descansar o divertir-se.

Els serveis turístics atenen les necessitats dels turistes. Per exemple, hotels, guies, restaurants, etc.

Europa és la principal destinació turística mundial. Els visitants se senten atrets per l’enorme riquesa cultural europea o per les platges dels països del sud del continent. 

Els països més visitats són França, Itàlia, Espanya, Alemanya i el Regne Unit. 

A Espanya, el turisme és una activitat molt important, que ocupa 12 persones de cada 100 que hi treballen. 

Espanya és el tercer país del món que acull més turistes. Destaca pel turisme de sol i platja i el cultural, pel seu patrimoni històric i artístic.

Els motius que tenen els turistes per a desplaçar-se d’un lloc a uns altres poden ser molt diversos. Alguns d’aquests motius son:

• Turisme de sol i platja. És el que es dóna a les zones costaneres en què es pot gaudir de les platges i d’altres activitats aquàtiques.

• Turisme rural. És el que es desenvolupa en localitats menudes on s’està en contacte amb la naturalesa i amb formes de vida tradicional.

• Turisme cultural. És el turisme en què es visiten ciutats i pobles per gaudir dels seus monuments i participar en diferents activitats culturals.

• Turisme esportiu o d’aventura. És el turisme en què es realitza una activitat física, generalment a l’aire lliure. Per exemple, cicloturisme, descens de rius, surf de vela…