Llig i comprén el problema

• Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules.
  microscopi – biòleg – astrònom 

• Quants segles van passar des que Robert Hooke descobrira les cèl·lules en el suro fins que es va desenvolupar la teoria cel·lular? 

• On apareix per primera vegada la paraula cèl·lula? Per què el nom de cèl·lula?

• Descriu el microscopi utilitzat per Robert Hooke. 

• EXPRESSIÓ ORAL. En quin tema t’agradaria investigar? Explica per què et sembla interessant.

La grandària i la forma de les cèl·lules

La grandària de les cèl·lules d’un ésser no té cap relació amb la seua mida, és a dir, no per ser un ésser més gran, les seues cèl·lules també ho han de ser.

La majoria de les cèl·lules són microscòpiques, és a dir, la seua mida és tan xicoteta que per a poder observar-les necessitem un microscopi, com ara els glòbuls rojos, els glòbuls blancs o els espermatozoides. La unitat que s’usa per a mesurar aquestes cèl·lules és la micra, que equival a una mil·lèsima de mil·límetre: 

1 micra = 0,001 mm

Algunes cèl·lules es poden vore a simple vista, com és el cas d’alguns ous d’ocells abans de ser fecundats, que poden assolir diversos centímetres, o les cèl·lules nervioses que recorren el coll de la girafa, que superen el metre de longitud. 

La forma de les cèl·lules també és molt variada: hi ha cèl·lules en forma de disc, com els glòbuls rojos; cèl·lules esfèriques, com els glòbuls blancs o els òvuls; d’estrellades, com les neurones; o en forma polièdrica, com les cèl·lules de les plantes.

Com que té vida pròpia, una cèl·lula ha de dur a terme les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

Els bacteris són unicel·lulars.

Organització de la matèria

En els éssers pluricel·lulars, les cèl·lules s’organitzen en diversos nivells.

Les cèl·lules que realitzen la mateixa funció formen els teixits. Per exemple, el teixit muscular, el teixit nerviós o el teixit ossi. Hi ha teixits que s’uneixen per funcionar conjuntament i formen els òrgans, com ara l’estómac, l’ull o els músculs i els ossos. Així mateix, hi ha òrgans que actuen de manera coordinada per realitzar un treball i formen un sistema o aparell, com ocorre amb el sistema muscular, el sistema nerviós, l’aparell locomotor o l’aparell excretor. La unió de tots els aparells i sistemes constitueix un organisme, és a dir, un ésser viu complet capaç de dur a terme les funcions vitals. Per exemple, un gat o un roser. 

Les parts d’una cèl·lula

En una cèl·lula es pot distingir la membrana, el citoplasma i el nucli.

La membrana és una coberta que envolta la cèl·lula, la protegeix i la separa de l’exterior. A través de la membrana passen els nutrients i ixen les substàncies de rebuig.

El citoplasma constitueix la major part de la cèl·lula. Està format per aigua amb nombroses substàncies dissoltes i també conté els orgànuls, que duen a terme diferents funcions. Alguns dels orgànuls són: 

• Mitocondris: s’encarreguen d’obtindre l’energia que necessita la cèl·lula.
• Vacúols: s’encarreguen d’emmagatzemar diverses substàncies.
• Cloroplasts: contenen clorofil·la. S’encarreguen de realitzar la fotosíntesi.

El nucli és la part que controla i dirigeix el funcionament de la cèl·lula. A més, al nucli es troba el material hereditari (ADN).

Les parts principals d’una cèl·lula són la membrana, el citoplasma i el nucli. Al citoplasma es troben alguns orgànuls, com els mitocondris, els vacúols i els cloroplasts.

Tipus de cèl·lules

Podem distingir dos tipus principals de cèl·lules: les procariotes i les eucariotes.

Les cèl·lules procariotes són les cèl·lules més senzilles i més xicotetes que hi ha. En aquestes cèl·lules es distingeix la membrana i el citoplasma. 

Al citoplasma es troben diferents orgànuls i el material hereditari (ADN). 

Els bacteris són tots procariotes i són considerats els primers éssers vius que van sorgir al nostre planeta. Són els éssers de vida lliure més xicotets i nombrosos que hi ha, ja que es troben pertot arreu: en un tros de carn, en la fruita, la saliva, l’aire, el mar, dins de les roques, al tub digestiu dels animals... Alguns bacteris utilitzen per a moure’s un filament allargat, anomenat flagel.

Tot i que alguns bacteris causen malalties com la pneumònia o la tuberculosi, la majoria són beneficiosos. Entre d’altres hi ha els que s’encarreguen de descompondre les restes de plantes i animals.

Les cèl·lules eucariotes són més grans i més complexes que les cèl·lules procariotes, ja que en la seua estructura es distingeix la membrana, el citoplasma i el nucli. 

Al citoplasma es troben diferents orgànuls (vacúols, mitocondris, cloroplasts…) i al nucli es troba el material hereditari (ADN).

Els protozous, els fongs, les plantes i els animals estan formats per cèl·lules eucariotes.

Les cèl·lules eucariotes, al seu torn, poden ser animals o vegetals. 

Entre els dos tipus hi ha algunes diferències: 

• A més de la membrana, les cèl·lules vegetals tenen una paret cel·lular que està formada per cel·lulosa, cosa que li dóna més consistència. Per això, les tiges i les branques d’algunes plantes són tan dures.
• Les cèl·lules vegetals tenen cloroplasts al citoplasma, amb els quals realitzen la fotosíntesi, mentre que les cèl·lules animals no en tenen, de cloroplasts.
• Les cèl·lules animals tenen més quantitat de mitocondris i menys vacúols. Fins i tot en algunes cèl·lules vegetals el vacúol es desenvolupa molt i ocupa gran part del citoplasma.
• En general, les cèl·lules vegetals són més grans que les animals. A més, les vegetals solen tindre forma més regular (polièdrica), mentre que les animals tenen formes més variades (esfèrica, allargada, estrellada, plana...).