Kitáb al-Hiyal, o «El llibre dels mecanismes enginyosos», és una obra creada per tres germans de Bagdad cap a l'any 850. Els autors, coneguts com els Banu Mussa, hi van descriure nombrosos ginys i també un autòmat. Alguns d'aquests mecanismes els havien inventat ells mateixos i altres estaven inspirats en obres de l'antiguitat clàssica. Entre aquestes màquines hi ha sistemes de temporització i retardació, i també controls automàtics molt avançats per a l'època.

Entre les meravelles que es descriuen al llibre hi ha un orgue hidroelectrònic, un llum que es podia apagar sol i una enginyosa màquina que era capaç d'aprendre una melodia i després reproduir-la.

La societat islàmica era desigual: hi convivien persones de diverses religions (musulmans, jueus i cristians) i ètnies (amazics, àrabs, eslaus, etc.). Tot i això, per damunt de les diferències hi havia una divisió social basada en criteris econòmics.

• L'aristocràcia, formada sobretot per àrabs, estava integrada pels grans propietaris i les famílies relacionades amb els governants. Era el grup menys nombrós, però tenia el poder polític i econòmic.

• Per sota de l'aristocràcia hi havia el grup dels notables: comerciants, gent dedicada a l'artesania i petits propietaris rurals. No intervenien en la vida política, però disposaven d'un bon nivell econòmic.

• La pagesia sense terres, l'artesanat sense taller propi, els venedors i venedores ambulants i el servei vivien de manera precària i formaven la majoria de la població.

En la cultura islàmica, les dones eren considerades una de les propietats més valuoses per a l'home; per això les havien de vigilar i ocultar. Aquest concepte de la dona tenia un origen anterior a l'islam: les tribus àrabs del desert, que vivien en condicions molt dures, s'havien d'assegurar la continuïtat familiar tenint molts fills. Posteriorment, l'Alcorà també va permetre a cada home tenir un màxim de quatre esposes, a qui havia de protegir i tractar de la mateixa manera.

Abans de casar-se, les dones estaven supeditades a l'autoritat del seu pare i, una vegada casades, a la del marit. Havien d'obeir l'espòs i tenir cura dels fills i de la casa, d'on no podien sortir soles ni sense permís.

L'educació estava reservada, majoritàriament, als fills nois, que llegien l'Alcorà i aprenien a escriure i a calcular a les mesquites.

Completa el text amb les paraules següents:

En la civilització musulmana, la ciència va tenir un fort impuls i van transmetre tècniques i coneixements amplis:

• En astronomia, van confeccionar catàlegs d'astres.

• En matemàtiques, van difondre l'ús del zero, van inventar l'àlgebra i van perfeccionar l'aritmètica i la trigonometria.

• En medicina, van utilitzar tècniques de cirurgia i anestèsia avançades, conegudes gràcies a les obres de metges com Avicenna i Averrois.

• En química, van descobrir l'àcid sulfúric i l'àcid nítric, i van posar en pràctica els primers mètodes de destil·lació de l'alcohol.

A més, els musulmans van portar de l'Índia i la Xina la pólvora, la brúixola i l'astrolabi, instruments que van facilitar la navegació. També van aportar novetats en l'agricultura. Van desenvolupar sistemes de reg basats en séquies i canals, i van introduir la sínia, els molins d'aigua i conreus nous (arròs, taronja, safrà, etc.).

Tria l’opció correcta en cada cas.

Resum

Mapa conceptual